Puigdemont tria Quim Torra com el seu successor

BarcelonaGairebé cinc mesos després de les eleccions, el desbloqueig ha arribat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ungir ahir Quim Torra com el quart candidat de Junts per Catalunya després que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem hagin vetat fins a tres presidenciables: el mateix Puigdemont –exiliat a Alemanya– i els diputats empresonats Jordi Sànchez i Jordi Turull. Avui el president del Parlament, Roger Torrent, obrirà una ronda de consultes telefònica amb la resta de grups parlamentaris per convocar el ple d’investidura com més aviat millor.

Puigdemont va apuntar la bicefàlia que vol imprimir a la Generalitat: l’exili encapçalat per ell mateix i el Govern liderat per Quim Torra. “En ell recaurà principalment la responsabilitat de la governació interior, la defensa dels drets nacionals de Catalunya davant d’un Estat autoritari que es nega a parlar i la defensa de les nostres competències i recursos laminats”, va assegurar el president de la Generalitat en un vídeo des de Berlín. Segons expliquen fonts parlamentàries, el primer debat d’investidura es faria entre demà (el que volen els republicans) i el dilluns 14 de maig (la data que vol JxCat). En tot cas, Torra serà escollit la setmana que ve en segona volta, ja que no reuneix la majoria absoluta: compta amb els 66 vots de JxCat i ERC enfront dels 65 de l’oposició. La CUP ja ha avançat que s’abstindrà, tal com ja va fer amb el conseller Jordi Turull, que l’endemà del primer debat d’investidura va ser empresonat pel jutge Pablo Llarena.

Torra, advocat de formació i editor de professió, va concórrer com a número onze a la llista de Junts per Catalunya per Barcelona a les eleccions al Parlament i ha format part des del principi de les travesses sobre el nom del pla D. El diputat independent ha destacat per ser un dels més reivindicatius amb el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, un dels referents que va citar ahir Puigdemont en el seu discurs per fixar la direcció política de la legislatura. El 130è president de la Generalitat va remarcar que es tracta d’un període de “provisionalitat” i que el nou candidat a la presidència comptarà amb el Consell de la República a l’exterior, que pilotarà el mateix Puigdemont amb la resta de forces polítiques que comparteixen l’horitzó independentista.

Precisament va ser Torra qui va defensar, en la seva primera intervenció al Parlament, la proposta de resolució sobre la legitimitat de Puigdemont per ser president. “La defensa de la República és honorable. No hi renunciarem ni un mil·límetre”, va prometre llavors, animant a “seguir” amb el projecte republicà com una “causa honorable”.

El nou Govern

En les pròximes hores, Puigdemont i Torra intensificaran els contactes per definir el Govern, tot i que l’estructura de l’executiu està ja bastant definida perquè l’acord entre ERC i JxCat ja fa setmanes que està tancat. D’entrada, la intenció de JxCat és complir amb la “restitució” dels consellers que ho vulguin: és per això que, en un primer moment, seria Jordi Turull qui ocuparia Presidència; Josep Rull, el departament de Territori, i Lluís Puig, Cultura. Tant Joaquim Forn, que va pilotar Interior, com Clara Ponsatí, que va ser consellera d’Ensenyament, ja han deixat clar que no repetiran. Miquel Buch és el més ben situat per a Interior, mentre que Josep Bargalló, d’ERC, tornarà a l’executiu per substituir Ponsatí. Els republicans no descarten, però, nomenar els consellers a la presó i a l’exili per “reconèixer” la seva tasca al capdavant de l’executiu. Tot i això, admeten que acabarà sent “simbòlic”, perquè previsiblement seran suspesos pel Tribunal Suprem un cop la interlocutòria de processament sigui ferma. En tot cas, els dos pilars del nou executiu seran Pere Aragonès i Elsa Artadi, que se situen a Economia i Empresa, respectivament.

Decisió recent

Puigdemont va anunciar el pla D en solitari, però des del matí estava acompanyat pel mateix Torra, que es va desplaçar a Berlín amb els diputats de JxCat Albert Batet i Elsa Artadi. Segons fonts del seu entorn, va ser dimarts quan Puigdemont va plantejar a Torra ser l’anomenat pla D de Junts per Catalunya. De fet, el diputat va quedar-se dos dies més a Berlín després de la reunió del grup parlamentari a la capital alemanya i va suspendre la seva participació dilluns al vespre en una conferència sobre el cas català en una universitat sueca. El va substituir el vicepresident de la cambra, Josep Costa, un dels noms que també ha estat damunt la taula per ser el quart candidat de JxCat. De fet, les travesses han sigut múltiples en les últimes setmanes: els diputats Albert Batet, Toni Morral i la mateixa portaveu, Elsa Artadi, hi han aparegut. També ha estat present la possibilitat d’apostar per membres de la llista que no havien entrat al Parlament, com Ferran Mascarell.

Què ha portat, però, a mantenir aquest ball de noms durant setmanes? Segons diverses fonts, Puigdemont ha tingut dues opcions molt diferents sobre la taula: un candidat que consolidés un nou lideratge i que fos ben vist per comuns i socialistes –com Mascarell– o un perfil que assumís la provisionalitat del càrrec i estar supeditat al projecte del Consell de la República que pilotarà Puigdemont des de l’exili. El 130è president de la Generalitat ha optat per la segona opció escollint Torra, ja que ha sigut un dels diputats que més suport ha donat a la via “legitimista”. “Quim Torra és una persona amb una extraordinària fidelitat al país i al president Puigdemont”, va afirmar ahir el vicepresident del Parlament, Josep Costa, en una entrevista al 3/24. El candidat, a més, ha sigut avalat tant per ERC com pel PDECat.

Tot i que Torra ha sigut la persona escollida per Puigdemont, no formava part de l’estratègia que en un primer moment havia dissenyat el nucli dur de la llista del president. El pla de JxCat, després de la negativa d’ERC a investir Puigdemont desobeint el TC, va ser plantejar una escalada de candidats per “evidenciar” la repressió de l’Estat. És en aquesta línia que van proposar Jordi Sànchez com a presidenciable i, un cop vetat pel Suprem perquè estava empresonat, van situar Jordi Turull com a candidat amb la intenció de desbloquejar la investidura. Ara bé, el jutge Pablo Llarena va irrompre en el guió tancant a la presó el diputat de JxCat entre el primer debat d’investidura –en què no va obtenir el suport de la majoria absoluta– i la segona volta. Això va frustrar els plans de JxCat, que esperava substituir Turull més endavant –previsiblement per Artadi–, un cop fos inhabilitat en el judici contra la cúpula que va organitzar l’1-O. El seu empresonament prematur, doncs, va propiciar la recerca d’un perfil “provisional” per a aquesta etapa amb la possibilitat de convocar noves eleccions després del judici al Suprem, a la tardor. Fins aleshores, com a mínim, el nom del 131è president de la Generalitat és clar: Quim Torra.