Conde-Pumpido s'estrena al TC imposant un veto a l'autodeterminació
El magistrat més afí a la Moncloa assoleix la presidència amb només un vot més que la també progressista María Luisa Balaguer
MadridEvidenciant el seu fort caràcter, Cándido Conde-Pumpido ha arrencat aquest dimecres el seu mandat de president del Tribunal Constitucional acotant els límits del terreny de joc en una qüestió tan sensible com la de Catalunya. “La Constitució no permet la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”, ha manifestat als seus companys després de ser escollit nou màxim representant de l’òrgan de garanties amb un ajustat 6 a 5 sobre l’altre aspirant, la també integrant del sector progressista María Luisa Balaguer, que només ha comptat amb el suport del bloc conservador. A més, el grup majoritari s’ha imposat per designar com a vicepresidenta Inmaculada Montalbán, malgrat la regla no escrita de cedir aquest càrrec al sector minoritari. El PP ha reaccionat amb indignació a la primera maniobra del magistrat més afí a Pedro Sánchez.
El missatge per a l’estrena serveix per aplacar cap dubte, sobretot després que la nova magistrada María Luisa Segoviano en una entrevista a Onda Cero la setmana passada fes saltar les alarmes de la dreta quan, en un intent de fugir d’estudi, va afirmar que l’autodeterminació era un “tema complex que s’havia d’estudiar”. Conde-Pumpido s’ha encarregat de fixar una posició coincident amb la Moncloa i tancar la porta a les aspiracions de l’independentisme.
Incertesa prèvia
Al ple d’aquest dimecres s’hi arribava amb l’escenari obert, atès que en una reunió interna dimarts del sector progressista Balaguer va rebutjar apartar-se de la cursa per presidir el tribunal i Conde-Pumpido no va poder assegurar que tenia la majoria necessària. Tot quedava a mercè de la votació, de caràcter secret. La incertesa s’ha mantingut fins al final per la previsió d’un resultat ajustat, si bé aquest matí l’entorn del finalment escollit traslladava una certa tranquil·litat, segons fonts consultades per l’ARA. Amb Balaguer sumant el seu vot i els quatre conservadors, el dubte que podia fer decantar la balança era qui triaria María Luisa Segoviano, jutge de tarannà progressista però proposada per la dreta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Finalment, s’ha alineat amb la majoria de magistrats progressistes i ha optat per Conde-Pumpido.
Ell era el preferit del govern espanyol per ocupar la presidència del TC en aquesta nova etapa en què el bloc progressista gaudirà de la majoria. Fiscal general de l’Estat entre el 2004 i el 2011, durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero, la seva vinculació al PSOE i el seu perfil polític són inqüestionables. D’aquí plora la criatura en el serial dels últims mesos per a la renovació de l’òrgan de garanties, amb el grup conservador del CGPJ resistint-se al màxim per evitar que fos ell qui presidís el tribunal. Tot i impedir el nomenament de José Manuel Bandrés per al TC, de qui es deduïa que donaria suport a Conde-Pumpido, la dreta judicial no ha pogut impossibilitar un pla que la maquinària de la Moncloa visualitzava des que va assolir el poder. Pedro Sánchez sempre va tenir clar que la manera de confrontar un PP que vol controlar tant com pugui la justícia -encara que sigui per la porta del darrere- era optar per la mateixa recepta.
Així s’entenen els nomenaments de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat el 2020, el recent de Juan Carlos Campo al TC i el favoritisme per Conde-Pumpido per a la presidència de l’òrgan. Hi ha hagut dues situacions límit en què el PSOE ha cedit, i sempre ha sigut en benefici d’avançar cap a aquest tomb de majories a la cúpula judicial. La primera va ser que el govern espanyol s’obrís a acordar amb el PP diverses reformes legals que contribuïen a la despolitització d’òrgans com el CGPJ i el TC i que, entre altres coses, impedien que Campo saltés al TC o es tornés a repetir un cas com el de Delgado. Una maniobra que a la Moncloa li compensava perquè gràcies a aquest pacte podria renovar el CGPJ, però que va finalment fracassar. La segona situació ha estat, precisament, la decisió del grup afí al PSOE del CGPJ de renunciar a Bandrés i acceptar Segoviano per al TC, atès que igualment aconseguia que canviés d’una vegada la balança interna del TC i, com s’ha vist, que Conde Pumpido fos president.
Indignació al PP
Amb Sánchez aconseguint el seu objectiu, el PP ha posat el crit al cel. Com que la votació per a la presidència no ha estat unànime i els conservadors han intentat impedir que Conde-Pumpido fos president, el bloc de l’esquerra s’ha imposat per situar Montalbán, no només privant el magistrat Ricardo Enríquez d’obtenir el càrrec de vicepresident, sinó també deixant en evidència Balaguer, que ha votat l’aspirant conservador. Fonts de Génova han acusat directament l’executiu de Sánchez d’actuar “saltant-se consensos respectats fins ara”, li han retret la seva“voracitat institucional” i que estigui “minvant la credibilitat” del TC.
En canvi, el missatge de Conde-Pumpido als seus companys ha estat que vol “retornar el prestigi” de l’òrgan. Sobretot, posant-lo al dia de les qüestions que fa anys que estan pendents, com el recurs contra la llei de l’avortament de Zapatero, que fa 11 anys que està al calaix. El que no canviarà, tal com ha promès, és la mà de ferro contra el sobiranisme.