Cap a on va el Consell de la República sense Puigdemont?
L'entitat pretén fer un gir per guanyar transversalitat i contribuir al rellançament de l'independentisme, però amb canvis i després de crisis i desconfiança
BarcelonaSense Carles Puigdemont a la presidència del Consell de la República, l'entitat a l'exili obre un escenari inèdit. Redefinirà el seu rumb després que hagi dimitit en bloc tot el govern i amb la renúncia a la reelecció del líder. Els últims mesos han estat marcats per acusacions al vicepresident de l'entitat, Toni Comín, a qui una auditoria va recriminar "irregularitats" en despeses de 15.000 euros, tot i que ell va negar que fossin per a finalitats personals. Ara bé, el repte de l'ens és estratègic i de lideratge: "El Consell es crea el 2018 gràcies a un pacte de la investidura [entre Junts i ERC] de Quim Torra mentre que ara governa Salvador Illa, el context ha canviat molt", asseguren fonts de l'entitat. De fet, aquell pacte ja va començar amb dificultats i dos anys després ERC va deixar de nomenar-hi membres, cosa que diverses fonts veuen com un reflex més de la pugna per l'hegemonia.
Així, cap a on va el Consell? El gir de 180 graus que ha fet darrerament Puigdemont és el detonant de tots els canvis. D'apostar-ho tot pel Consell, deixant les seves responsabilitats orgàniques a Junts el 2022, a apostar-ho tot per Junts, tornant a la presidència del partit aquest 2024. La convicció interna és que el projecte no ha mort, sinó que ha de continuar sent "referent" del sobiranisme, però obrint una "etapa nova". Tothom assumeix que rellevar l'actual president "és molt difícil" i que requerirà que sorgeixin "perfils potents", segons les fonts consultades. Una renovació de cares que hauria d'anar acompanyada de l'aposta per la "transversalitat", que assenyalen com un element clau. De fet, el mateix comunicat de dimissió ja la reclamava assumint que s'havia perdut –amb un predomini clar de persones de l'òrbita de Junts–. Depenent de la candidatura que sorgeixi, es podran refer ponts amb partits amb els quals ara mateix estan trencats. Per exemple, amb Poble Lliure: tal com va explicar l'ARA, el conseller representant del partit, David Caldeira, va dimitir abans del cessament en bloc entre crítiques al biaix polític del Consell i a la gestió de Comín, però no es tractava d'una decisió individual.
El partit de l'esquerra independentista s'ha despenjat del projecte perquè creu que "ja no és una eina que representi la transversalitat necessària per a l'alliberament nacional", cosa que redueix encara més la pluralitat de partits. Tot i això, l'entitat no tira la tovallola i confia que podrà refer confiances amb aquest partit després de les eleccions. Una altra incògnita és el paper que jugarà Comín després de l'assenyalament comptable.
Alhora, per saber cap a on va el Consell és essencial el pla de govern. El que hi ha ara es va confeccionar al juliol i tot i que gran part sigui vàlid, les fonts consultades avisen que tot dependrà dels que n'agafin el relleu. En tot cas, els grans reptes continuen sent la internacionalització, la reivindicació de l'exili, crear sinergies al territori i "cosir" l'independentisme. Una prioritat que Puigdemont va posar sobre la taula és la potenciació dels consells locals –que han passat dels 220 de l'inici a un centenar d'actius a hores d'ara–. L'Assemblea de Representants de l'entitat, l'ens que havia d'actuar com a Parlament, es va dissoldre l'agost del 2023 i ja és història.
De l'esperança a la incertesa
El pla de govern ja abraçava la "negociació" per aconseguir un referèndum pactat alhora que defensava la "confrontació" com a mecanisme. Sí que recollia la necessitat de tornar a fer pedagogia per convèncer els ciutadans i reactivar-los per la independència mentre es tornessin a impulsar estructures d'Estat –quan ja s'havia perdut la majoria sobiranista al país– i el reforç de la coordinació entre partits i entitats per aconseguir la unitat, amb una convenció independentista inclosa.
Una de les persones del Consell que ha tingut responsabilitats i un pes destacable a la Catalunya Nord és Maria Costa, que va ser vicepresidenta primera de l'Assemblea de Representants. També és alcaldessa dels Banys d'Arles i s'ha implicat en l'entitat amb responsabilitats i en el consell local al territori, on ha estat una de les alcaldesses que han donat suport a Puigdemont. De fet, en campanya per al 12 de maig li va mostrar l'adhesió en un acte al seu poble. En conversa amb l'ARA, Costa, que no està en els òrgans de gestió del Consell, nota "esperança" interna per la nova etapa plena d'incertesa, i veu imprescindible l'aposta per la transversalitat. "S'ha de tornar a fer millor", afirma. Per això, demana que es confegeixi un "programa d'estat" per assolir la independència i "unir" els partits i entitats del moviment al voltant d'això.
Però sosté que el nou lideratge no s'ha de pensar com un relleu de Puigdemont: "Ell no es pot substituir, sinó que es tracta de liderar el Consell", diu, admetent que és complicat perquè és una persona "emblemàtica". Té present el "desànim" al país i el fet que "calen líders nous", i lamenta els pactes a Madrid i la situació negociadora de republicans i juntaires, però confia que es podrà redreçar el camí i tornar a prioritzar la lluita per la independència deixant enrere la prioritat antirepressiva.