Un guanyador, dos perdedors: el cara a cara vist per les tribunes mediàtiques

'El moderador paraigüer'

Íñigo Domínguez (El País)

"[El moderador] En aquesta ocasió es va asseure a escoltar sense més. Total, segur que el truquen la pròxima vegada sense que se sàpiga per què [...] El debat el va perdre clarament Manuel Campo Vidal, de professió miss debats. Els espanyols se'n recorden d'ell quan el descongelen per un, de fet, ahir semblava acabat recent descongelat, encara que no del tot [...] El seu gran moment va ser aguantar el paraigües a l'entrada, seguit de l'intent en va que els convidats parlessin de Catalunya"

"L'únic que no semblava adormit en aquesta taula era Pedro Sánchez, que va olorar la sang des del minut u i es va llançar a la sobreactuació. [...] El president a vegades tenia la mirada indecisa, semblava cansat, o és que pensava que n'hi havia prou aguantant el temporal, com sempre"

'Anem a perjudicar-nos'

Víctor Amela (La Vanguardia)

"És la tònica general per part d'ambdós: que dolent és l'altre, que bo sóc jo... i així durant gairebé dues hores [...] Com a espectador em pugen ganes que es trenqui el bipartidisme, que acabi aquest frontó i juguem a esports d'equip, encara que sigui badminton per parelles. Aquest cara a cara els perjudica a tots dos [...] Aconsegueixen transmetre'm la sensació que ni amb un ni amb l'altre tenen remei els nostres mals"

Dur i al cap

Antón Losada (El Periódico)

"Mentre Sánchez impactava una vegada i una altra contra el seu govern, Rajoy es barallava amb el fantasma de Zapatero. Va cometre errors de manual [...] Davant el risc de perdre encara mès en un terreny on sap que no pot guanyar, Rajoy va optar per rebentar el debat i refugiar-se en la tensió personal. Es va abraçar al seu rtival i ja no va admetre més escomeses [...] Sánchez surt reforçat. Rajoy ha quedat tocat"

Sánchez no hauria d'haver embrutat un debat que era la seva última carta

Editorial (La Razón)

El candidat socialista va fer, conscient i de forma premeditada, acusacions falses que miraven de posar en dubte l'honorabilitat i honradesa del president del govern

Pedro Sánchez, va oblidar que a Espanya les eleccions sempre afavoreixen als que són capaços d'ocupar les posicions del centre polític

Sánchez surt viu amb joc brut

Casimiro García-Abadillo (El Mundo)

"El líder del PSOE va anar creixent a mesura que anava transcorrent la nit, bé és cert que utilitzant una tàctica massa agressiva, però que va aconseguir el seu objectiu: treure a Rajoy de polleguera.

"Per a Rajoy, però, els excessos de Sánchez poden haver recollit algunes simpaties. Al PP estaven segurs de la victòria el 20-D, passés el que passés ahir a la nit. Potser no esperaven que el president tingués tan pocs recursos per respondre a les escomeses del secretari general del PSOE. Rajoy no va aconseguir salvar els mobles, va cometre greus errors, i la seva intervenció va mancar de la força i de la convicció necessària com per atraure els indecisos que encara dubten si votar Rivera o a ell"

La seguretat de Rajoy davant els insults de Sánchez

Editorial (ABC)

"Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van protagonitzar ahir a la nit una ofensiva dialèctica més que un debat de profunditat política. El candidat socialista va optar per l'insult i la desqualificació. La seva estratègia es va basar en esgarrapar vots mitjançant el descrèdit a l'adversari, en lloc de guanyar-los pel convincent de les seves propostes"

"Un debat que va començar amb correcció, va acabar convertit en una brega a estones desagradable per la pèrdua de papers de Pedro Sánchez, que ha marcat la seva campanya electoral amb un joc brut que, com li va dir Rajoy, l'acompanyarà sempre"