POLÍTICA
Política06/06/2011

Carod: “Me'n vaig de certa Esquerra perquè ja no és la meva”

Després d'anunciar que deixarà de militar a ERC, l'antic líder del partit s'acomiada donant les gràcies i assumint els errors, però mostrant incomoditat amb l'actual cúpula republicana

Redacció
i Redacció

BarcelonaAquest cap de setmana, l'històric dirigent d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira ha anunciat que la seva relació amb el partit republicà ha arribat al final i aquest dilluns ha volgut donar explicacions sobre el seu adéu a TV3. “Me'n vaig de certa Esquerra perquè ja no és la meva”, ha resumit Carod, que ha reconegut que al partit ja no se sentia “còmode” ni “bé”. Carod ha fet autocrítica per explicar els errors que han provocat la davallada d'ERC a les urnes però ha defensat el seu paper al capdavant del partit i formant part del Govern.

Inscriu-te a la newsletter L'extrema dreta ja té nou laboratori: la tragèdia de ValènciaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Carod ha avançat al començament de l'entrevista que no diria “ni un sol mot contra ERC ni res que pugui perjudicar” el partit. Per això, ha insistit que no deixa ERC sinó “certes persones, certes actituds” del partit, on també li queden “molts amics”, i que ha fet el pas ara i no abans de les eleccions “per no perjudicar”. “He fet per Esquerra tot el que podia fer”, ha dit Carod, que també ha agraït al partit el fet d'haver-li permès la presència institucional que ha ostentat en els últims anys. Sobre aquesta acció de govern, Carod l'ha defensat dient que ha fet “el que havia de fer” quan era a l'executiu, en una referència vetllada a l'episodi de Perpinyà i a “l'etapa de linxament personal” que diu que ha viscut. L'antic dirigent dels republicans ha explicat que li queden “poques ganes de partit” però que no pot “plegar del país”. “Jo estic en una nova dimensió política però a la mateixa trinxera de sempre”, ha resumit.

Cargando
No hay anuncios

Els errors del passat

Carod també ha reconegut els seus errors personals i els de la formació republicana. “És clar que ens vam equivocar i els que hem estat al capdavant del partit hem de mirar en què”, ha admès. Quan ha parlat del seu paper per lligar el pacte de govern amb PSC i ICV-EUiA al 2003, amb els millors resultats electorals de la formació, Carod ha atribuït la decisió a la “necessitat d'alternança” i ha recordat que es van veure pràcticament “forçats” al pacte. “El pacte era més per evitar que governés CiU que perquè estiguéssim aglutinats en un projecte comú”, ha reconegut l'exdirigent republicà.

Cargando
No hay anuncios

Sobre els socis al govern d'entesa, Carod ha dit que “ha semblat sovint que el PSC tenia projecte d'Estat i no de país” i ha explicat que l'objectiu dels socialistes semblava més “garantir un govern d'esquerres a Espanya i no un govern fort a Catalunya”. “Vam pensar que el PSC havia fet un canvi en el seu compromís amb el país tan intens com l'havien fet els seus membres”, ha reconegut Carod, que també veu errors en l'anàlisi que van fer els republicans del rol del gran partit de l'oposició: “No vam saber valorar prou la capacitat de resistència de CiU a l'oposició i la importància de les opinions de CiU en el nostre electorat”, ha dit.

El projecte de Carod

Cargando
No hay anuncios

“Sóc un català d'esquerres que vol que el seu país tingui Estat”, ha dit Carod quan ha parlat sobre el seu projecte polític. La fórmula, doncs, es podria traduir en “un partit d'esquerra nacional, seriós i modern, al Parlament català i a la cambra espanyola”. “Vam pensar que ERC podia ser el primer referent d'esquerres a Catalunya”, ha explicat Carod, que ha reconegut, però, que “vam pensar que havíem corregut més del que ho havíem fet”.

L'augment de l'independentisme

Cargando
No hay anuncios

Sobre l'auge del sentiment independentista arreu de Catalunya, Carod s'ha mostrat prudent, tot i que ha reconegut que “hi ha més independentistes a la societat que representants polítics de l'independentisme”. L'exdirigent republicà ha explicat que gran part de l'independentisme a Catalunya és “més prepolític que polític, més sentimental que ideològic” i que només tindrà èxit quan sàpiga combinar “cor, cap i butxaca”.