Viver Pi-Sunyer veu legítima la independència unilateral si l'Estat impedeix la consulta

BarcelonaEl president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer, ha presentat aquest dimecres a la comissió d'afers institucionals del Parlament l'informe que va presentar al febrer l'Institut d'Estudis Autonòmics, presidit per ell mateix, sobre les fórmules legals per celebrar una consulta. I, durant la seva intervenció, ha defensat que "hi ha molts arguments jurídics per defensar que hi ha quatre vies legals per fer la consulta, a més de la reforma constitucional, si hi ha voluntat política". "Els problemes jurídics no són insuperables si hi ha voluntat política de superar-los", ha insistit, i ha apuntat que "no es pot mantenir que la Constitució imposa un criteri restrictiu a l'hora d'entendre els mecanismes de participació directa".

I en aquest sentit, Viver Pi-Sunyer ha alertat de les conseqüències que l'Estat freni per la via del dret les demandes de Catalunya i ha justificat com a alternativa una declaració unilateral, sense esmentar-la: "Si l'ordenament jurídic no s'usa per canalitzar les reivindicacions polítiques, sinó per frenar-les, se'n poden obrir d'altres en què el dret hi té poc a dir". Així, ha recordat que la sentència sobre la independència de Kosovo evidencia que, a nivell internacional, les vies unilaterals "no són il·lícites". "Moltes vegades aquests processos s'acaben per vies al marge de la legalitat, per la via del fet", ha recordat, tot i que ha advocat per esgotar prèviament totes les vies possibles en el marc legal i amb la màxima unitat possible. "No és necessari anar-les esgotant totes, es podrien intentar simultaniejar", ha apuntat, tot i que "s'hauria de compaginar la idea que el procés no es pot eternitzar en dècades però ha de quedar molt clar que s'ha intentat i que, si aquesta és la posició, que l'Estat ho refusa". Viver Pi-Sunyer, de fet, ha reconegut que, després de ser vicepresident del Tribunal Constitucional, de participar en el procés de l'Estatut i de donar suport al pacte fiscal, ha arribat a la conclusió que "l'encaix no és possible" a l'estat espanyol.

Les quatre vies per a la consulta

La primera de les quatre vies que ha exposat el president del CATN és la de l'article 92 de la Constitució, que fa referència als referèndums, i implicaria que l'Estat en convoqués un a Catalunya perquè els seus ciutadans decidissin el seu futur. La segona via es refereix a l'article 150.2 de la Constitució i planteja sol·licitar "de manera solemne i amb ampli suport social" al govern espanyol la transferència de la capacitat de convocar referèndums. La tercera via és la de la llei 4/2010, de consultes per via de referèndums, la qual el govern espanyol va enviar al Tribunal Constitucional, tot i que aquest n'ha aixecat el veto i resta vigent. Viver Pi-Sunyer, però, assenyala que "és improbable que l'Estat habiliti fer un referèndum a raó d'una llei recorreguda per ell mateix". La quarta via seria la llei de consultes per via no referendària que està tramitant el Parlament, malgrat que ha alertat que cal ser cautelosos amb el cens que es vol usar –que no sigui l'electoral– i ser flexibles amb l'àmbit de competències sobre les quals es vol consultar. Finalment, ha assenyalat igualment com a possible l'opció de la reforma constitucional, ja sigui per la via ràpida –reformant l'article 92, sobre els referèndums, que es podria fer "en un cap de setmana"– o per la via lenta –modificant el gruix del text.

CiU, ERC, ICV i CUP justifiquen la via unilateral

En el torn dels partits, el secretari d'organització de CDC i diputat de CiU Lluís Coromines ha coincidit en la possibilitat de buscar una altra empara si l'Estat no s'obre a negociar. "Si les normes de què ens hem dotat serveixen per frenar la voluntat política i democràtica, dotem-nos d'unes altres", ha afirmat. La secretària d'organització d'ERC, Marta Rovira, ha apuntat que "de vies legals n'hi ha i, per tant, el full de ruta cap a exercir la democràcia no és il·legal en absolut", i ha reclamat que "la política no hauria d'utilitzar el dret com a frau a la democràcia".

El diputat del PSC Ferran Pedret, per contra, ha rebutjat la possibilitat de tirar pel dret si la negociació no és possible i ha apuntat que "estem vivint el moment més políticament obert de les últimes dècades", cosa que obriria la porta, des del seu punt de vista, a plantejar el federalisme amb possibilitats d'èxit. L'ha rebatut el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch, per qui "és un problema de voluntat jurídica, i el govern espanyol no en té, i això és el que obre totes les portes", tot i que ha matisat que és un "procés complex que no requereix presses ni eixelebrament sinó omplir-nos de raons". Ha anunciat, per tant, que els ecosocialistes sotmetran a votació a la comissió pel dret a decidir exercir de forma unitària les vies que planteja l'informe de Viver Pi-Sunyer. El cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, ha resumit, davant el debat legal, que "el dret a l'autodeterminació o es rebutja o s'accepta", i ha exemplificat: "Si algú s'hagués hagut d'esperar que l'esclavitud es prohibís pels mateixos que se'n beneficiaven, encara n'hi hauria".

PP i C's critiquen l'informe

Els més contraris a l'informe han sigut el PP i C's. El portaveu adjunt al Parlament dels populars, Santi Rodríguez, ha recordat la sentència del pla Ibarretxe i una resolució del Consell de Garanties Estatutàries per defensar que el referèndum no cap en el marc legal i ha criticat l'aposta alternativa del president del CATN: "Si no hi ha empara legal, se salta el marc i es tira pel dret; això no ho entenc". "No sempre el més democràtic és el més just", ha afirmat en una contundent intervenció la diputada de C's Carina Mejías, que també ha assegurat que "els principis constitucionals d'integritat territorial i sobirania nacional són insalvables".