Cantó diu que Espanya va "alliberar" el continent americà d'un "poder brutal, salvatge i caníbal"

MadridEl PP continua obstinat en treure pit del passat colonialista espanyol. La setmana passada va obrir aquest meló la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, quan va qüestionar al Papa que demanés perdó a Mèxic per la conquesta d'Amèrica. S'hi van sumar l'expresident espanyol José María Aznar i l'actual líder del PP, Pablo Casado, i aquest dimecres s'hi ha apuntat el cap de l'Oficina de l'Espanyol a Madrid, Toni Cantó. L'exdiputat de Ciutadans, ara a les files populars, ha negat que l'arribada dels espanyols al territori americà fos una "conquesta". Segons ell, van "alliberar" el continent d'un poder "absolutament brutal, salvatge i fins i tot caníbal".

Cantó ha pronunciat aquestes paraules durant la comissió de Cultura de l'Assemblea de Madrid, on ha comparegut aquest dimecres a petició del PSOE perquè expliqués quines són exactament les funcions de l'oficina de nova creació que dirigeix, sobretot després de les crítiques que ha rebut. Els primers actes que ha organitzat Cantó han sigut per celebrar el Festival de la Hispanitat, que va començar el 28 de setembre i que s'allargarà fins al 12 d'octubre. Precisament, ha sigut en relació a aquesta festa que Cantó ha defensat la colonització espanyola. "No som colonitzadors, ni conqueridors, ni res semblant. Crec que Espanya quan va arribar a aquell continent el va alliberar", ha afirmat.

De fet, ha emulat Casado que fa una setmana va qualificar de "fita" la conquesta del territori americà. El líder popular va assegurar que la hispanitat havia sigut la segona fita més important de la "història de la humanitat", només per darrere de l'Imperi Romà. En aquest sentit, Cantó fins i tot ha recorregut a la ironia per justificar que no va ser una colonització, perquè si fos així, ha dit, els espanyols se'ls hauria de considerar "Supermans". "No, no el van conquerir, el van alliberar; si no, seria impossible entendre com uns centenars van aconseguir alliberar milers de persones d'aquell continent que estaven subjugades per un poder que era absolutament brutal, salvatge i fins i tot caníbal", ha apuntat.

Cantó ha continuat explicant que, a partir de llavors, es van construir un llegat, una història i una llengua "comuns" que s'han de "reivindicar". "Em sento orgullós de la meva pàtria i em sento orgullós del que va fer l'Església catòlica", ha conclòs. Per tot plegat, Cantó ha defensat celebrar sense complexos el Dia de la Hispanitat, perquè és una manera de "presentar batalla cultural". "No ens podem fustigar només amb les ombres sinó que s'han de celebrar les llums, que són moltes", ha afegit.

Nega que la conquesta provoqués 56 milions de morts

Les paraules de Cantó han estat criticades pels grups de l'oposició. Així, per exemple, des del PSOE, la diputada Manuela Villa ha carregat contra la creació d'aquesta oficina perquè considera que té al darrere una "ideologia bel·ligerant" que Ayuso va demostrar durant la seva presentació, quan va assegurar que l'ens naixia per combatre la negativa de governs "populistes, nacionalistes, indigenistes i identitaris" a fer aprendre la llengua espanyola.

A més, Villa ha recordat a Cantó que la colonització d'Amèrica va provocar la mort de 56 milions d'indígenes. Un nombre que Cantó ha negat perquè ha dit que era superior al de la població que vivia al continent en aquell moment, tot i que no ha concretat cap xifra. "Una mica de rigor històric", ha arribat a dir. Però el cert és que aquesta xifra és fruit d'una investigació feta per la Universitat de Leeds i del University College de Londres i que es va publicar a la revista Quaternary Science Reviews fa dos anys.

També ha carregat contra l'Oficina de l'Espanyol el diputat d'Unides Podem Serigne Mbaye, que ha acusat Cantó d'intentar promoure l'espanyol "com un èxit de la colonització" sense reconèixer el "dolor causat a les poblacions originàries d'Amèrica, que van patir la violència de la colonització". Mbaye ha acabat titllant-la d'"òrgan de propaganda".

Cantó cita Gandhi

Cantó, en canvi, s'ha defensat dient que l'objectiu és potenciar l'ús del castellà i promoure la cultura espanyola a tots els territoris hispànics. Ha insistit en la necessitat d'aquesta oficina malgrat que ja existeixin la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i l'Institut Cervantes i, a més, ha acusat el govern espanyol de "plagiar-la". L'exdiputat de Ciutadans es referia al projecte estatal per promocionar la llengua espanyola que porta per títol Espanyol, vall de la llengua. I en aquest punt s'ha atrevit a recórrer a Gandhi i fins i tot ampliar la cita original: "Primer t'ignoren, després es riuen de tu, després t'ataquen i llavors guanyes. Jo afegiria: després et copien i llavors guanyes".

"Tres, quatre o cinc reunions diàries"

Toni Cantó ha intentat aplacar les crítiques de l'oposició mostrant-se pedagògic sobre la funció d'aquesta oficina. De fet, ha assegurat que és com comença totes les reunions que fa amb actors externs que passen pel seu despatx. "Vull aclarir a què es dedica aquesta oficina. De fet, la multitud de reunions que faig comencen així: aclarint a l'interlocutor a què ens dediquem i després els pregunto en què els podem ajudar", ha explicat. Cantó ha remarcat la gran activitat de la seva oficina explicant que té "tres, quatre o cinc reunions diàries". "No tinc temps d'anar guerrejant", ha afegit. En total, ha afirmat que entre el 80% i el 90% de les funcions de l'oficina estan destinades al que ha anomenat "turisme educatiu", és a dir, atraure estudiants espanyols.

Diversitat d'accents

Per justificar la necessitat d'aquesta oficina, Cantó ha tornat a recriminar les "barreres lingüístiques" per parlar castellà que, segon ells, hi ha en comunitats com Catalunya o el País Basc, i ha demanat exportar el model de "llibertat" que hi ha a la Comunitat de Madrid. "Llibertat per utilitzar la llengua que cadascú vulgui, l'accent que cadascú vulgui", ha afirmat. Cantó ha acabat la seva intervenció segurament amb un lapsus: "He treballat en molts teatres nacionals on tots érem de diferents bandes menys de Madrid, i n'hi havia que parlaven andalús amb accent andalús, gallec amb accent gallec i basc amb accent basc".