El canvi de presidència a SCC no apaga la divisió interna

BarcelonaLa línia moderada marcada pel nou president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ja ha causat malestar intern. Després d’haver defensat en una entrevista a Eldiario.es que Pedro Sánchez “no ha cedit en res als independentistes” i haver-se mostrat partidari de la immersió lingüística en català, Bosch, que ha fet un gir respecte a la seva etapa anterior a l’entitat, es va veure immers en una onada de crítiques que van acabar forçant un comunicat de l’entitat per matisar el seu líder. El canvi de presidència no ha aconseguit calmar les aigües a l’associació unionista, en què conviuen sectors del PSC, el PP i Ciutadans.

El consens va ser fàcil per a l’entitat durant el 2017, quan els tres grans partits constitucionalistes anaven a l’una en l’estratègia de confrontació contra l’independentisme, escenificada en la manifestació del 8 d’octubre del 2017. Aquesta unitat es va anar desfent a partir del 21-D fins a la confrontació clara i manifesta, materialitzada en la concentració del 10 de febrer passat a la plaça Colón de Madrid, en què el PP, Cs i Vox van exigir al govern socialista la convocatòria d’eleccions. Com vasos comunicants, les diferències estratègiques dins de l’unionisme també han anat fent forat en SCC, que lluita per surar com a entitat integradora del constitucionalisme enmig de la mala maror partidista. De moment ja té una baixa: Ciutadans. No hi ha cap membre del partit taronja en la nova junta directiva de Bosch, que amb la destitució de l’anterior president, José Rosiñol -motivada precisament per la divisió interna-, ha passat de catorze a sis membres.

El 3 de març el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va fer públic el seu distanciament de SCC quan va qualificar les tesis de l’entitat de “més pròximes a les socialistes” que no pas a la posició que SCC havia tingut fins ara. El diputat va mostrar-se contrari a les declaracions fetes per Bosch, reticent a una nova aplicació del 155.

Amb tot, fonts de SCC expliquen que l’allunyament amb Cs ja ve de l’etapa de José Rosiñol. L’anterior president de l’entitat va fer una aposta per la moderació que no va agradar al sector més dur amb l’independentisme. Rosiñol va pronunciar-se a favor de l’acostament dels presos polítics a centres penitenciaris catalans -quan Cs ho criticava- i va demanar reunir-se amb l’ANC i Òmnium, així com amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Tot i que SCC es va mostrar crítica amb l’exhibició de símbols en defensa dels presos als edificis públics, tampoc va participar en les campanyes de Ciutadans i altres organitzacions unionistes per retirar llaços grocs. “Se m’ha acusat de tou -explica Rosiñol a l’ARA-. Però per a mi no és una qüestió de duresa, sinó d’intel·ligència”. L’anterior president de SCC també defensa la seva estratègia a favor de la “convivència” al carrer.

El seu discurs més moderat va ser un dels motius que van acabar provocant la seva destitució de l’entitat, sumada, segons va denunciar llavors el sector crític, a una gestió de la comptabilitat poc clara i una manera de prendre decisions “sense consultar la junta”, apunta un membre de SCC.

El fracàs d’una opció de consens

Davant la crispació interna, es va forçar un recanvi a la cúpula que, malgrat tot, no va portar a una solució de consens. Un sector de l’entitat reivindicava el retorn de Rafael Arenas a la presidència de l’entitat, i, amb ell, el seu to sever amb l’independentisme. De fet, Arenas va postular-se per al càrrec, però es va acabar retirant després que Rosiñol s’oposés a la seva candidatura. “La junta que proposava Arenas no era transversal”, exposa l’expresident de SCC, que admet que tampoc combregava amb el seu “discurs més dur”. No obstant això, Arenas va publicar un comunicat en què defensava que “tots els integrants de la junta de Bosch excepte ell” eren també a la seva proposta de candidatura, a més “d’altres persones de diferents sensibilitats”. “No puc compartir que la seva candidatura sigui de consens i la meva no”, va dir. Sigui com sigui, el sector moderat s’ha acabat imposant. Però Bosch, que es defineix com “un catalanista que defensa Espanya” tot i el to dur que havia demostrat en el passat, té el repte de cohesionar una entitat plena d’arestes, una tasca que, en vista de l’última polèmica, no està sent fàcil.