2004: Carod-Rovira i el plebiscit per la reunió amb ETA

BarcelonaFeia només 36 dies que el tripartit governava a Catalunya quan, el 26 de gener del 2004, l’ Abc va fer tremolar l’estabilitat de l’executiu: “Carod-Rovira ultima un pacte amb ETA perquè no perpetri atemptats a Catalunya”. L’article explicava que, mentre exercia de president en funcions, el conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, s’havia reunit el 4 de gener prop de Perpinyà amb la cúpula de la banda terrorista. No en sabien res ni el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ni una bona part de l’executiva d’ERC.

L’endemà, la pressió del PSOE perquè Maragall cessés el seu número 2 es va fer insuportable. A la tarda el president acceptava la renúncia de Carod, tot i que el mantenia al Govern sense cartera. I, una hora després, era el mateix Carod qui movia fitxa: “És només el poble de Catalunya qui ha de decidir si vaig fer bé o no parlant amb ETA per trobar la pau i el final de la violència. Com que el problema ha sorgit en època electoral i només per motius electorals, el resoldrem electoralment. Seré jo mateix qui encapçalarà la llista d’ERC per Barcelona”.

Carod va presentar les eleccions generals del 14 de març com un plebiscit a la seva persona. I el PP, a qui directament va apuntar com a filtrador d’informació tergiversada a través dels serveis secrets, li va recollir el guant. Els populars van presentar el candidat del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, com el soci de Carod a la Generalitat, i Carod com el soci d’ETA. Per tant, Zapatero com a soci d’ETA. I la banda terrorista no va jugar precisament a favor d’ERC quan el 19 de febrer va anunciar una treva només a Catalunya.

Els atemptats jihadistes de l’11 de març a Madrid i l’intent de manipular la informació del govern popular van capgirar les enquestes. El PSOE es va imposar i a Catalunya Carod va guanyar el plebiscit, fent que ERC passés d’1 a 8 diputats al Congrés. No va prendre mai possessió de l’escó i va esperar el moment per tornar el 2006 al Govern.