Villarejo diu que Pujol hauria "buidat" Banca Catalana i que diversos consellers van aprofitar-se del càrrec
L'exfiscal admet al Parlament pressions per no anar al fons d'alguns casos de corrupció, però diu que no va dimitir perquè tenia més assumptes per investigar
BarcelonaL'exfiscal en cap de Barcelona i anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha opinat aquest divendres que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol podria haver practicat un "buidatge" de les arques de Banca Catalana i que aquests fons desviats podrien formar part de la fortuna que ha amagat en paradisos fiscals durant dècades. En aquest sentit, ha instat la jutgessa de Barcelona que investiga el frau fiscal a demanar el sumari del cas Banca Catalana, que es va arxivar de forma polèmica després d'una votació dels magistrats de l'Audiència de Barcelona. A més, segons ell, Pujol va tenir consellers als seus diversos governs que s'haurien aprofitat del càrrec per benefici propi.
En una llarga compareixença de més de tres hores, Villarejo ha refermat diverses afirmacions del seu excol·lega José María Mena, que també va comparèixer a la comissió d'investigació del frau fiscal i la corrupció del Parlament el 22 de desembre. Tots dos van encapçalar la investigació de l'esfondrament econòmic de Banca Catalana l'any 1984, que va ser arxivada en una votació dels 33 magistrats de l'Audiència de Barcelona.
Villarejo no ha volgut acusar de prevaricació els magistrats, però sí que ha admès que els magistrats van tenir "poca curiositat" per investigar a fons i van tenir una "actitud comprensiva" amb el poder i la gestió de Pujol, que ja aleshores era president de la Generalitat. Els fiscals volien presentar un recurs de súplica per reobrir el cas, però el fiscal general de l'estat els ho va prohibir. Així, segons ell, van haver d'acatar l'ordre, per imperatiu legal i de jerarquia. Preguntat per què no va dimitir, ha dit que ell va fer la seva feina i que no podia deixar el càrrec perquè encara hi havia molts casos per investigar. Tot i així, ha assegurat que sempre va actuar de forma ètica.
Aquesta ordre de no investigar més a fons per part de la Fiscalia General de l'Estat es va donar en altres ocasions, ha reconegut Villarejo, com quan es van tenir sospites contra l'aleshores secretari de Presidència, Lluís Prenafeta, que va acabar dimitint, o contra fins a 11 consellers de successius governs de Pujol, majoritàriament de l'àmbit econòmic, com Macià Alavedra, Josep Maria Cullell o Antoni Subirà. Per això, ha denunciat un "pacte de silenci" i de no-agressió entre els diversos partits, sobretot CiU i PSOE, per tapar-se mútuament escàndols de corrupció, i ha assegurat que "les portes giratòries també existeixen a Catalunya".
En aquest sentit, també s'ha mostrat estranyat pel fet que Pujol hagi pogut ocultar durant tants anys una fortuna a l'estranger. Segons ell, un ciutadà mitjà és investigat i multat si comet un petit error en la declaració de l'IRPF, i per això considera sospitós que en el cas de la família Pujol no s'hagi investigat res fins ara.
Hipòtesi probable que els diners provinguin de Banca Catalana
Diversos diputats de la comissió d'investigació li han preguntat si podria vincular els diners de la família Pujol amagats a l'estranger amb els fons suposadament sostrets de Banca Catalana, que tenia un forat de gairebé 120 milions d'euros. Villarejo no ho ha volgut assegurar, però ha dit que és una hipòtesi probable, i per això durant els últims anys ha recopilat informació dels registres mercantils i de la propietat sobre els fills de l'expresident. L'abril del 2013 va lliurar bona part d'aquesta documentació a la Fiscalia, com a ciutadà corrent, però ha dit que el ministeri públic no en va fer gaire cas, tot i que Oriol Pujol ja era investigat pel cas de les ITV. Finalment, l'Audiència Nacional va obrir una causa contra el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, més tard contra el fill petit, Oleguer, i un jutjat de Barcelona contra altres fills i el matrimoni progenitor.
En aquest sentit, ha recomanat a la jutgessa que investiga aquest últim cas que demani el sumari del cas Banca Catalana per si troba indicis de l'origen il·lícit dels diners. Justament, en contra del criteri d'alguns juristes, Villarejo ha dit que sí que es pot perseguir l'enriquiment il·lícit, que no és un delicte estrictament. Segons ell, es pot perseguir aquest fet per esbrinar l'origen probablement il·legal dels fons.
Com a anècdota, Villarejo ha explicat que quan es va anar a presentar a l'expresident Pujol com a nou fiscal en cap de Barcelona, aquest el va rebre només dos minuts i amb certa actitud de "menyspreu i rebuig" pels fets de Banca Catalana, que Pujol va atribuir a una persecució personal.
La diputada de C's Carina Mejías li ha preguntat a Villarejo la seva opinió sobre si els Pujol haurien d'estar en presó preventiva per evitar la destrucció de proves. L'exfiscal ha dit que no té prou elements per opinar sobre això, però ha recordat alguns casos de corrupció on sí que es va decretar presó preventiva per a suposats corruptes, com el cas Pretòria.
CiU carrega contra Villarejo
Per últim, ha intervingut la diputada de CiU Meritxell Borràs, que ha atacat durament Villarejo per dos motius: la seva posició ideològica, propera al PSUC, ICV i, ara, Podem, i contrària sovint al catalanisme, i al fet de no haver dimitit per les suposades pressions en el cas Banca Catalana o almenys haver-ho denunciat públicament molt abans. Per Borràs, Villarejo va cometre una "deixadesa de funcions" si no va investigar més a fons alguns casos de corrupció, i li ha preguntat per què no va dimitir. Villarejo ha reiterat que tenia altres casos oberts, tot i aquests entrebancs, i que mai ningú li va retreure la seva militància política abans de ser fiscal.
La comissió d'investigació ha continuat amb la compareixença de tres periodistes que han tractat històricament casos de corrupció política.