¿Què fan Carlos Fabra i Francisco Camps una dècada després d'haver caigut en desgràcia?

ValènciaCarlos Fabra assegut de nou al banc dels acusats i Francisco Camps reclamant ser el candidat del Partit Popular a l'alcaldia de València. Aquest és el peculiar déjà-vu que viu la política valenciana des de fa mesos i que molts ciutadans creien haver deixat enrere. Ells van ser dos dels polítics més poderosos de la seva època però ara fa una dècada que les causes judicials vinculades a la corrupció i als problemes amb hisenda els van deixar fora de joc.

Dels dos n'hi ha un que de ben segur desitjaria no haver tornat a encapçalar els titulars dels mitjans de comunicació. És l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, que serà jutjat per haver amagat presumptament el seu patrimoni per evitar pagar la multa d'1,4 milions d'euros a la qual va ser condemnat l'any 2013 per haver defraudat a Hisenda prop de 700.000 euros entre els anys 1999 i 2003. Al darrere del processament del polític conservador hi ha el treball del fiscal Javier Carceller, que el 2016 es va entestar en investigar per què l’exdirigent del PP havia eludit abonar gran part de la sanció. També trobem a un altre vell conegut de Fabra, el jutge Jacobo Pin, el magistrat que el va fer seure al banc dels acusats l'any 2013 i que en un acte de gosadia sis anys abans havia sol·licitat la plaça del jutjat número 1 de Nules, la incomodíssima cadira de la qual durant cinc anys havien fugit vuit togats.

La conclusió de Pin, segons recull en la seva instrucció, a la qual ha tingut accés l'ARA, és que Fabra hauria fingit una "situació d'aparent penúria econòmica", segons la qual només disposava de 439,74 euros malgrat que entre els anys 2007 i 2017 hauria rebut abonaments en comptes bancaris al seu nom per import de gairebé 2,7 milions d'euros i hauria mantingut "una intensa activitat financera, amb uns abonaments bruts superiors als 26 milions d'euros". Per bastir la seva presumpta ficció comptable, l'expresident de la Diputació de Castelló hauria simulat la venda a la seva filla Claudia del 90% de l’empresa Carmacas –propietària dels seus immobles– per evitar l’embargament d’un luxós habitatge a Pozuelo de Alarcón i del xalet on resideix a Orpesa.

A més de l'esposa de l'exdirigent del PP, María Desamparados Fernández, i dos dels fills del matrimoni, Borja i Claudia, també seran jutjats per auxiliar financerament el polític conservador el president del Vila-real CF, Fernando Roig, el seu fill, Fernando Roig Nogueroles, i els empresaris Enrique Gimeno, Alejandro Lorca i Miguel Pérez Ferrer, que presumptament haurien lliurat diners a l'excàrrec popular perquè disposés de recursos econòmics.

Una nova carrera política

A diferència de Fabra, que ha rebutjat fer declaracions sobre el cas i que intenta mantenir-se el més allunyat possible dels focus, qui sí que pretén tornar a la palestra és l'excap del Consell Francisco Camps. En l'últim congrés del PP valencià va impulsar la candidatura a la presidència del partit de l'alcalde del petit municipi d’Aiora, José Vicente Anaya, en un moviment només concebut com a carta negociadora per guanyar pes a la formació. L'aclaparadora victòria de Carlos Mazón va ensorrar aquells plans i va evidenciar la pèrdua de poder d'un dirigent que es nega a donar la batalla per perduda. Així ho manifestava ara fa tres setmanes en una entrevista a esRadio on, després de reconèixer que els populars ja tenen una candidata a l'alcaldia de l'Ajuntament de València en la secretaria general del partit, María José Català, insistia a postular-se per al càrrec. També va aprofitar els micròfons per anunciar que al setembre abandonarà el Consell Jurídic Consultiu, òrgan al qual pertany per la seva condició d'expresident de la Generalitat, per exercir d'advocat.

Si pretén tornar a la primera línia política, Francisco Camps també haurà de superar la incertesa que provoca la seva imputació en dues causes –de les cinc en què ha sigut investigat– per suposades irregularitats en la contractació de l'expositor de Fitur del 2009 i per l'aval que el Consell va concedir a Valmor Sport, l'empresa organitzadora del gran premi de Fórmula 1 de València. Es tracta d'una companyia de què va ser copropietari el president del Vila-real i del grup Pamesa, Fernando Roig. I és que tot i que passin els anys, a la política i l'economia valenciana sembla que regnen sempre els mateixos cognoms: Fabra, Camps, Roig, Zaplana... Un peculiar déjà-vu.