Els canvis d’opinió sobre la investidura erosionen Rivera
C’s debat com ser un partit regenerador i alhora fer de frontissa
BarcelonaQuan el 16 de juny Albert Rivera va fer explícit el seu veto a Mariano Rajoy molts dels seus companys a Ciutadans (C’s) es van posar les mans al cap. D’una banda, feia miques l’estratègia mantinguda fins aleshores -no posicionar-se públicament- i facilitava que el PP mobilitzés els indecisos apel·lant al vot útil. De l’altra, es lligava la soga de l’hemeroteca al voltant del coll. No va passar ni un mes abans que Rivera es desdigués altre cop. El que en campanya havia sigut una negativa a investir Rajoy “ni per activa ni per passiva” ara ja és una abstenció en segona votació.
No és el primer cop que Rivera s’autoesmena en poc temps. Ja va passar després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Malgrat que es va estar setmanes assegurant que no arribaria a cap acord de govern ni d’investidura amb el PP o el PSOE perquè Espanya “no pot estar governada per Mariano Rajoy o Pedro Sánchez”, Rivera va acabar signant un pacte amb el líder socialista. Unes contradiccions que erosionen la figura de Rivera, que fins ara ha aconseguit mantenir-se entre els líders més ben valorats en les enquestes estatals.
La irrupció al Congrés i les ganes de jugar un paper en la governabilitat han passat factura al discurs de C’s, que veu com el vestit de partit nou amb què va estrenar-se en la política espanyola està cada dia més rebregat. Alguns dins del partit apunten que la hiperexposició de Rivera que els va ser tan útil els mesos previs a eleccions del 20-D podria ser ara contraproduent.
Un dirigent apunta que la presència constant en els mitjans de comunicació facilita que es facin declaracions taxatives que després la realitat del dia a dia fa difícils de mantenir. Tampoc ajuda que alguna d’aquestes aparicions mediàtiques suposin relliscades com la de divendres, quan en una entrevista a El País el líder de Ciutadans va saltar-se el paper neutral que la Constitució atorga al rei i va avançar que li demanaria que “convencés Pedro Sánchez” perquè els diputats socialistes s’abstinguin i facilitin la investidura de Mariano Rajoy. “Anem a cagada diària”, lamenta un càrrec del partit.
No obstant això, són més dins de la formació taronja els que apunten que els tombs que ha fet el discurs de C’s sobre la investidura responen al debat que viu el partit sobre quin ha de ser el seu paper un cop ja forma part de l’escenari polític estatal. Dilluns, en unes jornades que el partit ha celebrat aquesta setmana en el marc dels cursos d’estiu que organitza la Universidad Complutense de Madrid (UCM) a l’Escorial, Rivera admetia que el partit necessita obrir un període de reflexió i redefinir el seu horitzó, trobant un equilibri entre l’etiqueta de partit “regenerador” i el de formació que pot aportar estabilitat fent de “frontissa” en un Congrés més fragmentat que mai. Entre la militància està molt present el fantasma de convertir-se en la nova UPyD, motiu pel qual des de la direcció remarquen la importància d’encertar el camí a seguir, sobretot després del retrocés electoral del 26-J.
L’enèsim canvi de criteri
Fins ara cada cop que C’s ha hagut de facilitar una investidura ha intentat compensar el desgast dels pactes cobrant-se algun cap esquitxat per casos de presumpta corrupció. Una fórmula per mirar de mantenir la pàtina regeneradora tot i els acords amb el PSOE i el PP que fins ara no han servit per desbloquejar la investidura estatal. El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha demostrat que no té intenció de deixar pas i centra la seva estratègia a intentar que C’s passi de l’abstenció a un vot favorable. Seria l’enèsim canvi d’opinió dels taronges, que no seria suficient perquè Rajoy tornés a ser escollit president però que augmentaria la pressió sobre el PSOE i l’acostaria a facilitar un nou govern del PP.