La Caputxinada gironina manté la protesta a la universitat

Girona9 de març del 1966. Més de mig miler d’estudiants, intel·lectuals i periodistes es van reunir al convent dels Caputxins de Sarrià per celebrar l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Però, davant el setge i l’assalt de la policia franquista, els assistents s’hi van tancar durant tres dies, fet que va encendre un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que es coneix popularment com la Caputxinada. Uns fets històrics que, 50 anys després, han inspirat una trentena d’estudiants de la Universitat de Girona (UdG) que dimecres passat van decidir començar una tancada indefinida al centre com a protesta per les 16 detencions de la Policia Nacional per l’ocupació de les vies de l’AVE a Girona l’aniversari de l’1-O. Per subratllar-ho, els impulsors han anomenat la tancada la Caputxinada de la UdG.

“En aquells temps es van refugiar de la repressió policial d’un estat feixista, i nosaltres ara també ens refugiem de la repressió policial del règim del 78, hereu del franquisme”, indica la portaveu de la Caputxinada i una de les detingudes el 16 de gener, Carla Costa. Una tancada que va néixer durant l’operació de la Policia Nacional. “Hi havia tres estudiants a qui buscava la policia que van anar a refugiar-se a la Facultat de Lletres. A dos els van detenir abans d’arribar-hi, però una altra noia va arribar a la universitat”. Van escollir aquest espai perquè cap cos policial pot actuar dins les instal·lacions universitàries sense el permís del rector. I la nit de dimecres, per solidaritat amb la noia en cerca, una trentena d’estudiants van començar una tancada indefinida, primer a la Facultat d’Educació i Psicologia i després a la Facultat de Lletres.

La protesta estudiantil ha comptat des del primer moment amb el suport del rector, Quim Salvi, i el seu equip de govern. “La universitat sempre ha sigut un refugi d’idees i acceptarem qualsevol protesta o reivindicació, sigui del color que sigui i vingui del costat que vingui”, indica Salvi, que també assegura que no ha rebut cap petició del cos policial per accedir a la UdG i que, en cas que la rebi, l’hauran d’estudiar.

Un suport de l’equip de govern de la UdG que se suma a les mostres de solidaritat que els han arribat de tot arreu, al llarg dels set dies que fa que estan tancats. “Persones individuals, entitats i petits comerços ens han portat menjar, beguda i àpats sencers. Estem molt sorpresos amb la resposta de tothom i aquest suport és el que ens ajuda a continuar”, afirma Lluc Huguet, un altre dels detinguts i que també secunda la Caputxinada. I entre les visites rebudes, també hi han assistit polítics com el president Quim Torra, el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i la cupaire Natàlia Sànchez.

Les visites de polítics, però, no han agradat a tothom. “M’han sorprès molt negativament les crítiques que hem rebut per reunir-nos amb Torra”, explica Huguet, que ho argumenta políticament: “Creiem que l’estratègia per fer efectiva la República passa per la unitat i, si no dinamitzem espais de trobada amb altres institucions o organitzacions, no ho aconseguirem”. I és que l’objectiu de la Caputxinada, a més de protegir la noia buscada per la policia, és “crear un caldo de cultiu per fer de palanca de canvi en l'àmbit polític, a través de campanyes de desobediència civil no violenta. I més ara, que s’acosta el judici per l’1-O”, indica Huguet.

La trentena d’estudiants que hi participen estan organitzats en diferents comissions que s’encarreguen d’aspectes com la logística, els àpats o la comunicació. I durant tota la setmana han organitzat activitats com ara debats, taules rodones o tallers. A més, han recollit més de 1.500 signatures per demanar a Adif que retiri la demanda que va originar les detencions i han presentat una campanya de suport: 'Jo també soc Caputxinada'.