Cantàbria i Navarra es fan grans al tauler

MadridHi ha 296.517 espanyols que, tot i que representen només un 1,14% dels vots, van decidir a les eleccions generals del 28 d’abril, sense saber-ho, que els seus diputats poguessin tenir la clau del govern d’Espanya. Es tracta dels electors de Navarra Suma (107.124 vots i dos escons), Coalició Canària (137.196 i dos escons) i el Partit Regionalista Càntabre (52.197 i un escó). L’aritmètica endimoniada del Congrés fa que cada diputat valgui el seu pes en or, i la investidura de Pedro Sánchez o la repetició de les eleccions poden dependre dels representants d’aquests territoris. Això sí, sempre en el cas que el president en funcions no vulgui dependre dels vots independentistes, que és el seu objectiu i no se n’amaga.

Si Sánchez no aconsegueix sumar majoria absoluta en la primera votació necessita més vots a favor que en contra a la segona, o sigui, un total de 174 tenint en compte que els presos polítics no poden votar. Sumant Unides Podem, Compromís i el PNB, i comptant com a negatius els vots independentistes d’ERC, JxCat i Bildu, Sánchez arriba a 172 vots favorables. I és aquí on, per sumar-ne dos més, Sánchez necessitarà el suport del PRC, Navarra Suma o, més difícil, Coalició Canària. Aquestes tres comunitats, relativament petites sobre el mapa, es fan grans sobre el tauler polític del Congrés, i aquests partits ja estan demanant contrapartides.

Navarra

No era de la coalició Navarra Suma de qui s’esperaven, després de la primera ronda de consultes amb el rei, més facilitats per a la investidura de Sánchez. Sobretot perquè amb UPN hi anaven, tant a les eleccions generals com a les autonòmiques, Ciutadans i el PP. Però quan es va veure negociant el govern foral amb la calculadora a la mà, el PSN va comprovar que necessitava l’abstenció de Bildu, un cop més -com va passar el 2015, quan li va valer per governar-. Però des de Ferraz no volen que l’escena es repeteixi. Oferir una abstenció a Navarra Suma perquè governi la llista més votada sembla un preu raonable a canvi d’aconseguir els dos vots clau al Congrés perquè Sánchez sigui investit.

Així que el candidat a la presidència de Navarra per la coalició de dretes, Javier Esparza, va dir dimecres després de veure el rei que s’abstindria “per evitar la dependència dels independentistes” a la investidura de Sánchez. La negociació, però, no està tancada, perquè el PSN sembla disposat a portar fins al final la seva voluntat de governar en contra de l’opinió de Ferraz. El secretari d’organització socialista a Navarra, Ramón Alzórriz, va assegurar que Esparza té “matrícula d’honor en alta traïció”, i va recordar que els socialistes van ser expulsats del govern navarrès el 2012, quan eren socis. A més, el PSN ja va ser obligat el 2007 a oferir el govern foral en safata a la UPN i el trauma encara dura. ¿Se sortirà Esparza amb la seva aquesta vegada?

Cantàbria

La contundent victòria de Revilla, amb 14 escons, ja feia presagiar que el PSOE, amb 7, li donaria suport o una abstenció al govern autonòmic per facilitar la governabilitat i evitar donar cap opció al PP, que en tot cas no en té cap. Ara bé, el pactòmetre del Congrés pot convertir aquesta mateixa abstenció en moneda de canvi. De la mateixa manera, el PRC, que ja ha anunciat que el seu escó votarà a favor o s’abstindrà per facilitar la investidura de Sánchez sense dependre dels independentistes, ja hi ha posat una condició: vol un AVE i la millora d’infraestructures a la regió.

A diferència del que passa amb Cantàbria i Navarra, la diputada de Coalició Canària Ana Oramas es nega per activa i per passiva a facilitar un govern de Sánchez que hagi de comptar amb pactes amb Unides Podem, formació que relacionen directament amb les polítiques a Veneçuela, país amb molta presència a les Canàries. I això que, malgrat que el PSOE va guanyar les eleccions a les Canàries, una abstenció dels socialistes podria servir a Fernando Clavijo, de CC, per ser investit president. Oramas nega aquesta opció i posa el preu més alt als seus vots al Congrés: no amb Unides Podem.

En una de les regions on Vox té més força per negociar un govern de dretes, Ciutadans va fer un primer pas a l’esquerra (o el PSOE a la dreta) divendres passat. Segons va publicar el diari La Opinión de Murcia, el secretari general del PSOE a la regió va obrir la porta a eliminar l’impost de successions, una de les condicions que Ciutadans posava per donar suport a un govern de canvi amb el PSOE al capdavant. Per ara, és l’acostament més concret entre totes dues formacions en l’àmbit regional.

Aragó

L’inesperat canvi de bàndol del PAR, que va arribar divendres passat a un pacte verbal amb el PSOE, canvia el panorama aragonès. Ciutadans ja no en té prou amb el PP i Vox per sumar una majoria alternativa de dretes, ara impossible, per la qual cosa es veu pressionat a avalar el nou govern, bé donant-hi suport bé abstenint-se. Ja ha dit que ara per ara no ho veu, però pot contribuir a la repetició electoral.

Madrid

La Comunitat de Madrid està pendent de Cs i de l’Ajuntament de la capital. Les negociacions a la dreta avancen millor contra Gabilondo que contra Carmena, guanyadors de les eleccions, però el partit taronja creu que Villacís podria ser la seva primera gran alcaldessa si juga bé les seves cartes negociadores. Si pacta amb el PSOE a Múrcia i descartada l’opció a l’Aragó, la comunitat quedaria com l’únic lloc amb possible acord amb Vox. L’alternativa és escoltar l’oferiment sense línies vermelles d’Errejón per desbancar la ultradreta a tots dos governs.

Malgrat que els seus votants només representen un 0,73% de l’electorat, el PRC i Navarra Suma poden tenir el poder de fer president Sánchez a canvi de contrapartides a les seves comunitats