Colau i Puigdemont pacten la connexió del tramvia i la reactivació de la L9
L'alcaldessa, en clau de procés, assegura que "Barcelona mai fallarà Catalunya" i que d'una manera o altra participarà en el debat sobre el procés constituent. Els dos dirigents acorden un "front comú" davant l'Estat en matèria d'infraestructures
Barcelona"La reunió ha estat molt positiva". Així s'ha expressat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la primera trobada amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s'ha celebrat aquest matí i que ha tingut una durada de més de dues hores. Colau ha anunciat que s'han aconseguit acords "importantíssims" per l'àrea metropolitana, pactant la reactivació de la L9 i la connexió del tramvia. "Ha estat una cita cordial, operativa i amb molt contingut", ha indicat la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Colau ha explicat que s'ha fet un "pas més" respecte a la reunió que va celebrar amb Artur Mas pel que fa a la connexió del tramvia, perquè s'ha acordat la signatura d'un protocol "perquè pugui ser realitat". "Estem a l'espera dels estudis encarregats, però estem d'acord amb la connexió del Trambaix i el Trambesòs", ha insistit. En aquest sentit, ha assegurat que la connexió es farà a partir del què diguin els estudis previs, i que anirà a càrrec de l'Ajuntament. Pel que fa a si la connexió s'ha de fer per la Diagonal, l'alcadessa ha assegurat que Puigdemont s'ha mostrat molt "respectuós" ja que confia en els resultats que mostrin els estudis previs, que estaran llestos properament.
Munté ha assegurat que, a instàncies de Puigdemont, s'ha acordat tenir "unitat d'acció" davant de l'Estat en matèria de Rodalies, finançament del transport públic i el traspàs de la B-23. Es demanarà una reunió conjunta amb el govern espanyol per abordar aquestes qüestions. A banda d'incrementar la col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana en aspectes relacionats amb la seguretat, també s'ha arribat a un acord sobre la T-Mobilitat. A la comissió mixta que se celebrarà abans de l'estiu hi haurà també assumptes relacionats amb l'habitatge i la pobresa.
L9 del metro i el deute
Pel que fa a la L9 del metro, Colau ha assegurat que els dos governs estan d'acord amb que cal que arribi el metro al barri de La Marina. "Com que estem tots d'acord amb això, fem-ho possible", ha expressat i ha afegit que encara no s'han posat xifres sobre la taula ni s'ha definit com s'haurien de repartir les inversions les dues administracions. L'alcaldessa ha explicat que Puigdemont delegarà aquest assumpte al vicepresident econòmic, Oriol Junqueras.
Un aspecte econòmic rellevant que s'ha tractat a la cita ha estat el deute comptable que té la Generalitat amb l'Ajuntament, que segons Colau se situa a l'entorn dels 109 milions d'euros. A Palau, però, consideren que s'acosta als 95 milions, que són 40 milions més del que considerava Mas al juliol. La calendarització del retorn d'aquests diners es farà a través de la comissió mixta Generalitat-Ajuntament.
Procés constituent
Colau ha evitat referir-se amb profunditat al procés sobiranista, i s'ha limitat a assegurar que defensa el referèndum (una opció que considera que no està perduda, ja que segons ella hi ha "aliances" que el permeten fer possible), admetent que té "algunes discrepàncies" amb Convergència sobre aquest aspecte. L'alcaldessa ha indicat que "Barcelona mai fallarà a Catalunya" i que en els debats constituents "hi serem".
Reunió amb Mas al juliol
Colau es va reunir amb Artur Mas el 30 de juliol de l'any passat. "Estic contenta", va repetir en diverses ocasions l'alcaldessa pels trofeus que s’enduia de la primera i única trobada amb l'expresident de la Generalitat: el reconeixement de 20 milions extres d’euros de deute de la Generalitat amb l'Ajuntament i la connexió del tramvia a la Diagonal, un projecte al qual s’oposava Xavier Trias i que el grup municipal de CiU va criticar més tard en un comunicat. Les concessions per part del president de la Generalitat no van ser en va. Colau va fer pinya amb Artur Mas davant l’Estat i va identificar Mariano Rajoy com l’enemic comú. Va titllar el govern espanyol de ser "arrogant" i "antidemocràtic" per no reconèixer un "dret fonamental" com el de l’autodeterminació als catalans.