El més significatiu del que va passar ahir al Congrés no va ser tant el no de Junts als decrets com la reacció del PSOE. La idea d’apuntar a una pinça entre el PP i Junts permet als socialistes iniciar una guerra de desgast contra els juntaires, que per molt que insisteixin que el PSOE pot aprovar demà un decret amb les pensions i les ajudes al transport també saben que no poden quedar com els del “no a tot”, sobretot quan hi ha en joc coses tan sensibles com les pensions o el bitllet de metro. D’alguna manera sembla com si, en lloc d’haver-se plantat Junts, aquesta vegada s’hagi plantat el PSOE. Per què? Doncs perquè mentre els juntaires creuen que el PSOE els aixeca la camisa i no compleix, a can Ferraz la sensació que tenen és que no poden donar la imatge de ser ostatges de Puigdemont. I de pas aprofiten per desgastar també el PP acusant-lo d’aliar-se amb els independentistes. En última instància, al PSOE estan convençuts que si Junts vol pintar alguna cosa no té més remei que acabar negociant amb ells, i per això ara se centren en desgastar-los al màxim abans de tornar a la taula de Ginebra. Al seu torn, Junts busca el mateix. Qui se'n sortirà?
