Felip VI i Pedro Sánchez visiten Martorell entre protestes minoritàries de l'independentisme
Menys d'una trentena de manifestants secunden les mobilitzacions de l'ANC, Òmnium i els CDR
La visita de Felip VI avui a la fàbrica de Seat de Martorell amb motiu del 70è aniversari de la marca i després que el govern espanyol anunciés aquest dijous que posarà "a prop" del municipi la primera planta de l'Estat de bateries per al cotxe elèctric ha estat molt més plàcida que els seus anteriors desembarcaments a Catalunya. Només una trentena de persones han secundat les crides de l'ANC, Òmnium i els CDR a les mobilitzacions de rebuig. Les dues grans entitats independentistes han desplegat quatre pancartes en diversos ponts de l’AP-7 i l’A-2 amb el lema "Catalunya no té rei", en el marc de la campanya que impulsen contra la monarquia. El CDR del Baix Llobregat, que havia convocat a la plaça Joan Sarrats, s'ha unit després a la concentració en un dels ponts de l'Assemblea i Òmnium.
Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha justificat la poca presència a les concentracions contra el rei davant la planta de Martorell perquè “l’acció convocada no era una mobilització, sinó una penjada de pancartes”. La màxima dirigent de l'entitat ha explicat que en un primer moment els Mossos no els han deixat penjar dues de les quatre pancartes malgrat que era “una acció informada”, però que finalment els han autoritzat després de fer “les trucades pertinents”. En qualsevol cas, l'objectiu, ha ressaltat, era "demostrar que el rei no és benvingut a Catalunya".
"Esperàvem més gent", es lamentava l'Alfred, manifestant de 60 anys, després de la concentració, tot i que el Jaume, de 61, insistia en el missatge de Paluzie que "no es tractava de concentrar molta gent sinó de penjar les pancartes". "Amb el confinament municipal, la gent no es desplaça i la marxa estava més limitada", afegia l'Afred, que provenia precisament de Martorell. "No hi ha hagut temps per preparar-ho i no s'ha publicitat perquè sigui multitudinari", deia el Jaume, que criticava que el rei es presenti a Martorell quan "fa quatre dies va trucar a la Seat perquè marxés de Catalunya", en referència a les pressions de la casa reial durant els dies posteriors a l'1 d'octubre del 2017 que va revelar el diari ARA un any després. Aquesta ha estat de llarg la protesta més minoritària contra el monarca en les visites que ha anat fent a Catalunya des que va pronunciar el seu polèmic discurs el 3-O, en què va avalar la via repressiva i es va oposar a obrir cap mena de diàleg amb el Govern.
Crítiques del PSC per l'absència d'Aragonès i dels consellers
L'absència del vicepresident en funcions, Pere Aragonès, o del conseller d'Economia, Ramon Tremosa, a l'acte ha generat els retrets dels partits constitucionalistes, tot i que fonts de la Generalitat van explicar ahir que hi hauria representació del Govern. El diputat del PSC al Congrés, José Zaragoza, ha acusat l'independentisme de "posar en risc les inversions a Catalunya" per les protestes convocades i ha dit que els manifestants "van en contra dels treballadors de la Seat" i no contra la monarquia, en una entrevista a RTVE.
En la mateixa línia la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha qualificat d'"inadmissible" que ni el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ni cap conseller assisteixin a l'acte de Seat "en un moment cabdal pel seu futur". "Posar les condicions per facilitar l'activitat econòmica és una de les principals obligacions de les administracions", ha afegit Romero a través del seu compte de Twitter.
La presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, en canvi, ha afirmat que entén "perfectament" que Aragonès no hi assisteixi. En una entrevista a La 1, Albiach ha instat el rei a admetre que hi ha un "problema gran" i que es comprometi a retre comptes. Albiach ha opinat que els comportaments de la família reial estan donant "molt mala imatge" a l'exterior i ha afegit que, si realment Felip VI vol tallar d'arrel la "corrupció" del seu pare, s'ha de comprometre a retre comptes, millorar la transparència de la institució, acabar amb el delicte d'injúries a la corona, que la inviolabilitat no suposi impunitat, i estar disposat a sotmetre a votació la seva continuïtat com a cap de l'Estat. "No és una qüestió de republicans o monàrquics, és una qüestió d'higiene democràtica", ha conclòs.