Un canvi d’escenografia per allunyar els fantasmes 882 dies després

MadridLa taula de diàleg ha tornat aquest dimecres al mateix escenari que la va veure néixer el 26 de febrer del 2020: la Moncloa. Però com que entre un dia i l’altre havien passat 882 dies més marcats per les tibantors que pels acords –tot just aquest dimecres s'han subscrit els primers pactes–, algú va pensar que calia una escenografia diferent. Ni que fos per allunyar la malastrugança. Per començar, no hi ha anat cap dels dos presidents. De fet, no ha repetit cap ni un dels quinze protagonistes de la primera cita: set d’ells –Torra, Artadi, Bosch, Calvo, Castells i Ábalos– ja no estan ni en la política activa.

Tampoc han volgut que aquest dimecres fos un dia prolífic en metàfores. En la primera reunió, es va buscar una sala senyorial amb un finestral obert des d'on es veia un ametller ben florit, per veure si també brotava la relació Generalitat-Estat. Com que no va ser bon presagi, la sala d’aquest matí ha estat funcional, i no és que no hi hagi hagut ametller, sinó que no hi havia ni finestra. També ha canviat la fisonomia a l’hora de comunicar els acords. Si el president Torra va acceptar el faristol de la Moncloa, reservat a mandataris internacionals i al cap de l’oposició, el Govern ha preferit comparèixer en camp propi, a la seu de la Generalitat a Madrid.

Finalment, l’última diferència ha estat de fons. Aquell ja llunyà 26 de febrer es va pactar un comunicat conjunt que no anava més enllà d’una declaració d’intencions. Aquest dijous hi ha hagut els primers acords. No són ni l’amnistia ni l’autodeterminació, però permeten al Govern guanyar una mica més d'oxigen fins a la pròxima trobada. Només se’n saben dues coses: serà a Barcelona i abans d’acabar l’any.