Carles Mundó: “El TC s’ha convertit en el noi dels encàrrecs del govern espanyol”

BarcelonaCarles Mundó va fer 40 anys fa pocs dies. Ha treballat d’advocat tota la vida, amb incursions en la política municipal i la Generalitat. Vol que el departament de Justícia torni a ser visible.

Catalunya és l’única autonomia que té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris. Quants presos jihadistes hi ha a les presons catalanes?

Que en tinguem constància o condemnat per una causa vinculada al jihadisme, avui no tenim cap pres.

I això és casualitat?

El fet és que si tinguéssim un pres a les presons catalanes per jihadisme sabríem atendre-ho. Entre altres mesures, tenim 600 comandaments penitenciaris formats per prevenir o detectar processos de radicalització.

Una de les cantonades de la Model ja va anar a terra i ara és un parc públic. Però el març del 2014 Artur Mas deia, al costat de Xavier Trias, que la presó tancaria definitivament el 2017. ¿Estem en condicions de renovar aquesta promesa?

No, bàsicament perquè la Generalitat ha de construir el nou centre de presos preventius i avui encara no disposem del solar que ens ha de donar l’Ajuntament de Barcelona. Si l’abril del 2016 no tenim el solar cedit, el 2017 no es podrà tancar la Model. Confio poder tenir una comunicació fluïda amb el govern de l’Ajuntament de Barcelona.

¿De quina gravetat podrien ser les conseqüències jurídiques si s’aprovés la moció del 9-N que ha presentat la CUP al Parlament?

Si féssim un raonament jurídic, en la meva opinió, cap, perquè només faltaria que els Parlaments d’un país no poguessin tenir opinió política sobre les coses. Però com que el TC acaba fent d’altaveu dels interessos que convenen a l’hegemonia política espanyola, costa de dir.

Això és tant com dir que el TC emet, de vegades, sentències polítiques.

Massa vegades el govern espanyol ha utilitzat el TC per donar respostes jurídiques a una qüestió que és estrictament política. Quan es tracta de temes que afecten Catalunya, el TC s’ha convertit en el noi dels encàrrecs del govern espanyol. I als tribunals els incomoda haver de resoldre sobre una qüestió que no resoldran amb la seva resposta.

Si la CUP està buscant diferències entre CDC i ERC, les trobarà?

Quan diuen que CDC i ERC es miren de reüll dins el Govern, jo no ho visc en absolut. El que és rellevant és que ens preguntem si els nostres comportaments ajuden a eixamplar la base social dels que volen que Catalunya esdevingui un estat.

Malgrat tot, la pregunta roman: ¿sense desobediència hi haurà independència?

Depèn. Hem de confiar que políticament es pot resoldre aquest conflicte, com al Regne Unit.

Aquest supòsit és altament improbable a l’estat espanyol.

Aleshores caldrà obeir el que diguin els ciutadans de Catalunya, que s’han d’expressar a les urnes. No perquè l’estat espanyol no faci cap proposta esperarem pels segles dels segles una resposta.

I com se salta de llei a llei?

La llei de transitorietat jurídica assegura que sobre qualsevol matèria sabrem en cada moment quina és la llei aplicable. L’ordenament jurídic es compondrà de normes que ha aprovat el Parlament, i en allò que per raó de la matèria mai no hem legislat, incorporarem com a normes pròpies de l’ordenament jurídic català normes que avui també ho són de l’ordenament jurídic espanyol.

Em pot posar algun exemple?

El Codi Penal. Catalunya mai no ha legislat en matèria penal, perquè no n’ha tingut la competència. Mentre el Parlament no legisli un Codi Penal diferent, incorporarem com a propi el codi espanyol.

¿I en les qüestions que afectin a la legalitat del procés?

És que si arribem a aquesta situació, el Parlament tindrà, si les urnes ho avalen, la legitimitat suficient per prendre les seves pròpies decisions. Evidentment, en la legalitat espanyola la independència és il·legal.

La qual cosa vol dir un conflicte amb tota seguretat.

La qual cosa vol dir un conflicte polític, sens dubte, però al final aquest conflicte s’haurà produït si abans no ha arribat una resposta diferent.

Si anem a un conflicte no hi ha seguretat.

El que està clar és que d’un Parlament legítim, sorgit d’una majoria legítima, en sortirà un ordenament jurídic perfectament identificat.

Pedro Sánchez ha dit que entre el PSOE, Podem i Ciutadans hi pot haver elements comuns per solucionar la qüestió catalana en la reforma constitucional. Com ho veu?

Em costa d’imaginar, perquè les seves manifestacions han sigut les mateixes que la del president del PP: aquí no hi ha res a parlar i la llei espanyola solucionarà aquest problema polític.

Miquel Iceta parlava d’adoptar una llei de la claredat, com al Canadà.

Miquel Iceta no és el secretari general del PSOE. Si li fessin més cas, les coses anirien una mica millor, però l’opinió que avui sembla que pesa més dins del socialisme espanyol no és la del PSC.