Cs posa fi a l'etapa de Rivera amb l'ascens de Carrizosa

BarcelonaSi hi ha una cosa que els quadres de Ciutadans tenen clara és que Carlos Carrizosa mana a Catalunya. I si mana, "per què no havia de ser ell el número u?" Aquesta és la pregunta que ell mateix es feia, segons diverses fonts del partit, des de la marxa d'Inés Arrimadas a Madrid. El motiu era Albert Rivera, que va apostar pel perfil més fresc de Lorena Roldán perquè intentés emular la seva antecessora, que havia portat Cs a convertir-se en la primera força del Parlament. Però la patacada del 10-N i la consegüent dimissió del dirigent taronja van debilitar la figura de la flamant candidata, que es va trobar acabada d'escollir i ja sense els seus padrins. En paral·lel, es va obrir una escletxa per a Carrizosa, fins llavors encasellat en el paper d'escuder. Amb l'ascens del diputat a candidat de cara a les catalanes i el relleu de Roldán, Cs posa fi a l'etapa de Rivera a Catalunya.

Carrizosa es comença a moure "des del mateix moment de la dimissió de Rivera", coincideixen diverses veus de Cs. Fent valer el seu protagonisme al Parlament i els suports interns, llargament treballats com a responsable d'organització, va aconseguir eclipsar la guanyadora de les primàries. Segons diverses fonts de Cs, en tot moment va liderar l'estratègia política del partit, mentre que Roldán es quedava en un segon pla. El líder taronja era conscient que l'arribada a la presidència del partit d'Arrimadas, amb qui havia treballat colze a colze en els moments més intensos del Procés al Parlament, era la seva oportunitat. També manté una bona relació amb Carlos Cuadrado, vice secretari primer del comitè permanent, i José María Espejo-Saavedra, vice secretari adjunt i exvicepresident segon del Parlament, dues de les figures més pròximes a la nova líder.

A això s'hi afegien els dubtes de la nova cúpula sobre Roldán com a candidata. Amb un perfil molt similar al de la seva antecessora, Rivera la va assenyalar com a nova líder de Cs a mitjans del 2019, però des del principi la seva figura havia estat qüestionada internament. Entre altres coses, la fotografia en què participa, amb barretina inclosa, a la Via Catalana del 2013 (només un any abans d'anar per primera vegada a les llistes de Cs) li havia passat factura amb nombroses crítiques internes. Algunes fonts van veure, a més, en el fet que l'expresident de Cs la nomenés portaveu de l'executiva estatal una mena de càstig a Arrimadas, que fins llavors havia ostentat aquest càrrec, per haver exigit un lloc al Congrés a mitja legislatura i en contra del criteri de la direcció. Amb la retirada de Roldán com a candidata, Arrimadas també liquida una de les últimes decisions estratègiques de Rivera, i consolida també a Catalunya el trencament amb l'anterior etapa de Cs, que va portar el partit a perdre 46 escons al Congrés i l'ha deixat en una situació precària a les enquestes.

Sense els seus padrins a la cúpula madrilenya de Cs, Roldán ha estat "molt sola" aquests últims mesos. "Tampoc ha buscat suports, és una persona que sempre ha acceptat les decisions dels superiors", apunta una veu de Cs. Fins i tot quan veia com Carrizosa acaparava el protagonisme en els plens i tenia més presència mediàtica. "Eren coses que es veien, la van pressionar molt", afirma una font. "La carregaven de feines com a portaveu o al Senat", exposa una veu parlamentària, mentre "Carrizosa s'atrinxerava al Parlament", on mantenia el càrrec de president de grup. Especialment a partir del mes de març, quan prenia força la idea de l'avançament electoral. El fet que fos Carrizosa l'enviat, a finals de juliol, a l'entrevista a TV3 amb el director de la cadena, Vicent Sanchis, i l'absència de Roldán a l'últim ple de la monarquia van acabar d'encendre les alarmes. Arrimadas s'havia decantat per Carrizosa encara que això suposés prescindir de la guanyadora d'unes primàries del partit, cosa que va en contra dels estatuts.

Cs ho ha justificat per la situació "excepcional" o "urgent", però les eleccions no estan ni tan sols convocades. Fonts internes es mostren sorpreses per aquesta decisió: "Es podrien haver fet les coses bé". Especialment tenint en compte que Cs sempre ha fet bandera de la tria de candidats a través del vot dels afiliats. El 2015 Rivera va exigir als altres partits que celebressin primàries si volien poder arribar a acords postelectorals amb Cs convidant-los a "sumar-se a la regeneració democràtica".

Un cop resolt el debat sobre el candidat, internament es valora positivament la tria de Carrizosa. Bregat en els debats parlamentaris, va erigir-se en la cara més hostil amb el Procés en els moments de més tensió, com el 6 i el 7 de setembre del 2017. Posteriorment, va arribar a ser expulsat de l'hemicicle pel president Roger Torrent, quan va acusar el sobiranisme de "donar suport al terrorisme". Això li ha fet guanyar popularitat entre les bases, tot i que els crítics consideren que ha portat l'organització interna amb excessiva "mà dura" i verticalitat, característiques que també hi són en la manera de governar el partit d'Arrimadas.

L'entrevista amb Sanchis, en què va definir TV3 com un "fenomenal aparell de propaganda caríssim", va ser aplaudida pels simpatitzants de Cs tant a Twitter com en xats interns. A més, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) apuntava que Carrizosa és més conegut que Roldán, que era l'única dirigent suspesa fins i tot pels seus propis votants amb un 3,92. Carrizosa estava més ben valorat, amb un 5,44. Davant d'això, Roldán ha acceptat la decisió de l'executiva, que ho ha vestit d'una manera de guanyar "transversalitat" en una candidatura que sumi PSC i PP. No obstant, aquesta eventual coalició està lluny de consolidar-se.