Què ha canviat perquè ara sigui arriscat per a Puigdemont trepitjar la Catalunya Nord?

Prada de ConflentL'expresident Carles Puigdemont no es va presentar aquest dilluns a un acte a la Catalunya Nord tot i que la seva presència estava anunciada en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu. Va al·legar motius de seguretat. En canvi, va fer tota la campanya electoral del 12-M des del Rosselló, on es va instal·lar a viure preparant el retorn de l'exili. Per què ara és més arriscat per a ell trepitjar terres nord-catalanes? Quins condicionants són diferents?

De moment, s'ha ajornat la promesa de retorn definitiu de l'exili que va fer en campanya. Ha quedat clar que Puigdemont no es lliurarà a la policia i l'aplicació de l'amnistia és incerta en el seu cas mentre el jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena, continuï torpedinant-ne l'aplicació. Però tot això ja es podia intuir abans que el líder de Junts garantís que la del 12-M era l'última campanya electoral fora del Principat. El canvi d'estratègia és evident i el retorn fugaç del 8 d'agost a Barcelona hi té molt a veure. L'entorn del líder Junts està convençut que Llarena podria reactivar l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont en qualsevol moment, fruit del malestar que va generar al Suprem que els Mossos no fossin capaços de detenir-lo havent-lo tingut a pocs metres de distància.

Llarena i tampoc Manuel Marchena tenen cap intenció d'amnistiar la malversació que pesa sobre l'expresident i altres consellers del seu Govern, encara que aquesta decisió col·lideixi amb el text de la llei d'amnistia aprovada al Congrés. En tot cas, mentre no hi hagi euroordre, Puigdemont té una teòrica llibertat de moviments. Com la que tenia, per exemple, el març del 2018 quan va fer el viatge a Finlàndia. Mentre hi era va conèixer l'activació de l'euroordre per part de Llarena i, igual que fa uns dies a Barcelona, va sortir en cotxe del país nòrdic –per evitar la frontera de l'aeroport– i es va dirigir a Bèlgica per carretera, tot i que no hi va poder arribar: va ser detingut per la policia alemanya quan va travessar la frontera des de Dinamarca. El monitoratge que li feia la policia espanyola va ser determinant per aconseguir aquella detenció. Puigdemont va passar dues setmanes a la presó de Neumünster i quatre mesos a Alemanya fins que es va descartar la seva extradició: aleshores va ser el mateix Llarena qui hi va renunciar perquè la justícia alemanya només acceptava lliurar-lo per malversació –l'únic delicte pel qual se l'investiga avui dia– i no pas per rebel·lió.

A Bèlgica, la defensa de Puigdemont ja és experta en respondre a les euroordres, però en cas que fos detingut a França, la situació seria més incerta. El principal canvi és que ara Llarena sí que acceptaria una extradició per malversació.

L'actuació del jutge instructor pel que fa a l'amnistia acabarà sent revisada pel Tribunal Constitucional i, eventualment, per la justícia europea. Però ara com ara ell té la paella pel mànec i ni tan sols se sap quan acabarà el cas a la taula del TC i tampoc què acabarà decidint el tribunal de garanties. Amb aquest menú, els advocats de l'expresident li recomanen que limiti al màxim els seus moviments per evitar la detenció. I això que encara ressona la seva fugida de Barcelona, quan va demostrar que era capaç d'arribar a la capital catalana i tornar a Bèlgica sense ser detingut.

Sense immunitat parlamentària

Hi ha un altre element clau que explica per què Puigdemont s'exposa ara més a una detenció que no pas en campanya electoral. Fins al juny conservava la immunitat del Parlament Europeu, però quan va recollir l'acta de diputat al Parlament de Catalunya la va perdre. Una immunitat que ja estava sent revisada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) un cop el Parlament Europeu l'havia aixecat pel cas de l'1-O. En tot cas, a l'espera de la decisió del TJUE, Llarena va preferir deixar les euroordres en suspens. Ara tot això és diferent i l'expresident no gaudeix de la protecció de l'Eurocambra.

Si bé Llarena ha agafat una via contemplativa, almenys per ara, pot canviar en qualsevol moment. Sobretot després que l'expresident li hagi esguerrat els plans: es va mantenir a l'expectativa quan el candidat de Junts feia actes a Argelers i preveia una detenció el dia del seu retorn a l'Estat, que el mateix Puigdemont havia programat per a la sessió d'investidura, fos seva o de qualsevol altre candidat. La realitat és, però, que Puigdemont ha tornat a establir la seva residència a Waterloo, almenys de forma temporal. Allà combatrà, de moment, els intents del Tribunal Suprem de jutjar-lo pel cas de l'1-O. Com a diputat al Parlament i gràcies a la reforma del reglament de la cambra pactada amb els socialistes, podrà votar des de l'exili a l'espera de resoldre definitivament la seva situació.