Carola Rackete: “És tràgic que a Catalunya hi hagi presos polítics”

Barcelona“No tinc por, perquè sé que vaig fer el que era correcte”, diu la jove capitana, de 31 anys. A Carola Rackete (Alemanya, 1988) no li tremola la veu. Les autoritats italianes l’acusen de col·laborar amb les màfies de tràfic de persones per haver portat -sense permís- fins al port de Lampedusa una quarantena de refugiats libis que va rescatar a alta mar. Minuts abans de rebre la Medalla d’Honor del Parlament, atén l’ARA.

Què diu exactament la llei marítima sobre el salvament al mar?

És molt clara: si veus algú en situació de naufragi o amb evidències clares que no podrà arribar a port, l’has de rescatar. També diu que el rescat només és complet quan aquestes persones són en un port segur. Normalment, quan es discuteix aquesta norma, el que hi ha al darrere són tòpics racistes.

Durant la seva etapa al capdavant de vaixells humanitaris, què és el que l’ha impactat més?

Et deixa en xoc veure que cada una de les persones que portes a bord ha patit abusos, sovint de guerra. Tots tenen històries horribles.

¿Hi ha una sortida ràpida per acabar amb les morts que cada any es produeixen al Mediterrani ?

Que la UE hi enviï molts més vaixells de rescat. Ara per ara, com més vaixells hi tinguem més morts podem prevenir. Crec que pel nostre passat colonialista som en part responsables de les condicions socioeconòmiques i polítiques que hi ha actualment arreu del món.

Què n’opina del plantejament d’una part de l’independentisme de recórrer a la desobediència contra lleis que consideren injustes?

La desobediència civil s’ha provat molt eficientment en el passat. Està justificada en moltes situacions i sabem que les lleis són un acord social i poden canviar quan canvia la societat, com va passar amb l’esclavatge i amb el sufragi universal. Les lleis no determinen el que és moralment correcte.

¿I com valora que Catalunya tingui presos polítics?

És tràgic. Com a ciutadana europea crec que la gent hauria de tenir la màxima autonomia possible, que hauria de poder reclamar-la i que aquesta és la cultura que hauria de predominar. Alhora, m’agradaria que poguéssim lluitar units, tots junts en aquest continent.