Carme Forcadell i Muriel Casals: les dues cares de la mateixa revolució

BarcelonaLa Carme Forcadell que ocuparà el lloc número dos a la candidatura conjunta de CDC, ERC i les entitats civils del sobiranisme no és la mateixa Carme Forcadell que, a principis de març del 2012, va ser investida presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). I la Muriel Casals que se situarà en el tercer lloc del podi de la candidatura unitària tampoc és la mateixa Muriel Casals que va impulsar la manifestació del 2010 contra la retallada de l'Estatut en la seva primera aparició pública com a presenta d'Òmnium Cultural. Les dues dirigents, que juntament amb Josep Maria Vila d'Abadal han format l'alineació original de les Teresines independentistes del 'Polònia', encarnen les dues cares de la revolució sobiranista dels últims anys. Amb perfils diferents, han fet un tàndem inseparable per escampar pedagogia a favor de l'estat independent arreu del territori.

Forcadell i Casals han participat en xerrades, conferències, col·loquis, presentacions de llibres i actes de petit format. Se les ha reclamat en programes de televisió –entrevistes conjuntes incloses a TV3– i han anat millorant les seves habilitats comunicatives –especialment l'expresidenta de l'ANC– en els mítings de gran format. Forcadell, regidora d'ERC a Sabadell en el període 2003-2007, va culminar el seu ascens públic amb una frase que encara ressona als despatxos de Convergència: "President, posi les urnes!". Era l'Onze de Setembre del 2014 i existien incerteses sobre la celebració de la consulta del 9-N. Davant d'una multitud enfervorida en forma de 'V' repartida per tot Barcelona, Forcadell va arribar al pic de la seva influència com a agitadora política: per primer cop interpel·lava directament Artur Mas, amb qui ha bastit una estreta relació arran dels viaranys del procés sobiranista.

El caràcter de Forcadell es pot explicar amb dues escenes. La primera, l'esbroncada als assistents a l'assemblea de l'ANC a Lleida que van escridassar l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, quan es disposava a fer el seu discurs. "Som o no som demòcrates?", va preguntar l'expresidenta de l'entitat amb el to de la mare que renya els fills perquè es porten malament. La segona, segurament menys coneguda, és la fórmula que fa servir per tancar els col·loquis: "Us poso deures. Si cadascú de vosaltres convenç una persona perquè voti a favor de la independència, això ho tenim guanyat". És en moments com aquest que es posa en el paper de mestra que demana als seus alumnes un últim esforç per superar els exàmens. Si ha anat fent pujar la seva popularitat és perquè hi ha un col·lectiu ampli que s'hi pot sentir identificat: ni fa servir llenguatge tecnòcrata, ni té les formes del polític clàssic. No costa imaginar-se-la baixant del faristol de la 'V' de l'any passat i anant a berenar amb la seva família.

Més acadèmia, més pausa

Casals també té un perfil emmarcat en la normalitat –com Forcadell, si no hagués tingut presència mediàtica no s'hauria diferenciat de la resta de manifestants de les grans mobilitzacions que ha viscut Catalunya des del 2012–, però és menys abrandada i més pausada. Més acadèmica, en definitiva. Va néixer a l'exili, a Avinyó (França), fa setanta anys. Havia format part del PSUC i, més endavant, d'ICV, tot i que ara no milita a cap partit. Li agrada explicar el viratge que ha fet Òmnium en els últims anys: "L'entitat va néixer per defensar la llengua i la cultura catalanes durant la dictadura. Ara, per fer això, s'ha de defensar la independència perquè és l'única manera de garantir la nació".

La presidenta d'Òmnium és als antípodes de Forcadell en els discursos. El to de veu és més baix, més reposat, gesticula poc i sembla més aviat que imparteixi una lliçó a la universitat. El juliol del 2013 va ser l'encarregada de llegir el discurs preparat per les entitats al Concert per la Llibertat que va omplir el Camp Nou. No té l'èpica de l'expresidenta de l'ANC, ni el seu component de festa major, però és el seu revers: pausa per convèncer, acadèmia per aportar dades al debat sobiranista sense generar rebuig. Totes dues han acabat convertint-se en símbol de les grans manifestacions i en vigilants dels pactes a què han arribat Mas i Junqueras al llarg dels últims anys.

Totes dues, acompanyades de Vila d'Abadal, van ser testimonis de l'entesa del 14 de gener, que establia llistes separades i eleccions plebiscitàries el 27-S. Forcadell –convenientment col·locada entre el president de la Generalitat i el líder d'ERC a l'hora de fer-se les fotografies de rigor– no ha participat en les cites per la llista unitària, però els altres dos membres actius de les Teresines del 'Polònia' han seguit a primer nivell. Tots tres tornaran a coincidir aquest Onze de Setembre a la Meridiana per celebrar una –última?– gran manifestació per reclamar la independència.