L'Audiència Nacional veu "legítima i proporcionada" l'actuació policial l'1-O

BarcelonaFins ara la màxima institució judicial que s'havia pronunciat sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 era l'Audiència de Barcelona, que havia detectat excessos. Per contra, el magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha avalat el dispositiu policial de l'1-O i considera que l'actuació dels policies i guàrdies civils va ser "legítima i proporcionada". Ho diu en la resolució que rebutja la querella per investigar les càrregues de l'1-O com un crim contra la humanitat.

La querella l'havien presentat poc després del segon aniversari de l'1-O un grup de juristes, entitats ciutadanes i nou lesionats que consideraven que el dispositiu policial d'aquella jornada va constituir un "atac generalitzat, sistemàtic i programat" contra la població civil de Catalunya. Es dirigia contra l'ex secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coronel de la Guàrdia Civil que coordinava el dispositiu, Diego Pérez de los Cobos; l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el de la Policia Nacional, Sebastián Trapote; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i els subdelegats de Tarragona, Lleida i Girona.

La Fiscalia repassa el Procés per recomanar l'arxiu

La resolució del magistrat inclou el pronunciament de la Fiscalia, favorable a arxivar la querella. Com a arguments, el ministeri públic repassa la cronologia del Procés i es remunta al 2015 com l'origen de l'organització de l'1-O, que considera il·legal. Des de la votació de les anomenades lleis de desconnexió al paper de l'ANC i Òmnium Cultural, que la Fiscalia torna a col·locar com els encarregats de mobilitzar la ciutadania per aconseguir la independència i la declaració del 27-O.

La resolució conclou que totes les actuacions buscaven donar "una aparença de legitimitat jurídica" a la creació d'una república catalana "tot i saber que això podria comportar el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions de l'ordre públic de resultat dubtós però amb grans possibilitats d'inseguretat per a la població". Segons el magistrat, les crides a anar a votar l'1-O sotmetien la ciutadania a "un escenari indiscutible de risc perquè s'oposaven als agents de la Policia".

"Davant d'aquests fets l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans precisos per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional alterat", conclou el magistrat, que avala així l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat. "La intervenció va donar-se com a resposta a les greus i violentes alteracions de l'ordre públic, unides a altres fets delictius i esdeveniments que s'estaven produint i va suposar no només la legítima intervenció d'aquests cossos en la repressió d'accions manifestament il·legals que buscaven, en principi, subvertir l'ordre constitucional", conclou la resolució, que no és ferma i es pot recórrer.