Les càrregues de l’1-O continuen impunes cinc anys després
Diversos jutjats mantenen en el punt de mira 161 agents, una part dels quals estan a un pas del judici
BarcelonaLes càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.
A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. La previsió era que aquests agents ja s’asseguessin al banc dels acusats enguany, però finalment s’ha decidit trossejar el cas en els diferents operatius i això ha fet que encara hi hagi recursos per resoldre. A Barcelona, el jutge ha processat Roger Español, juntament amb l’escopeter que va disparar-li una pilota de goma que li va fer perdre un ull i el seu superior policial. L’advocada d’Español, Anaïs Franquesa, ha demanat jutjar dos comandaments intermedis més pels fets.
Fins a 63 agents de la Policia Nacional més continuen investigats per les càrregues a la capital, on es van identificar 450 "conductes desproporcionades", segons l’entitat Irídia, que representa 13 dels lesionats i actua com a acusació popular en la resta de casos, juntament amb Òmnium, que també està personada en la majoria de les causes per la brutalitat policial de l'1-O. Segons Franquesa, que també és codirectora d’Irídia, aquests policies tindran aviat la condició també de processats, "perquè la fase d’instrucció s’ha donat per finalitzada".
L'esforç de les acusacions
Bona part de l’explicació que les causes es mantinguin judicialitzades és l’esforç dels advocats i entitats que representen els ferits en els últims anys. Però malgrat la insistència d’aquestes acusacions per depurar responsabilitats tant en l'àmbit policial com polític, la majoria de jutges han acabat cenyint les investigacions als policies que van tenir una actuació desproporcionada i als seus superiors directes. A Barcelona, l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i el coordinador dels cossos policials l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, han declarat com a testimonis. Sota la lupa del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona està la línia més alta de comandament policial que està processada, la dels caps de nucli. Tant el jutge com l’Audiència de Barcelona van exculpar el cap dels antiavalots, José Miguel Iguzquiza, que aquell dia feia servir el sobrenom de Mart, el déu romà de la guerra.
La investigació per les càrregues al pavelló de la Ràpita és una altra de les que ha aconseguit apuntar més amunt. El jutge d’Amposta va interrogar com a investigat el capità de la Guàrdia Civil al capdavant de l’operatiu. L’acusació va demanar investigar també el seu subordinat, però el nou magistrat que va agafar el cas recentment no només va rebutjar aquest punt, sinó que va arxivar el cas. L’advocat Josep Canicio va recórrer l'arxivament i la decisió dependrà ara de l’Audiència de Tarragona, que en altres ocasions ja s’ha posicionat a favor que les investigacions per operatius policials sota sospita arribin fins al final. En aquest sentit, una resolució del 2018 recorda que s’han "d’exigir investigacions exhaustives" de tots aquests casos per garantir "el dret a la tutela judicial efectiva i a no rebre un tracte degradant" per part de les víctimes, i més "en fets violents respecte d’agents de l’autoritat".
Els advocats que representen de manera altruista els ferits al Bages també van aconseguir que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs d’empara per les càrregues a Callús. En canvi, el Tribunal Europeu de Drets Humans va descartar les dues demandes que van presentar per altres dispositius, perquè va considerar que les lesions eren de poca entitat. La segona causa amb més agents investigats és la de Dosrius, que manté sota la lupa 46 guàrdies civils. En aquest cas també estan investigats per desobediència i resistència a l’autoritat l’exalcalde del municipi Marc Bosch i l’exregidor Eduard Garcia. El jutge va tancar recentment la instrucció, però l’advocat que els defensa, Lluís Maria Anglada, va recórrer la decisió perquè considera que encara hi ha diligències pendents.
Les causes contra els Mossos, arxivades
Fins a 22 mossos han arribat a estar investigats pel dispositiu del cos durant la jornada del referèndum. La majoria de les causes es van obrir per desobediència. Un jutjat de Cornellà i un de Sabadell, però, van elevar la imputació per a 11 dels agents als delictes de rebel·lió i sedició. Tots els casos han estat arxivats. Per la jornada del referèndum també continuen en el punt de mira diversos alcaldes, com ara el de Collbató, Miquel Solà, pendent que la Fiscalia concreti l’acusació. Fins ara l’únic alcalde condemnat per desobediència és l’exalcalde d’Agramunt i exconseller d’Exteriors Bernat Solé, actualment delegat del Govern a Lleida, que va ser inhabilitat durant un any.