Un jutge de carrera militar investiga els CDR a l’Audiència
Tamara C. compareix avui davant Diego de Egea acusada de terrorisme i rebel·lió
MadridAmb la instrucció tancada contra l’anterior cúpula dels Mossos per sedició i organització criminal, Carmen Lamela passa a un segon pla a l’Audiència Nacional i pren protagonisme un nou magistrat en la persecució a l’independentisme: Diego de Egea, que prové del cos juridicomilitar, format en casernes de l’exèrcit. Conegut entre els jutges i fiscals per la seva línia dura, ha agafat les regnes tant de la investigació contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) com de les quatre persones que acompanyaven Carles Puigdemont quan tornava de Finlàndia. Avui s’estrenarà amb la citació a les 10.00 h de Tamara C., detinguda dimarts a casa seva a Viladecans per presumptament haver desenvolupat “activitats de direcció i coordinació” en els talls de carreteres de Setmana Santa “concebuts per provocar un clima d’agitació social”, en paraules de la fiscalia.
De Egea té a les seves mans decidir si segueix l’estela de Lamela i dicta presó preventiva, com va fer la magistrada contra els líders de l’ANC i Òmnium a l’octubre i contra mig Govern al novembre, abans que la causa passés al Suprem. Tot i que el ministeri públic l’acusa de pertinença a organització terrorista, a Tamara C. no se li ha aplicat de moment la llei antiterrorista, que permet a la Guàrdia Civil deixar-la incomunicada sense ni dret a escollir advocat. La membre del CDR ha passat les últimes dues nits als calabossos de la caserna de Tres Cantos (Madrid). Ahir va acollir-se al seu dret de no declarar davant de la Guàrdia Civil, i tampoc va acceptar que li practiquessin una prova de cal·ligrafia i una altra d’ADN, segons van explicar fonts de la defensa. Recorden, a més, que l’únic antecedent que té relacionat amb les protestes és una identificació policial a Soses (Lleida) quan va tallar l’A-2 durant la Setmana Santa.
Però el magistrat de l’Audiència Nacional té sobre la taula un informe elaborat per la Guàrdia Civil i un altre de recent de la Policia Nacional, publicat ahir per El Periódico, on s’alerta que els CDR podrien arribar a “produir un enfrontament civil a Catalunya”. Als informes s’hi sumen les proves recollides per la Guàrdia Civil en l’escorcoll a Viladecans, com ara informació sobre una caserna de la Guàrdia Civil, segons fonts jurídiques.
Una plaça provisional de reforç
El magistrat De Egea és nou a l’Audiència Nacional. No fa ni vuit mesos que ocupa una plaça de reforç al jutjat central d’instrucció número 6, del qual el conservador Manuel García Castellón és titular, i el seu mandat caduca al juliol (si no és renovat). La seva elecció en el càrrec no va estar exempta de polèmica. García Castellón va recuperar la seva plaça a l’estiu després de 16 anys a l’estranger i va assumir així les macrocauses per corrupció del PP madrileny de Púnica i Lezo. Perquè no passés el mateix que amb la Gürtel, que el judici a la primera trama no va començar fins al cap de set anys d’investigació, l’Audiència Nacional va decidir reforçar la plaça amb un altre magistrat d’instrucció. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va imposar l’elecció de De Egea, malgrat que hi havia un candidat més preparat que ja havia portat aquests casos.
Tot i els 21 anys d’experiència en jurisdicció penal, De Egea no havia trepitjat abans l’Audiència Nacional i va accedir a la magistratura a través del cos juridicomilitar, que depèn de Defensa i obliga a fer pràctiques en casernes dels exèrcits de terra, mar i aire. El 10 d’octubre li tocava guàrdia mentre seguia la declaració d’independència de Carles Puigdemont, que finalment va decidir suspendre-la. De Egea va assegurar als seus col·legues que si el president de la Generalitat declarava la independència ordenaria detenir-lo. Algú es va afanyar a recordar-li que Puigdemont estava aforat i que ell no tenia competències. De Egea va respondre, segons informa Ernesto Ekaizer : “És que estava tan agitat...”
