Carmen Remírez de Ganuza: “Tenim l’única Constitució moderna que presenta una discriminació de gènere”

MadridCarmen Remírez de Ganuza és periodista i escriptora. Leonor. El futuro condicionado de la monarquía és el seu últim llibre, en el qual aborda les incògnites de l’hereva de la corona espanyola, que d’ara endavant haurà de començar a deixar-se veure més: d’aquí cinc anys jurarà la Constitució.

¿La monarquia comença a donar rellevància a Elionor?

S’ha preservat la seva infància, i això és un luxe que s’ha donat aquesta parella i que no s’han pogut donar altres parelles reials. Però d’aquí cinc anys la princesa haurà d’exposar-se a la vista dels espanyols. La monarquia, a part de tenir una funció de representació, moderació i arbitratge de les institucions, té una altra funció, la connexió sentimental amb el poble.

¿Seria l’hereva si tingués un germà, tenint en compte que la Constitució marca la preeminència de l’home en l’herència de la Corona?

S’haurien vist abocats a fer una reforma de la Constitució que no han fet perquè no s’hi han vist obligats. Una reforma obliga a un acord PP-PSOE i això és molt difícil, però ho haurien fet. El problema, jo crec, és que som l’única Constitució moderna que preserva una discriminació de gènere i això és una vergonya. Però és veritat que a la pràctica aquesta discriminació no existeix.

Hi havia dubtes sobre la presència de Joan Carles I en la commemoració de la Constitució. Per què?

En primer lloc, perquè l’arrencada d’aquest regnat ha consistit en una esmena tàcita al final de l’anterior. Felip VI ha traçat una línia vermella: era l’únic que podia fer per salvar la monarquia del deteriorament que el mateix Joan Carles I havia certificat amb la seva abdicació, que va ser un encert. En segon lloc, perquè la monarquia sap que es deu al Parlament, on hi ha un grup d’escons important no només republicà sinó antimonàrquic.

Què representa el rei emèrit per al futur de la monarquia?

Representa la memòria viva de la millor etapa de la història d’Espanya en termes democràtics. És el rei qui va portar a Espanya la democràcia, malgrat que després va cometre infinitat d’errors. I en últim terme, va salvar la continuïtat de la monarquia i del sistema democràtic amb la seva abdicació. Els seus últims anys són l’arbre que no deixa veure el bosc. Alguns polítics estan intentant aprofitar aquelles actuacions penoses, les estan magnificant per atacar el sistema. La realitat és que Joan Carles I ha sigut el millor rei de la història i és difícil que es repeteixi res semblant al que ell va fer per Espanya.

Quina relació té amb Felip VI?

És una relació complicada. Hi ha una lògica tensió entre el rei emèrit, que ha fet tant que creu que ho sap tot, i el rei actual, que té dificultats objectivament tan importants o més que aquelles a les quals es va enfrontar el seu pare. L’important de les diferències entre tots dos és que es mantenen dins els límits de la correcció política, que és el que importa pel que fa a la institució. Només hi ha hagut una vegada en què els límits de la correcció s’han creuat: quan l’entorn del rei emèrit va fer saber el seu enuig per no haver estat convidat als actes de la commemoració de les primeres eleccions democràtiques.

¿Hi pot haver un referèndum monarquia/república?

No sé si algun dia es produirà. Crec que no és el que demana la majoria de la societat. És veritat que l’Estat evita preguntar als espanyols sobre la monarquia. El CIS fa molts anys que no pregunta sobre aquest assumpte i això té a veure amb l’autoprotecció del sistema. Però, en aquest moment, crec que no és el més convenient.

Per què?

Perquè el que es debat ara és la unitat o no d’Espanya. És un moment en què l’Estat s’està jugant la unitat i la fortalesa. Per això és tan important la monarquia, perquè representa la unitat. Malgrat que no hi tinguem una relació sentimental que sí que hi tenen altres nacions, els espanyols mantenen una fidelitat pragmàtica amb la monarquia.

¿La monarquia està en un punt de no retorn amb Catalunya després del discurs del 3 d’octubre?

No crec que estigui en un punt de no retorn. Pot ser que aquest sigui un dels moments més difícils de la història d’Espanya, però no té perquè ser l’únic que no es resolgui de manera favorable. Mentre hi hagi democràcia hi ha possibilitats de tornar a la convivència.

¿El rei està fent gestos per millorar aquesta relació amb Catalunya?

Quan la corda s’ha tensat tant, la Corona té poc marge d’actuació. A ell li agradaria, segurament, tornar a aquella fotografia de la fàbrica de Seat, quan duia Artur Mas de copilot. Però amb l’independentisme tensant la corda, al rei ja no li queda marge d’actuació. Perquè el que ell ha jurat és l’article 1 de la Constitució i la seva funció com a garant de la unitat de l’Estat.

Quin paper hi juga Letícia?

El seu únic paper és el familiar. Ni la seva funció, ni la seva influència es perceben en les coses de l’Estat. No obstant això hi ha molts espanyols que no saben que, en cas que li passés alguna cosa al rei i la princesa no hagués complert els divuit, Letícia seria la regent. Però un cop Elionor faci el jurament, Letícia passarà a ser només la mare de la futura reina.

Diu que el paper de Joan Carles I va ser portar la democràcia i el de Felip VI preservar la unitat d’Espanya. Quin serà el d’Elionor?

Elionor haurà de ser una reina connectada, i protagonitzar un relat més social i unit a la igualtat social, no només de gènere. Haurà d’ocupar-se d’acostar la monarquia a les causes socials.