Carrer o institucions? El pols de Podem

MadridVisceral. No es pot definir de altra manera la reacció que provoca als membres de la direcció de Podem parlar de les lluites internes en la formació. No importa amb qui parlin fora de càmera: salta de seguida la ràbia acumulada, els retrets i fins i tot els insults. La fractura entre els sectors de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón ja és total, i no ha fet més que incrementar-se després del cop d’estat al PSOE i a les portes de les primàries del partit lila a la Comunitat de Madrid, en què s’enfronten les dues grans famílies de Podem. Iglesias ha interpretat la caiguda de Pedro Sánchez i la ja més que previsible abstenció socialista com una victòria de la seva estratègia de duresa absoluta amb el PSOE. “El nostre debat polític s’ha resolt amb la realitat. Els errejonistes han vist triturats els seus arguments”, assenyalen fonts de la direcció pròximes a Iglesias.

Des del comitè federal, el líder de Podem ha llançat una campanya per girar full, renegar de les institucions i retornar el partit al carrer per reivindicar-se com a oposició real. Considera que amb la pinça PP-PSOE-C’s el marge per canviar les coses al Congrés és mínim, i que Podem s’ha de convertir en la veu del carrer per no perdre espai electoral. La campanya la va començar ressuscitant el discurs tradicional de l’esquerra. Va donar per mort fins i tot el lema fundacional del partit -“Sí que es pot”- per rescatar el de Salvador Allende: “Lluitar, crear, poder popular”. Un canvi que va encendre al sector errejonista, a qui Iglesias va atacar diumenge en un tuit en què els acusava de mediocres. “No vam néixer per transformar les reivindicacions de la gent en parlamentaris que no mosseguen”, va alertar el líder de Podem dilluns en un míting.

Tant el motí al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche com el boicot a l’expresident espanyol Felipe González a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) li han brindat a Iglesias aquesta setmana la clau per refermar la seva estratègia davant d’Errejón, que busca mantenir un to amable per conquerir el votant socialista desencisat però a qui li fa “por” el to d’Iglesias. Podem s’ha bolcat a defensar el tancament dels CIE i una delegació del partit hi va passar tota la nit del motí. El líder de la formació també va aplaudir l’ escrache a la UAM i va aprofitar-ho per tornar a atacar González i el seu vincle amb els GAL.

Iglesias ja treballa en el discurs del dia de la investidura de Mariano Rajoy, en què té previst culminar el gir del partit cap a un to més dur. En cap cas renega ara d’haver dit que González té “les mans tacades de calç viva” i el seu equip no descarta participar en la manifestació per envoltar el Congrés el dia de la investidura. Mentrestant, Errejón es va quedant més arraconat en la seva estratègia d’intentar seduir els votants amb un bon treball parlamentari que comprometi els socialistes.

La batalla per Madrid

El sector d’Iglesias s’alia amb els anticapitalistes, antics rivals

La primera gran batalla entre les dues famílies es dirimirà d’aquí dues setmanes en les primàries de la Comunitat de Madrid, que se celebraran entre el 5 i el 9 de novembre. Per primer cop s’enfronten els dos equips a cara descoberta, amb aliances d’última hora que han sorprès a tothom. Primer va ser la decisió de l’exdiputada d’IU i exparella de Pablo Iglesias, Tania Sánchez, d’unir-se al projecte de la portaveu de Podem a l’Assemblea de Madrid, Rita Maestre, exparella d’Íñigo Errejón. Dues famílies tradicionalment enfrontades van trencar esquemes per aconseguir el control de la federació més important en un partit que és eminentment madrileny.

Per no quedar relegats en una campanya que s’interpreta com una lluita entre les dues visions de Podem, l’equip d’Iglesias també ha buscat una aliança inèdita: unir-se amb el sector anticapitalista, capitanejat a Madrid per l’eurodiputat Miguel Urbán i la líder de Podem a Andalusia Teresa Rodríguez. Després de coure’s a foc lent durant setmanes, els anticapitalistes van decidir ahir en assemblea unir-se a la candidatura que lidera el portaveu del partit al Senat, Ramón Espinar, pròxim al líder.

Estructures independents

Cada facció defensa la seva tesi des d’organitzacions paral·leles

La separació entre les dues grans famílies va més enllà de la confrontació d’estratègies i de processos de primàries. Els dos sectors han començat a teixir les seves pròpies estructures independents dins del partit i avancen en paral·lel: organitzacions juvenils i projectes socials que han de servir per apuntalar les seves tesis. Els més rellevants són Vamos! i Hacemos, dues iniciatives de reconnexió amb les bases que han llançat l’últim mes i que estan servint tant a Iglesias com a Errejón per fer campanya.

Dilluns passat es va presentar justament Vamos! a Madrid en un acte que va monopolitzar el líder de Podem. Avui se celebrarà la primera assemblea estatal al Matadero de Madrid, on està previst que no hi assisteixi cap errejonista. El portaveu del projecte és el secretari de societat civil del partit, Rafael Mayoral, un dels homes més pròxims a Iglesias i que vol impulsar Podem com un “moviment popular democràtic”. A l’altra banda, la secretaria de participació, que dirigeix Miguel Ardanuy -pròxim a Errejón-, ha llançat Hacemos per teixir projectes locals. Amb l’excusa de la seva presentació, el número dos de Podem està fent gira per tot l’Estat.

L’horitzó de Vistalegre

La pugna s’acabarà dirimint en un nou congrés el 2017

La batalla final està previst que es lliuri en un nou congrés del partit, que encara no té data però que es calcula que se celebrarà a principis del 2017. Podem l’anomena un nou Vistalegre, en referència al palau madrileny d’esports on es va celebrar la primera assemblea fundacional del partit la tardor del 2014. Les dues famílies hi arribaran amb només una idea clara: el lideratge de Pablo Iglesias és indiscutible. Errejón ja ha descartat “de moment” enfrontar-s’hi, però vol que la seva estratègia quedi plasmada en el debat. Està disposat a començar un procés de “síntesi” i replica al secretari general del partit que no hi ha “contradicció” entre carrer i institucions, mentre que els pablistes opten per una estratègia de “confrontació” i “votació” per veure qui guanya.

I mentrestant, ¿Podem com intentarà ocupar el lloc del PSOE al Congrés i convertir-se en l’oposició els pròxims mesos? El consell de la direcció pablista als periodistes: que tinguin a punt un bon abric i unes bones botes, mitjons gruixuts i un gorro. Podem es prepara per a un hivern al carrer i donar suport, si cal, a una vaga general.