Quatre escenaris d'unitat i el paper de l'ANC i Òmnium, pendent de les plebiscitàries

BarcelonaLes converses internes a l'ANC i Òmnium Cultural per perfilar el posicionament davant el nou 9-N i la proposta política que volen llançar diumenge en l'acte central de la campanya a la plaça de Catalunya de Barcelona encara no han fructificat amb una proposta de consens. Segons les fonts consultades per l'ARA, però, 'Ara és l'hora' sí que té clar que condicionarà el seu grau d'implicació a l'alternativa de Mas per al 9-N al fet que el president fixi ja la data de l'avançament electoral –dins un termini de tres mesos– i que el Govern esclareixi quin dispositiu prepara per garantir una participació acceptable ni que sigui per fer-ne una lectura interna.

El paper que jugaran Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), impulsores de la campanya 'Ara és l'hora', en el nou escenari que s'ha obert amb la consulta alternativa plantejada pel president de la Generalitat, Artur Mas, o les possibilitats que els partits sobiranistes recuperin la unitat i s'allunyi la tensió que va governar ahir la sessió de control al Parlament, i fins a quin punt CiU i ERC refaran ponts després de constatar les diferències sobre la consulta són qüestions que sobrevolen el panorama polític català aquests dies i ressonen cada cop amb més força a mesura que avança el calendari del procés sobiranista.

Els partits i les entitats ja prenen posició de cara a l'endemà del 9-N, i gran part dels actors ja albiren unes eleccions anticipades en què el debat se situarà en la confecció de candidatures i en la redacció del programa electoral. Declaració unilateral d'independència? En quins termes i terminis? Amb quins protagonistes? Faran els partits un pas enrere? Quins membres de la societat civil podrien formar part de les candidatures? Aquests són els quatre escenaris d'unitat –amb diferents gradacions– de cara a les plebiscitàries a l'espera que es configuri el panorama polític català. Un panorama que CDC i ERC ja analitzen mantenint contactes per separat amb ANC i Òmnium.

Entre aquest divendres i dissabte l'ANC té previst recollir l'opinió de les seves sectorials al territori i dissabte celebrarà una reunió del secretariat per prendre una decisió definitiva. Fonts de l'entitat consultades per l'ACN asseguren que s'estan avaluant tots els escenaris i que les converses se centren en el paper que ha de tenir la societat civil davant la proposta de 9-N de Mas, que no genera per ara consens, i sobre la possibilitat d'eleccions plebiscitàries. Una decisió que, segons l'entitat, és la més important des de la seva constitució.

1. Plataforma conjunta ANC-Òmnium

Hi ha moltes informacions sobre aquesta qüestió. Tal com publica l'ARA aquest dijous, damunt la taula hi ha vies per incentivar una candidatura unitària per la independència, ja sigui amb una coalició entre els partits o a través de la mateixa campanya 'Ara és l'hora'. La discreció és total a l'ANC i a Òmnium, i l'única veu pública que s'ha pronunciat és la de Vicent Sanchis, vicepresident de l'entitat que lidera Muriel Casals. Sanchis ha negat, des dels micròfons de RAC1, que les dues organitzacions estiguin preparant cap plataforma electoral, perquè no forma part dels seus objectius. A més els estatuts de l'ANC, segons apareix a l'article 2.5 del document, defensen el següent: "L'Assemblea es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític i no es presentarà a cap mena d'eleccions".

Les eleccions plebiscitàries i la declaració d'independència ja formen part del full de ruta de l'ANC. "Un cop esgotades les possibilitats de celebrar la consulta del 9-N caldrà recórrer la darrera etapa per demostrar que ho hem intentat tot per la via pacífica i democràtica. La celebració de les eleccions anticipades, de caràcter plebiscitari, serà aquest darrer pas. El paper de l'ANC ha de ser empènyer la constitució d'una candidatura unitària dels partits i forces socials que proposin la declaració d'independència com a primer acte del nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu. La candidatura ha de dur inequívocament al seu programa que, en cas de majoria d'escons al Parlament, proclamaran la independència".

