Lesmes, sobre el procés: "Els jutges no són actors polítics que puguin resoldre un conflicte d'aquesta naturalesa"
El president del Suprem assegura en una entrevista a la SER que no veu consens suficient per canviar la Constitució
MadridCada cop hi ha més consens dins de la judicatura que la judicialització del procés no pot ser la sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, s'ha alineat aquest divendres amb el president sortint del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i ha alertat al govern de Mariano Rajoy que "els jutges no són actors polítics que puguin resoldre un conflicte d'aquesta naturalesa". Preguntat sobre la sentència d'inhabilitació del portaveu del PDECat a Madrid, Francesc Homs, pel 9-N –que els serveis jurídics del Congrés ja estan analitzant–, Lesmes ha assenyalat que "les sentències apliquen la llei després d'un procés amb totes les garanties", però que no poden resoldre el pols entre el govern espanyol i la Generalitat. "Simplement apliquen la llei en casos concrets", ha afegit.
El president del Suprem ha considerat ben argumentades les sentències tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència, així com la d'Homs. I no ha tingut problemes per relacionar el procés amb el debat obert sobre la reforma de la Constitució. En la línia del PP, ha assenyalat que "avui no veu consens suficient per canviar la Constitució", però sí que creu necessari tornar al consens del 1978 per intentar donar una resposta a Catalunya. En aquest sentit, ha afegit que "la pròpia Constitució preveu mecanismes de reforma", però que "ara no es vol canviar aquesta norma perquè no hi ha un consens sobre aquest canvi".
Finalment, ha volgut fer una distinció entre sentències en ferm i sentències pendents de recurs davant del Suprem. La primera és la que ha recaigut sobre Homs, que no té possibilitat de presentar un recurs dins del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i l'única opció que li queda és el Tribunal Constitucional (TC). En canvi, ha trencat una llança a favor de la presumpció d'innocència del cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, així com l'exvicepresident d'Aznar Rodrigo Rato, i el president de Caixa Madrid, Miguel Blesa, que encara no tenen condemnes en ferm. "La decisió sobre ordenar l'ingrés a la presó quan no hi ha sentència ferma requereix prudència" i els jutges valoren en aquest context si existeix o no risc de fuga, ha assenyalat.
