La CUP es refunda. Cap on ha d'anar el partit?

BarcelonaAquest dissabte es presentava el grup motor de disset persones que dirigirà el procés de refundació de la CUP després de les patacades a les eleccions municipals i espanyoles. Però què està en discussió? Cap a on ha d'anar la CUP? "Tot està a debat", avança la portaveu del grup motor, Maria Gordillo, en una conversa amb l'ARA. Tot menys els principis que regeixen els cupaires i que se sustenten en els conceptes d'independència, socialisme, feminisme i Països Catalans.

"Menys la raó de ser de la CUP, posem en discussió les estratègies i les eines per assolir aquests objectius", subratlla Gordillo, que deixa clar que encara no s'estan abordant aspectes concrets. La clau de volta és com superar l'estancament i tornar-se a erigir en aquell actor clau que era percebut com l'alternativa i un revulsiu, en un context de desmobilització que, òbviament, va a la contra de l'esquerra independentista, més abonada al carrer que a les institucions.

Per assolir-ho, alguns defensen que, abans, cal que la CUP expliqui el seu paper durant el 2017, quan comença la seva davallada amb l'excepció dels darrers comicis del Parlament l'any 2021 –van obtenir 9 diputats–, que no deixen de ser vistos com un miratge. Un d'ells és l'exdiputat Vidal Aragonés: "La CUP ha de fer públic què va fer des del 3 d'octubre fins a la investidura de Quim Torra perquè els bons resultats del 2021 amagaven la necessitat de fer una anàlisi profunda de la situació". Més enllà d'aquesta revisió històrica, Vidal Aragonés lamenta "la incapacitat per connectar amb certs sectors de les classes populars" o "els discursos acadèmics que ningú entén" i la pèrdua d'influència. "Cal que torni a ser un instrument útil".

Per la seva banda, Pau Juvillà, el primer membre de la CUP en una mesa del Parlament, considera que cal emmirallar-se en la feina que es fa als municipis: "La CUP s’ha de visualitzar com una eina necessària, com a Sant Cugat o Sabadell, teixint aliances i acords circumstancials". L'exsecretari tercer de la mesa, que va ser inhabilitat ara fa dos anys, advoca per coalicions àmplies com a Girona i Badalona per esdevenir "una eina a l’esquerra d’esquerra, sumant gent que s'ha quedat òrfena de referents polítics, no partits". El preu de teixir aliances àmplies és el quid de la qüestió.

Mantenir-se al Parlament

Marxar del Parlament i replegar-se en els municipis és un posicionament que molt pocs defensen. Presentar batalla a les espanyoles o europees ja és una altra història, però això sempre s'ha posat a votació. Ni Endavant, que havia estat l'organització més reticent a fer el salt a les institucions supramunicipals, avala el replegament. "L’actual marc institucional pot ser un instrument útil per connectar la proposta rupturista de la CUP amb el poble treballador. Les institucions també són un terreny on es disputa la lluita de classes i des d’on podem avançar posicions", argumenta Joan Marc Ardit, responsable de lluita institucional d'aquesta organització.

Arnau Comas, el coportaveu de Poble Lliure, l'altra organització amb més pes dins la CUP, defensa la necessitat d'assumir responsabilitats al Govern, com ja va proposar, sense fer sang, a la investidura de Pere Aragonès: "Sempre hem tingut por de gestionar el poder a les institucions pel pànic que ens generen les contradiccions, la qual cosa ha resultat ser tremendament limitadora perquè no n'hem pogut aprofitar les potencialitats per al creixement del projecte". "Cal treballar per transformar la realitat, també, mitjançant l'accés al poder", es reafirma Comas.

Endavant, crític amb el suport a la investidura, referma l'estratègia de la confrontació i creu que l'acció de la CUP està "massa subordinada a les agendes polítiques" de Junts i ERC. En la mateixa línia, Lluita Internacionalista critica que la CUP "no deixa de ser la seva ala esquerra en lloc de ser una alternativa a les seves traïcions" i lamenta que el 2017 "no cridés a la resistència quan els dirigents d'ERC o JxCat fugien o es lliuraven".

Vidal Aragonés avala l'entrada a les institucions, però posa en dubte que governar redreci el rumb del partit. "Governar no farà que les coses ens vagin millor. Cal ser a totes les institucions, a totes i més, perquè no valorem prou què significa tenir un altaveu, però el més important és com aconseguir ser un agent polític útil per avançar socialment i nacionalment, sigui al Govern o a l'oposició".

Cares conegudes?

L'exdiputat tampoc creu que es tracti de posar gent de renom al capdavant de les llistes. "La tardor del 2020 enquestes internes d'ERC o del CEO ja ens donaven de 7 a 9 diputats, abans que s'anunciés que Dolors Sabater lideraria la llista. Només n'hi ha una, de cara, la de David Fernàndez, que et fa guanyar un o dos diputats, però tampoc més". Sí que qüestiona que no es consolidin quadres polítics. "Molta gent que era a primera línia ja no hi participa i perdem pel camí gent bregada i reconeguda que ha demostrat solvència i que pot jugar un paper determinant", assenyala Aragonés, que aposta per mandats de vuit anys i "alliberar" exdiputats pel dia a dia de l'organització.

¿Però el debat també inclou canviar les sigles? "El mateix procés dirà si és necessari", apunta la portaveu del grup motor. "L’important és el projecte i no la sigla, no soc fetitxista de sigles, però canviar per canviar tampoc", opina Juvillà. "Les sigles no tenen gens d'importància, les sigles històriques no els han passat factura al PSOE, ERC o el PNB i canviar-les no ens aportarà ni més ni menys", afegeix. El debat no ha fet sinó començar.