Hi ha interrogants sobre aquesta hipotètica plataforma electoral, com és el cas de qui encapçalaria aquesta llista i si en formarien part o no actors polítics tradicionals. L'ANC i Òmnium, cares visibles de les manifestacions massives dels últims anys a Catalunya, ja han demostrat un poder de mobilització excepcional, i es tractaria de traslladar aquest impuls a les urnes per proclamar la independència.

2. Una plataforma per cedir als partits

L'ANC i Òmnium han bastit la campanya 'Ara és l'hora', que aquest diumenge viurà el seu acte central a la plaça Catalunya de Barcelona i en què es podria demanar als partits de saber abans del 9-N la data de les plebiscitàries i assumir compromisos amb la declaració d'independència. Segons els seus impulsors, es tracta de la iniciativa més potent posada en marxa per aconseguir la independència del país. En aquest escenari, la societat civil posaria en mans dels partits la maquinària de la campanya –emmirallada en el Yes Scotland que va recórrer Escòcia per demanar el sí en el referèndum del 18 de setembre, que va acabar amb victòria unionista– per concórrer a les eleccions.

Com en l'anterior hipòtesi, un dels grans dubtes que hi hauria seria la conformació de la llista. Seria un independent? Seria Mas? Seria Junqueras? Quin repartiment es faria per omplir tota la relació de candidats a diputat? Des de cercles governamentals –així s'ha expressat el conseller de la Presidència, Francesc Homs– es parla de "candidatura de país", tal com ja va passar en aquestes eleccions europees. I també en l'entorn de CDC es té en compte l'escenari de "deixar enrere les sigles" un cop s'hagi de confegir la llista. De fet, Convergència ja ha relegat les seves sigles a la imatge corporativa pensant en unes hipotètiques plebiscitàries.

3. Acord entre partits i llista conjunta

Es tracta d'un escenari llunyà en aquests moments. Consistiria que el bloc sobiranista –CiU, ERC, sectors del PSC, sectors d'ICV i partits de nova creació com NeCat– bastís una candidatura unitària per concórrer a les eleccions plebiscitàries. Mas sosté que ell convocarà eleccions "autonòmiques" i que seran els partits els qui les convertiran en "plebiscitàries" a través d'una llista unitària i un programa conjunt. Aquesta possibilitat –llista conjunta– ja va ser abordada pel president i Junqueras en una reunió de principis d'agost. El líder d'ERC, aquesta setmana –només saber-se el pla alternatiu de Mas–, ja va advertir que condiciona un diàleg formal sobre la llista conjunta a dur al programa una declaració unilateral d'independència.

Unir tot el bloc sobiranista seria un repte, perquè tant ICV-EUiA com la CUP rebutgen l'escenari de plebiscitàries. En cas que es produís, el repartiment de diputats es faria per quota de partits. Presumiblement, estaria encapçalada per Mas i Junqueras, i no es descartaria incloure-hi independents representants de la societat civil. La llista conjunta es va abordar per les eleccions europees, però finalment va acabar fracassant i CiU i ERC hi van participar per separat amb victòria dels republicans.

4. Programa conjunt

El sobiranisme ja es va moure per aconseguir la llista conjunta i, en no aconseguir-ho, la pressió es va desplaçar per redactar punts en comú al programa. Això tampoc va ser possible, ja que els partits del bloc de l'anterior convocatòria del 9-N –menys la CUP, que no va concórrer a Brussel·les– van anar cadascú per la seva banda. Convergència, en un moment determinat de la negociació, va arribar a proposar d'anar sense Unió a Europa. El paper d'Unió és al focus en matèria de programa –no vol la declaració unilateral d'independència, peça clau per al full de ruta– i perquè tampoc veu amb bons ulls formar una llista conjunta.