El redactor de la sentència de Puig Antich no veu motius per ser extradit: "El judici va ser correcte"
L'advocat Carlos Rey, un dels 20 acusats de crims del franquisme perseguits per la Interpol, al·lega en declaracions a l'ARA que "Espanya és un estat de dret" i no pot detenir algú per un procés judicial ja "avalat" pel Suprem i pel Constitucional
BarcelonaCarlos Rey González, l'advocat que el 1974 va redactar la sentència per la qual l'anarquista català Salvador Puig Antich va ser condemnat a mort, no veu motius per ser ara extradit a l'Argentina. Rey és un dels 20 noms que apareixen a la llista de persones que la Interpol ha ordenat detenir, entre elles diversos exministres franquistes, acusats de crims de lesa humanitat. En declaracions a l'ARA, Rey s'ha mostrat "sorprès" per la notícia, tot i estar convençut que no tindrà conseqüències. "El judici va ser correcte, no hi ha motius per a revisar-lo", argumenta Rey, que assegura que no sabia que el seu cas l'estava investigant la jutge argentina María Servini de Cubría.
Rey recorda que dos cops, el 1999 i el 2007, es va demanar la nul·litat del consell de guerra contra Puig Antich, però tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional van rebutjar-ho. "El Suprem i el Constitucional ja s'han pronunciat i no han vist motius per a la nul·litat", destaca. Per això, Rey se sent tranquil, perquè no s'imagina que l'ordre de la Interpol s'executi: "Crec que estic en un estat de dret. El cas ja s'ha examinat i l'extradició aniria en contra de tot el dret positiu a Espanya".
No n'està "penedit" perquè la pena de mort era una "llei vigent"
Rey, que va ser l'advocat que va triar la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, per defensar-se pel cas de l'agència de detectius Método 3, era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista quan va redactar, en solitari i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort Puig Antich el gener del 1974. "Lamento moltíssim tot el que va passar: que Puig Antich assassinés aquell policia en un tiroteig i que en aquell moment la pena de mort estigués vigent", sosté.
Però no està "penedit" per ser l'autor d'aquella sentència. "No puc penedir-me d'una cosa que es va fer complint la llei vigent en aquell moment. Durant els 40 anys que he estat professor universitari sempre m'he manifestat en contra de la pena de mort, però llavors vaig fer el que havia de fer. De fet, el 1974, la pena de mort estava vigent a tot Europa", afegeix.