El jutge Juan Carlos Campo serà el nou ministre de Justícia i completa l'equip de Sánchez

MadridEl jutge i diputat del PSOE Juan Carlos Campo serà el nou ministre de Justícia i completa el nou executiu de coalició liderat per Pedro Sánchez, que tindrà 18 ministres i quatre vicepresidents. Va ser secretari d'estat de justícia amb José Luis Rodríguez Zapatero. D'aquesta manera, l'executiu de Pedro Sánchez queda configurat, comptant amb el mateix, amb la presència de dotze homes i onze dones, que a l'anterior mandat eren majoria.

Nascut a Osuna, província de Sevilla, l'any 1961, Campo és doctor en dret i membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d'Espanya. Entre les seves obres publicades, les més destacades versen sobre les dedicades a la repressió del terrorisme. Actualment és magistrat de la secció penal de l'Audiència Nacional i diputat electe per Cadis. Va ser també vocal del Consell General del Poder Judicial. Entre els càrrecs públics que ha ocupat destaquen la direcció general de les Relacions amb l'administració de la Justíca de la Junta d'Andalusia i, sobretot la secretaria d'estat amb Zapatero.

El filòsof de dret i professor universitari José Manuel Rodríguez Uribes, de 51 anys, és el escollit per Pedro Sánchez per ser el nou ministre de Cultura i substituir José Guirao. Ho han confirmat fonts de la Moncloa, com també el nom de la consellera canària Carolina Darias com a nova ministra de Política Territorial i Funció Pública. L'únic nom que falta per conèixer és el de qui es faci càrrec de Justícia. Com a molt tard, Sánchez ho donarà a conèixer demà a les 14 h, quan compareixerà després d'haver informat el rei del seu equip de 18 ministres i quatre vicepresidents.

Rodríguez Uribes, nascut a València fa 51 anys, és professor de filosofia de dret i filosofia política, llicenciat en dret i doctorat en la mateixa disciplina a la Universitat de València. El primer càrrec públic que va ocupar és el de director general de suport a les víctimes del terrorisme, entre el 2005 i el 2011, i després ha sigut director de l'institut de drets humans Bartolomé de las Casas (2016-2018) i delegat del govern a la Comunitat de Madrid entre el juny del 2018 i l'abril del 2019. Pel que fa a la seva carrera dins el PSOE, és el secretari de laïcitat a l'executiva federal del PSOE i portaveu adjunt del grup parlamentari socialista a l'assemblea de Madrid.

El desenvolupament d'un nou estatut de l'artista, inclòs a l'acord amb Unides Podem, serà un dels principals reptes del nou ministre de cultura, així com una nova llei de mecenatge i la creació d'una oficina de drets d'autoria pública i un pacte per a la lectura. La pluralitat, independència, transparència i qualitat de RTVE és també un objectiu reconegut pel nou govern, que també vol executar un pla d'igualtat en l'àmbit cultural per eliminar les bretxes de gènere en la creació artística. A l'àrea d'esports, l'executiu vol regular les professions esportives amb un pla de formació i feina per als esportistes retirats i una llei de l'esport que doni suport a l'esport femení i l'esport de base i universitari.

Pel que fa Darias, és actualment responsable d'Economia, Coneixement i Ocupació del govern de les Canàries. L'executiu espanyol ha destacat d'ella que, als seus 54 anys, conjuga un perfil tècnic amb caràcter polític i que es tracta d'una dona del partit.

La nova ministra va ser delegada del govern espanyol a les Canàries entre el 2008 i el 2011, any en què va ser escollida consellera i portaveu del Cabildo de Gran Canària. L'any 2015 va assumir la presidència del Parlament de Canàries durant la IX Legislatura i des del juliol de l'any passat és consellera d'Economia, Coneixement i Ocupació del govern de les Canàries. Darias, nascuda a Las Palmas de Gran Canaria l'any 1965, és llicenciada en dret per la Universitat de la Llacuna i pertany al Cos Superior d'Administradors Generals de l'Administració Pública de les Canàries.

L'any 1999 va ser elegida regidora de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria, i del 2004 al 2008 va ser subdelegada del govern a Las Palmas, per posteriorment ser elegida diputada del Parlament de Canàries per a la VII Legislatura, en què va ocupar el càrrec de portaveu de Sanitat del grup socialista, fins que va exercir el lloc de directora d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria.

La nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, serà la responsable de les administracions de l'Estat i, especialment, de les relacions amb les comunitats autònomes, i haurà de fer efectiva la pujada del salari dels empleats públics pendent d'aprovació per a aquest any.

El seu departament ha d'afrontar la interlocució amb les comunitats autònomes en un moment en què molts governs regionals miren amb sospita les negociacions que iniciarà Pedro Sánchez amb la Generalitat de Catalunya i la creació d'una taula entre els dos executius, pactada pel PSOE i ERC. El nou executiu recalca que vol "deixar enrere la judicialització" i portar a la via política el problema català, pel qual ha emprès aquesta via bilateral. Però el pacte de govern entre el PSOE i Podem aposta també per reforçar la relació amb totes les autonomies i treballar-hi per "aclarir", diu aquest acord, el repartiment de competències entre administracions.

Conferència de presidents

Per a això, el govern espanyol s'ha compromès a institucionalitzar la Conferència de Presidents de manera que el seu treball tingui continuïtat, es reuneixi un cop a l'any i normalitzi la col·laboració entre governs. Encara s'ha de veure si Catalunya i el País Basc tornaran a aquest fòrum perquè no van voler participar en l'última reunió del 2017, encara que Euskadi sí que va acudir a una reunió preparatòria convocada el 2018 per la llavors ministra Meritxell Batet.

Totes les parts volen que la Conferència es reuneixi aviat, tot i que l'agenda catalana pot condicionar tant la seva celebració com el seu contingut. La gran qüestió pendent entre el govern espanyol i les comunitats autònomes és el finançament, un tema que haurà de negociar aquest ministeri al costat del d'Hisenda, que és el que finalment tancarà el pacte i el traduirà en una llei per a la seva aprovació al Congrés.

El sistema segueix vigent amb la fórmula de repartiment de recursos aprovada el 2009 i que va haver de renovar-se el 2014, perquè és una norma pensada per a la seva actualització cada cinc anys. Aquesta llei de fa onze anys segueix en vigor i les xifres s'actualitzen any rere any, però només una reforma a les Corts permet decidir un canvi en el repartiment de diners, a través de quins fons, amb quins criteris i en quina quantia.

El govern espanyol vol també impulsar totes les comissions i conferències sectorials que comparteix amb els executius autonòmics, en què es prenen decisions sobre competències compartides i transferides com educació o sanitat, o temes europeus com el repartiment de fons com la PAC, entre molts altres. El pacte PSOE - Unides Podem preveu reforçar aquestes comissions i crear "nous mecanismes intergovernamentals en els quals les comunitats autònomes puguin intercanviar informació i parers respecte a competències de titularitat estatal".

En matèria de funció pública, l'empresa sobre la qual haurà de treballar amb més promptitud la nova titular serà la pujada del salari dels empleats públics pendent d'aprovació per a l'any 2020. En concret, haurà de treballar perquè vegi la llum un augment del 2% dels salaris dels funcionaris, al qual podria sumar-se un 0,3% més de fons addicionals, cosa que comportarà un cost de 3.264 milions d'euros. Aquest increment s'aplicarà amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals.

En la nova legislatura també s'haurà d'abordar la negociació per a la implantació de la jornada de 35 hores o aspectes reclamats pels sindicats (CCOO, UGT i CSIF), com ara un pla de recursos humans davant l'envelliment de les plantilles, l'homologació salarial entre administracions, un nou pacte salarial que permeti recuperar l'estructura salarial prèvia a la retallada del 2010, o agilitzar les ofertes d'ocupació pública i els processos d'estabilització, entre d'altres.

Els funcionaris dels Cossos Superiors de l'Administració (Fedeca) demanen un acord per a la separació de l'àmbit polític i l'administratiu, el desenvolupament de l'Estatut del directiu públic; l'establiment de sistemes seriosos d'avaluació d'acompliment, la limitació dels càrrecs de lliure designació o l'adequació de les retribucions dels alts funcionaris a la tasca que desenvolupen.

El ministeri ha anat canviant de rang i denominació al llarg dels anys. Els governs socialistes de Zapatero i Sánchez han optat per aquest nom de Política Territorial. La cartera va tenir un rang major tant amb Zapatero com en l'última etapa de Mariano Rajoy, quan els dos presidents van donar la competència a un vicepresident per subratllar la importància de l'assumpte. En tots dos casos, amb Catalunya com a protagonista.