Exili

Puigdemont avisa Sánchez que no tindrà la investidura amb "solucions personals"

Participa a la Catalunya del Nord en un acte al costat d'Aragonès, Pujol, Torra i Montilla malgrat no tenir immunitat

Jordi Pujol, Carles Puigdemont, Pere Aragonès, Quim Torra i José Montilla a la Universitat Catalana d'Estiu
4 min

Sant Miquel de CuixàJa era un acte que generava expectació per si sol –hi havien de participar fins a cinc presidents de la Generalitat–, però l'homenatge a la figura de Pau Casals a la Catalunya del Nord va prendre una nova dimensió a partir de dissabte quan Carles Puigdemont va anunciar que hi seria present. L'eurodiputat de Junts ja no té immunitat –l'hi va retirar al juliol el Tribunal General de la Unió Europea–, però ha creuat igualment la frontera francesa sense protecció parlamentària per participar aquest dilluns en un esdeveniment històric: la unió institucional de fins a cinc presidents per reconèixer Casals, ara que fa cinquanta anys de la seva mort. Quan faltaven pocs minuts per a les dotze del migdia ha aparegut a l'abadia del monestir de Sant Miquel de Cuixà amb la seva dona, Marcela Topor, i el seu advocat Gonzalo Boye, i ha compartit així, per primer cop des del 2017, escenari amb l'actual cap de l'executiu català, Pere Aragonès, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Puigdemont ha aprofitat la fotografia inèdita per enviar un missatge al president espanyol, Pedro Sánchez, pendent dels independentistes per a la seva investidura: s'ha reafirmat que des del Decret de Nova Planta hi ha "un conflicte no resolt" amb Catalunya que s'ha d'abordar. Amb la "desjudicialització" sobre la taula de negociació amb el PSOE, l'expresident ha remarcat d'aquesta manera que no es tracta de "solucions personals". També s'hi ha referit de la mateixa manera l'actual president, Pere Aragonès, que ha denunciat que Puigdemont pugui fer un acte a Catalunya del Nord sense immunitat i, en canvi, no al Principat perquè seria detingut. "Més que mai reclamem amnistia i autodeterminació", ha sentenciat el cap de l'executiu català.

Aragonès ha fet el discurs amb més referències explícites a l'actualitat, després que Junts i ERC pactessin amb els socialistes donar suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats a canvi que es pugui parlar català a la cambra espanyola i també que sigui oficial a la Unió Europea. De fet, la llengua ha estat un dels fils conductors de l'acte: Aragonès –que ha estat interromput per crits d'"independència" del públic– ha denunciat l'"atac" que rep el català per part de sectors de l'Estat i també l'"assetjament" a l'escola i els mitjans de comunicació públics com a eines de "construcció nacional".

La visita de Puigdemont a la Catalunya del Nord es produeix quan l'expresident té tots els focus posats a sobre d'ell: la reelecció de Sánchez amb la majoria progressista d'aquesta legislatura depèn dels vots de Junts. I, en aquest sentit, ha fet un moviment arriscat: és a França per primer cop des que va perdre la immunitat. Des de la decisió de Luxemburg el 5 de juliol, el parlamentari de Junts no havia participat en els plens de l'Eurocambra a Estrasburg perquè el Parlament no li dona "garanties" per a la seva llibertat de moviment.

Així doncs, per quin motiu Puigdemont s'ha atrevit a fer el pas aquest dilluns? El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no té la intenció, d'entrada, de reactivar les euroordres fins que la retirada de la immunitat a l'exiliat sigui ferma. És a dir, fins que es pronunciï el Tribunal de Justícia de la Unió Europea –on els eurodiputats catalans han presentat recurs–. D'aquesta manera, tot i que l'expresident no ha volgut fer cap declaració als mitjans de comunicació, fonts jurídiques consultades per l'ARA consideren que el risc de ser detingut avui era mínim perquè no hi ha cap ordre de detenció europea vigent.

Tampoc Llarena ha fet un moviment exprés arran de la presència de Puigdemont a França, a diferència del que va fer fa dos anys a Sardenya (Itàlia). De fet, aquest matí també s'ha atansat al monestir de Sant Miquel de Cuixà l'exconseller Lluís Puig, sense immunitat (no és eurodiputat) i pendent també del magistrat del Suprem.

La unitat entorn de Pau Casals 

Per a Puigdemont, que ha estat ovacionat diverses vegades amb crits de "president" per part de les desenes d'assistents al monestir, la figura de l'intèrpret Pau Casals és un exemple a seguir, i ha posat èmfasi en la projecció que va donar al país amb el seu discurs I am a Catalan davant les Nacions Unides el 1971, encara en època franquista. "Va ser un acte de generositat [...]. Va ser un punt de suport per salvar la nació", ha dit Puigdemont. Torra ha insistit en la mateixa idea i ha reivindicat que Casals va dedicar la seva vida "a la llibertat", també ajudant altres refugiats que arribaven a França. 

Ara bé, qui ha enviat també un missatge polític durant l'acte a la Catalunya del Nord ha estat l'expresident Jordi Pujol, que no coincidia públicament i presencialment amb Puigdemont des d'abans del 2017. Aplaudit també pel públic, ha basat el seu discurs en l'advertència que la catalanitat "està en perill". "I am a Catalan –ha dit sobre Casals– és una afirmació contundent", i ha reclamat als successius governs de la Generalitat que preservin la identitat davant "el repte" que ha assegurat que suposa la migració: ha parlat de l'obligació d'"acollir" però també de protegir la llengua.

L'únic expresident xiulat, en tot cas, ha estat José Montilla. L'excap de l'executiu socialista ha estat interromput pel públic diversos cops, sobretot quan ha parlat de diàleg i de l'"Espanya fraternal". Tot i que ha demanat a la dreta espanyola que respecti la "pluralitat" de l'Estat –i la seva presència a l'acte ha estat ja un missatge per si mateix–, el seu discurs no ha agradat als que l'escoltaven, majoritàriament independentistes. "No ens envieu els piolins", ha clamat un espontani del públic, en al·lusió al vaixell de la policia espanyola a Barcelona durant el referèndum del 2017.

Després de l'acte, segons fonts governamentals, els cinc presidents han dinat a prop de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà. Ha estat una trobada de dues hores, "cordial" i "distesa" després d'una jornada que feia anys que no era possible.

stats