Puigdemont, de la pastisseria dels pares a la plaça Sant Jaume

Guanyar l'alcaldia de Girona i presidir l'AMI havien estat fins ara les dues fites d'un dirigent "independentista de tota la vida" que ara serà president de la Generalitat

Carles Puigdemont, reelegit alcalde de Girona / DAVID BORRAT
Sara González
09/01/2016
4 min

Barcelona"'Knock-knock-knockin' on heaven's door'" (trucant a les portes del cel), diu la cançó escrita per Bob Dylan i entonada per Guns N’Roses. Aquest tema de folk-rock que narra els últims moments d’un ajudant de xèrif que mor ferit per una bala és el preferit de Carles Puigdemont, que de més jove, abans de moure’s a ritme dels tempos polítics, es gronxava tocant el baix. Ara, però, és ell, un fidel a la figura d’Artur Mas, qui truca a les portes de la Generalitat, en un moment poc celestial, amb la missió de reflotar un procés que havia entrat en col·lapse.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"És un dirigent molt calculador, medita molt abans de prendre una decisió", explica un dels dirigents que han treballat colze a colze amb ell, fins ara alcalde de Girona. Ahir, però, aquest fill de pastissers d’Amer no va tenir temps per coure a foc lent una de les decisions més transcendentals de la seva trajectòria i va acabar sent la cirereta del pastís de més de tres mesos de negociacions que semblava que acabarien sent amargs per a bona part de l’independentisme. Haver arrabassat una alcaldia històrica del PSC, com era la de Girona, i presidir l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) són les dues medalles que pot exhibir al seu currículum aquest dirigent de CDC de 53 anys.

Puigdemont és el segon de vuit germans, està casat i té dues filles petites. Més enllà d’ajudar en el negoci familiar mentre estudiava a l’institut, es va llicenciar en filologia catalana. Però la seva trajectòria professional ha estat molt marcada pel seu exercici com a periodista. Va treballar a 'El Punt Avui' –on va entrar com a corrector i va ser-ne redactor en cap–, va ser un dels fundadors de l’ACN –que inicialment tenia la seu a Girona– i director de 'Catalonia Today', diari anglès amb notícies sobre Catalunya. El futur president parla, de fet, anglès i francès amb fluïdesa. A més, té coneixements de romanès.

Així doncs, justament per aquest bagatge, que el fa bon coneixedor de les interioritats del funcionament periodístic, domina l’espectre i els tempos comunicatius a la perfecció. "És molt intel·ligent i calculador, a més d’un treballador incansable", asseguren els que el coneixen de prop. "Exigent" i "estricte" també són adjectius que li atribueixen companys del consistori de l’oposició. Més enllà de la rivalitat política, però, a Puigdemont se’l considera una persona molt "racional" i molt "empàtica" en el tu a tu, cosa que el fa guanyar en les distàncies curtes, una de les claus de l’èxit per consolidar-se al capdavant d’una alcaldia.

El triomf de l'alcaldia

Actiu des de la seva joventut en activitats polítiques i culturals, i cofundador de la JNC a les comarques gironines, la projecció de Puigdemont va créixer exponencialment quan a les eleccions municipals del 2011 va aconseguir guanyar l’alcaldia de Girona, que durant 32 anys va estar en mans dels socialistes. Va ser tota una fita històrica que li va fer agafar força dins de CDC, ja que és l’única capital de demarcació amb govern convergent.

I això que l’any 2007 va ser per primer cop candidat a l’alcaldia de rebot, ja que inicialment el cap de llista havia de ser un prestigiós advocat gironí, Carles Mascort, que es va acabar retirant per les amenaces de mort que van rebre ell i la seva família. CDC governa ara en minoria amb deu regidors, que busquen sovint el suport extern d’ERC. Amb la CUP, que no va facilitar el seu nomenament, manté una relació "cordial" en l’àmbit personal i bel·ligerant en relació al projecte polític, especialment pel que fa al model turístic de la ciutat. Caldrà veure qui el relleva a l’alcaldia. El nom de la segona tinent d’alcalde, Marta Madrenas, sona amb força, però també surten a les travesses la primera tinent d’alcalde, Maria Isabel Muradàs, i la regidora Maria Àngels Planas.

El capità de l'AMI

A més d’alcalde de Girona, és diputat al Parlament des del 2006. De fet, quan va començar a compaginar l’alcaldia amb l’activitat parlamentària, l’oposició municipal va assenyalar la seva voluntat d’acumular càrrecs, una acusació que va combatre tot recordant que Joaquim Nadal, que va ser alcalde de Girona del 1979 al 2002, també va ser diputat mentre era alcalde. Més enllà de fer-se fort en territori gironí, Puigdemont va assumir la presidència de l’AMI just després de les municipals del 2015 i va agafar el relleu de l’exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal. Des d’aleshores, aquest "independentista de tota la vida" ha sigut també un dels principals representants de l’activisme municipal a favor del procés sobiranista.

L’Ajuntament de Girona és, de fet, un dels investigats per haver donat suport a la declaració de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre. També va ser sonada la plantada de Puigdemont a la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna María de los Llanos de Luna, en la presa de possessió del subdelegat gironí el juliol del 2013. No era la primera topada amb ella, ja que mesos abans l’alcalde va anar a judici per haver sigut acusat de cometre una il·legalitat per contractar trens per facilitar el desplaçament a la manifestació de la Diada del 2012.

Puigdemont és més de veure futbol –és culer– que de practicar esport. Això sí, li encanta caminar per la seva ciutat, especialment pel Barri Vell. Ara ho podrà fer menys. Encara que faci anys que no toqui el baix, li tocarà rockanrolejar al ritme frenètic del procés.

stats