A Carmena se li multipliquen els fronts

MadridDesprés de fer-se pregar durant gairebé mig any, el 10 de març del 2015 Manuela Carmena -amb 71 anys- deia sí a Podem i Guanyem i feia un pas endavant per encapçalar la candidatura d’Ahora Madrid a l’Ajuntament de la capital espanyola. Només quedaven dos mesos i mig per a les eleccions municipals, però la que era una cara desconeguda per a la majoria de madrilenys va convertir-se, de la nit al dia, en la millor veu per plantar cara a la candidata del PP, Esperanza Aguirre. Després d’un recompte ajustat, en les municipals del 24 de maig va aconseguir l’alcaldia de la capital espanyola gràcies al suport del PSOE. Era l’efecte Carmena: una jubilada que aconseguia, amb espontaneïtat i saviesa, robar el cor d’una ciutat que reclamava canvi.

Però l’efecte Carmena, a diferència d’Ada Colau, ara immersa en la construcció d’un partit català, va durar poc. La primera setmana al consistori va haver d’afrontar el primer escàndol: els tuits ofensius del regidor Guillermo Zapata. Va ser un avís per a navegants. Després de 24 anys de majoria absoluta, el PP i la premsa madrilenya no donaven el període de gràcia a la nova alcaldessa. Des de llavors els escàndols no han cessat, i els dubtes i rectificacions de Carmena han evidenciat les dificultats de la líder d’Ahora Madrid per defensar les seves decisions davant de l’oposició i de l’opinió pública. L’últim front és el procés contra dos titellaires per enaltiment del terrorisme, al qual se suma l’obertura del judici oral contra Zapata. Dos casos que, per a Ahora Madrid, serveixen per tapar els escàndols de corrupció dins del PP.

L’herència del PP

Ahora Madrid topa amb desenes de contractes blindats

Quan Carmena va instal·lar-se al seu despatx de Cibeles va descobrir que disposava de 136 metres quadrats per a ella sola. I quan el regidor d’Economia, Carlos Sánchez Mato, va prendre possessió del càrrec, es va adonar que el lloguer de la seu, situada al cèntric carrer d’Alcalá, costava 18.000 euros al dia. Ara el despatx de l’alcaldessa és de 30 metres quadrats, però l’àrea d’Economia i Hisenda continua al mateix lloc: el contracte estava blindat.

El mateix ha passat amb una de les grans propostes de xoc de Carmena: acabar amb la brutícia als carrers de la ciutat. El contracte amb l’empresa de neteja es va firmar el 2013 i s’allargarà fins al 2021. Un contracte elaborat pel PP que, sorprenentment, no estipula uns mínims de neteja i només obliga a “establir les condicions mínimes de salubritat”. Trencar la inèrcia de 24 anys de majoria absoluta del PP, com també les dinàmiques de comunicació, és un del principals fronts de Carmena.

La pressió mediàtica

L’oposició marca l’agenda política a cop d’escàndol

Ahora Madrid va decidir reaccionar a l’escàndol dels tuits de Zapata amb la creació a la seva web d’un portal oficial per desmentir notícies que consideraven falses o no corroborades, Madrid V.O. (versió original), on s’assenyalaven tant els periodistes com els mitjans que publicaven les informacions. El PSOE, soci de Carmena -fora del govern municipal-, va treure foc pels queixals i va obligar l’alcaldessa a rectificar. Començava així un llarg estira i arronsa amb els mitjans que culmina aquest cap de setmana amb la campanya d’Ahora Madrid a Twitter #Hastaaquí, per reclamar “un periodisme a l’alçada de la democràcia que la ciutadania es mereix”. Les vacances de Carmena, els vestits dels Reis d’Orient o la decisió d’acabar amb els carrers franquistes han acaparat portades durant mesos.

Persecució judicial

Guillermo Zapata i Rita Maestre s’enfronten a penes de presó

A la pressió mediàtica s’hi ha sumat la persecució judicial. Tot i que el jutge Santiago Pedraz ha decidit arxivar fins a dues vegades el cas Zapata en considerar que no hi havia delicte penal, aquesta setmana s’ha vist obligat a obrir judici oral per “ordre” de l’Audiència Nacional. La portaveu de l’Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, també té vista per a judici per al dijous que ve per “profanar” una capella. Maestre, membre de la cúpula de Podem, juntament amb 70 persones més, va entrar en sostens en una capella de la Complutense de Madrid el 2011 en una manifestació anticlerical. El cas no es va obrir fins que no va arribar al consistori.

Dubtes i disculpes

Carmena evita condemnes i culpa la inexperiència del seu equip

Però mentre tant el líder de Podem, Pablo Iglesias, com els de Guanyem i Esquerra Unida (IU) -socis de coalició a Madrid-, així com Colau, han condemnat les decisions judicials, Carmena ha intentat desvincular-se’n. L’exemple més recent ha sigut el dels titellaires. L’alcaldessa -cofundadora de Jutges per a la Democràcia- va veure amb “rigor excessiu” l’empresonament dels artistes però no el va qüestionar, mentre que Iglesias va comparar-lo a “posar a la presó Dario Fo”, Alberto Garzón va qualificar-lo de “propi d’una dictadura” i l’alcaldessa de Barcelona va assegurar que “no hi havia delicte”.

A diferència de Colau, líder indiscutible de Barcelona en Comú, ja és habitual que Carmena demani disculpes i faci marxa enrere en decisions polèmiques. El primer cop que ho va fer va ser amb la web Madrid V.O., i ara ha passat amb el projecte per acabar amb els vestigis franquistes. Ha qualificat de “disbarat” retirar els noms de Dalí o Pla, després que diferents informacions errònies asseguressin que aquestes accions entraven en el pla municipal. En una entrevista a la Cadena SER divendres, assenyalava la “inexperiència” del seu equip com a causa de tots els errors.

Esquerdes al partit

Guanyem critica la tebiesa de l’alcaldessa i de Podem

Ahora Madrid, a diferència de Barcelona en Comú, sempre ha viscut en un fràgil equilibri fruit d’unes negociacions molt tenses. L’integren Guanyem -amb IU i Equo- i Podem. Ara, la reacció a l’escàndol dels titellaires ha obert més que mai les ferides internes a la coalició, fins al punt que, en un comunicat, Guanyem ha criticat la tebiesa de l’alcaldessa per evitar condemnar l’acte. Celia Mayer, regidora de Cultura, és integrant de Guanyem, i Carmena governa, sobretot, de la mà de Podem. Aquest difícil equilibri ha obligat Carmena a desmarcar-se de totes les campanyes electorals, a diferència de Colau.

El pretext de l’edat

Cada cop més veus opinen que Carmena es retirarà

“Estic desbordada, ara no sóc feliç i això no és bo”. Carmena se sincerava així el desembre passat en l’últim llibre de Maruja Torres. “Si pogués rebobinar al febrer passat mantindria el meu no inicial a presentar-me a l’alcaldia. No em sento jo”, afegia. La líder d’Ahora Madrid va ser molt reticent a presentar-se i la campanya de desprestigi contra la seva figura l’ha debilitat. Fonts del partit admeten que veuen difícil que aguanti fins a final de mandat, i les tertúlies més conservadores han arribat a plantejar-se si pateix demència senil. El ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, aquesta setmana anava més enllà i alertava que “s’ha tornat boja”.