Puigdemont exigeix a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança i el president espanyol ho descarta

Barcelona / MadridDesprés de més d'un mes de silenci, l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha comparegut aquest dilluns des del Press Club de Brussel·les per fer balanç de l'acord que va segellar amb el PSOE ara fa un any i plantejar-li un pols a Pedro Sánchez. "Les coses no van bé i ha arribat el moment d'un punt d'inflexió o de deixar-ho córrer", ha amenaçat. En aquest sentit, ha exigit al president espanyol que se sotmeti a una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats perquè renovi el seu suport amb la majoria plurinacional. Ara bé, la Moncloa no ha tardat a respondre i les fonts consultades per l'ARA asseguren que no entra en els seus plans fer-ho: "No hi ha cap intenció ni necessitat". "El govern seguirà treballant, com ho fa sempre, amb els grups per tirar endavant mesures que beneficiïn el conjunt de la població", asseguren des de l'executiu espanyol. Qui també ha respost és el PP. Des de Barcelona, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha subratllat que seria "lògic" posar fi a la legislatura, però no s'ha acabat de creure les intencions de Junts: "Desconec si això realment va seriosament o no", ha dit.

En la seva compareixença des de Bèlgica, Puigdemont ha admès que sotmetre's a una qüestió de confiança depèn directament de Sánchez, ja que aquest instrument és una facultat del president. Tot i això, ha considerat que si es reuneixen diferents suports a la cambra espanyola i el Congrés exigís al líder del PSOE sotmetre's, de nou, a una votació, Sánchez hi estaria vinculat almenys políticament.

Per quina raó Junts fa aquest moviment? Sobre la taula hi ha un paquet de mesures pactades que encara no han vist a la llum i que, a parer del partit de Puigdemont, haurien d'accelerar-se si és que Sánchez vol mantenir el seu suport: l'oficialitat del català a la Unió Europea, l'aplicació de l'amnistia o el traspàs "integral" de les competències en immigració. De tot plegat en depèn l'aprovació dels pressupostos de l'Estat del 2025 i, en aquest sentit, Puigdemont ha estat clar sobre la seva postura: no negociaran els comptes mentre els nivells d'execució pressupostària d'exercicis anteriors estiguin pendents. "La liquidació del 2023 és catastròfica. Amb això el govern de Sánchez s'assembla molt el de Mariano Rajoy", ha dit, concloent que si ara fa un any no es refiaven del líder del PSOE avui aquesta desconfiança es manté: "No ha aconseguit vèncer els recels que teníem sinó que els ha incrementat", ha sentenciat. Tot i que ha posat en valor que l'espai de mediació a Suïssa s'ha reunit periòdicament cada mes –menys al novembre de mutu acord–, ha lamentat la "descoordinació" entre el que s'aborda allà i la "praxi del govern espanyol". També ha considerat que la reunió pendent entre Puigdemont i Sánchez potser hauria ajudat a llimar les relacions: "Si el president de la Generalitat no té el coratge de venir-me a veure, menys el president espanyol", ha rematat enviant un dard també a Salvador Illa.

En tot cas, el líder de Junts estira la corda, però no trenca amb el govern espanyol. Podria haver optat per impulsar una moció de censura, que depèn directament dels grups parlamentaris. Junts no té la capacitat per fer-ho en solitari, però sí reunint una desena part dels diputats (35). Si hi donessin suport el PP i Vox, podrien fer caure directament el govern espanyol. En canvi, la iniciativa que presenta –una proposició no de llei– és una via que pot instar a actuar el president espanyol, però que no l'obliga a fer-ho. "Constatem la manca de voluntat política per part del govern espanyol de fer efectius, de manera completa i àgil, els acords adquirits", afirma la iniciativa ja registrada per Junts al Congrés. Ara caldrà veure quins grups hi donen suport i quin calendari fixa la mesa de la cambra espanyola perquè es faci el debat a l'hemicicle. Més enllà del PP i el PSOE, des de Sumar han considerat la iniciativa "fora de lloc" mentre que des d'ERC Teresa Jordà ha dit que Junts busca "aplanar el camí" perquè governin el PP i "els feixistes de Vox". Oriol Junqueras, que aspira a presidir de nou el partit en la votació de dissabte, ha sigut menys clar: "No tenim cap interès perquè governi PP amb Vox però tenim tota l'exigència perquè el PSOE compleixi". Podem, al seu torn, ha aprofitat per reclamar al PSOE que compleixi els seus acords d'esquerres.

Plantejar a un president que faci una qüestió de confiança no és una cosa nova per a Junts. Ja va optar per aquesta via el 2022 quan compartia govern de la Generalitat amb ERC (Albert Batet, líder juntaire al Parlament, va instar a fer-ho a Pere Aragonès durant el debat de política general). El llavors president no ho va fer, va cessar el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat), i els juntaires van acabar marxant de l'executiu.

Les peticions a Sánchez

La llista de retrets que Puigdemont ha fet a Sánchez ha sigut llarga. D'entrada, ha lamentat que el president espanyol no s'hagi implicat directament en fer oficial el català a la Unió Europea, ja que segons ell podria haver fet més. Ha posat d'exemple l'elecció de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la comissió: "Quan li convé és capaç de pactar amb Orbán i Meloni per un càrrec europeu d'una militant del seu partit, però és evident que no ha dedicat esforços per a l'estatus del català". En la mateixa línia, també li ha retret que no hagi denunciat la no aplicació de l'amnistia per part del Tribunal Suprem, malgrat que, en canvi, Sánchez sí que s'ha queixat –ha remarcat– de l'actuació dels tribunals quan han obert investigacions sobre el seu entorn familiar.

Alhora també s'ha referit a la negociació sobre el traspàs de competències d'immigració a la Generalitat. Puigdemont ha dit que Junts no rubricarà una norma que fa de la Generalitat una "finestreta única" de tot el que té a veure amb els tràmits administratius d'immigració, però que manté el poder de decisió a Madrid. "Volem decidir sobre els permisos de curta i llarga durada, les ordres d'expulsió, la llengua catalana, el control de les fronteres... integral vol dir això, utilitzant la normativa de l'Estat i la que pugui desplegar el Parlament de Catalunya", ha aclarit després de mantenir una reunió amb la permanent de Junts a Brussel·les.

Així doncs, Puigdemont mou fitxa i afegeix complicació a la governabilitat de Madrid, on Sánchez ja està acorralat per l'oposició de la dreta i l'extrema dreta i els casos judicials que l'envolten, des del cas Koldo al de Begoña Gómez passant pel del seu germà. "Des del principi vam deixar clar que calia resoldre els temes de forma diferent a l'anterior legislatura", ha ressaltat l'expresident, que si bé ha respost les preguntes sobre la seva relació amb el PSOE, ha declinat donar explicacions sobre el seu retorn fugaç a Catalunya el 8 d'agost, malgrat que encara no havia comparegut en roda de premsa des de llavors.

Puigdemont opta, en definitiva, per tensionar la seva relació amb el PSOE, però sense detonar tots els ponts.