Els carrers seran de l’1 d’octubre

BarcelonaQue l’1 d’octubre és un dia que durarà anys no és només una sensació de l’empremta que deixarà en el debat polític i, especialment, en el sentiment d’aquells que van protegir els col·legis electorals de les càrregues policials o van passar-se la nit en un institut per poder votar. El record serà permanent en molts municipis que ja han canviat el nomenclàtor perquè hi hagi places i carrers simbòlics que portin el nom de l’1-O.

A Sant Julià de Ramis (Gironès) la plaça del pavelló d’esports esperava l’arribada del president CarlesPuigdemont per votar. No va arribar-hi mai perquè va esquivar la policia per votar en un altre col·legi. La plaça, en canvi, va ser testimoni de fortes càrregues policials contra un centenar de persones que esperaven dipositar la seva papereta a les urnes. Una plaça que va veure com els cossos policials espanyols trencaven vidres i esbotzaven portes, en una imatge que es va poder veure a tot el món. La placa ja està col·locada: plaça de l’U d’Octubre.

L’Ajuntament de Sant Julià va ser un dels primers que va rebatejar un espai per condemnar la brutalitat policial de l’1-O, i cinc mesos després ja són més d’una vintena les poblacions que han canviat el nomenclàtor. Barcelona va rebutjar-ho, tot i que unes hores després del referèndum, a Google Maps, la plaça d’Espanya va ser rebatejada com a “plaça de l’1 d’Octubre”. Una il·lusió virtual: per fer aquest canvi, va apuntar l’Ajuntament, han de passar anys des de l’esdeveniment.

Girona, en canvi, no ha trigat gens a fer-ho, i també en un lloc especial. Les imatges de les càrregues al Col·legi Verd van recórrer el territori i van generar indignació. L’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas (CiU), va convocar un ple extraordinari a inicis de febrer per abordar el canvi de nomenclàtor de la plaça de la Constitució. L’Ajuntament rebatejava l’espai com a plaça de l’1 d’Octubre, amb unes 600 persones seguint-ho al carrer -una trentena van manifestar-se en contra- i els vots a favor de CiU, ERC i la CUP.

Clara Vicenç, veïna de Girona, encara recorda amb un nus a la gola la violència de la policia, i per això veu amb bons ulls el canvi de nomenclàtor. Creu que hi havia la “necessitat de fer justícia” i que la plaça escollida és la més encertada, ja que “la Constitució no ens definia com a ciutat”. A més, Vicenç destaca que en aquell espai s’hi van convocar concentracions massives per celebrar els resultats del referèndum, però també per demanar l’alliberament dels presos el 18 d’d’octubre, i que “era estrany fer-ho allà” amb el nom anterior. Alerta, però, que la demanda no va sortir dels grups municipals, sinó de la gent.

De fet, en la majoria dels casos han sigut les propostes veïnals les que han fet possible homenatjar els més de mil ferits de l’1-O. Hi ha hagut poblacions que fins i tot han anat un pas més enllà: és el cas de Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell). L’últim ple municipal del 2017 va aprovar canviar el nom de la plaça d’Espanya per plaça de l’1 d’Octubre. També el de l’avinguda Poal per avinguda de la Pau i, tenint en compte els suggeriments dels veïns, es va posar nom a dues places que fins aleshores no en tenien: les flamants plaça de la Independència i plaça de la República.

La pressa de Girona o la magnitud del canvi a Anglesola, però, no té reproducció a tots els municipis. Consistoris com el d’Olot (Garrotxa) opten per la prudència. El grup municipal d’ERC proposava reanomenar l’avinguda dels Reis Catòlics per simbolitzar alhora el rebuig a FelipVI. Tanmateix, creuen que el canvi del nomenclàtor d’una zona tan concorreguda comportaria alteracions postals per als més de 150 veïns i desenes de comerços que hi conviuen. Mentre no hi ha consens, la petició està aprovada però segueix sent una incògnita quin serà el carrer triat.

Una disjuntiva que també s’ha viscut en altres indrets del país. A Figueres, per exemple, han decidit “afegir” -no substituir- el nom d’1d’Octubre a la plaça de l’Institut Ramon Muntaner. De fet, el Ramon Muntaner va ser el col·legi que va acabar concentrant totes les votacions del referèndum quan la resta de centres van tancar per la por a l’arribada de la Guàrdia Civil. La fórmula va comptar amb el suport dels grups que van proposar la moció (el PDECat, la CUP i ERC) i també de Compromís d’Esquerres. El PP, Cs i el PSC van votar-hi en contra. Entre els ciutadans el canvi de carrers també té detractors, com Anabel Piñar. “Pot crear un conflicte entre la ciutadania”, argumenta, i afegeix que l’1-O “no hi va haver ferits a Figueres” i que, per tant, no creu que “sigui un dia que calgui honorar”.

Desterrar el franquisme

La mesura també ha servit per esborrar les empremtes del franquisme en alguns indrets de Catalunya. A finals de gener Tortosa desterrava el record de Joaquim Bau, alcalde de la ciutat entre 1925 i 1930, en plena dictadura de Primo de Rivera. La decisió d’expulsar Bau de la capital del Baix Ebre, personatge que va assolir altres càrrecs públics amb Franco, va comptar amb el suport de tots els grups municipals.

“No podem permetre que a la nostra ciutat es mantingui el nomenclàtor franquista”, opina Aleix Borràs, membre de les Joventuts d’Esquerra (JERC) a Tortosa. “Hem de ser capaços d’eliminar les restes de la dictadura per dignitat democràtica i històrica”, afegeix. Una posició que també comparteix Maria José Monserrat, veïna de la capital del Baix Ebre, tot i que amb matisos. “Amb independència dels meus sentiments nacionalistes, crec que polititzar els carrers no porta enlloc”. Monserrat tem que es perpetuïn les modificacions del nomenclàtor amb cada canvi de govern i que això porti a “debats inútils, que no condueix enlloc, i que mai aconsegueixen un consens”.

A totes les poblacions hi ha un tret en comú: el simbolisme dels espais triats per al canvi de nom. Carrers franquistes, places vinculades al règim del 78 o zones que van patir la repressió l’1-O. A Berga, els vilatans van creure que el carrer Serra de Casampons era el lloc òptim, una via que acull la caserna de la Guàrdia Civil, però també dos centres educatius que durant l’1-O es van habilitar com a col·legis electorals. La demanda ciutadana va ser aprovada al ple al mes de febrer.

Un homenatge als ferits del primer d’octubre i a un referèndum que tindrà un record permanent en moltes places i carrers de Catalunya.