La crisi interna i el covid fan perillar la candidatura del 14-F del Pacma

BarcelonaL’obligació d’aconseguir un mínim de 4.000 signatures per poder presentar una candidatura a Barcelona a les eleccions catalanes és tot un escull per als partits petits sense drets electorals com el Pacma. Des del 2010, els animalistes no han fallat a cap cita electoral del Parlament, però aquest 14-F, degut al covid i a la crisi interna que arrossega el partit des de fa anys, arribar al mínim de firmes necessàries s’ha convertit en una quimera.

En aquest context, el Pacma ha optat per presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què sol·licita l’“anul·lació immediata” de les eleccions catalanes per “evitar un augment de contagis i més pressió hospitalària” i assenyala que celebrar els comicis el 14 de febrer és “una greu irresponsabilitat”. També demana que, si s’acaben fent les eleccions, s’eximeixi els partits polítics sense representació parlamentària de l’obligació de presentar els avals.

El coordinador de Barcelona del Pacma, David Martínez, admet que la situació fa que sigui “molt difícil” arribar al mínim de signatures, però es mostra optimista i remarca que ho intentaran. En canvi, militants i voluntaris de base que prefereixen mantenir-se en l’anonimat ho veuen més negre. “Sincerament, no crec que ho aconseguim”, pronostica una històrica militant del partit, que fa anys que va a recollir firmes pels animalistes. Els voluntaris que surten a la cacera d’avals es passen hores i hores davant de les universitats -“Els joves tenen menys prejudicis i t’escolten, i molts firmen”, explica un militant- i en carrers i places concorregudes -“Sempre enganxes curiosos”, afegeix un altre-, però enguany les facultats estan gairebé desertes i la mascareta i les restriccions d’interacció social dificulten la tasca d’aturar i persuadir vianants.

Menys militants a la recerca d’avals

Més enllà del covid, la crisi interna que va esclatar amb els mals resultats del partit en els comicis generals del 10 de novembre del 2019 -va perdre una tercera part dels vots, uns 100.000- i amb la dimissió de la presidenta, Sílvia Barquero, després de quedar-se sense l’anhelat escó al Parlament Europeu en les eleccions del 26 de maig del 2019, també ha desanimat militants i voluntaris que són claus a l’hora de recollir firmes. Després de la sagnia de vots, l’exdelegat territorial del Pacma a Andalusia Andrés Cardenete va intentar “reclutar” un equip opositor a l’actual presidenta, Laura Duarte, que és afí a Barquero, sota el nom de “La llavor de la revolució”, però va fracassar. Abans d’aquest intent fallit, més de la meitat de coordinadors territorials ja es mostraven crítics amb Barquero i van dimitir o van ser destituïts amb pocs mesos de diferència. Molts d’ells, amb l’excoordinadora de Navarra Yasmina Larumbe al capdavant, van denunciar el tarannà “autoritari i centralista” de la direcció. A més, un sector del partit es va mostrar crític amb la junta per la seva poca definició política més enllà de l’animalisme i la seva ambigüitat en qüestions com la monarquia o, a Catalunya, el Procés. El mateix Martínez admet que la situació de la tardor del 2017 va polaritzar el Pacma i alguns exmilitants van denunciar a l’ARA que el partit no els havia deixat portar senyeres a les manifestacions de Madrid i que van trobar a faltar una condemna a la repressió de l’Estat contra el referèndum de l’1-O. També van criticar que la cap de llista de Barcelona de les anteriors eleccions catalanes, Ana Bayle, afirmés que si no fos del Pacma votaria el PP.

Sense alternativa a la direcció

Diferents voluntaris i exvoluntaris estan “convençuts” que el Pacma està perdent afiliats, tot i que el partit diu que no sap quina és l’evolució del nombre de militants i desmenteix que hi hagi mala maror dins les files animalistes. Alguns d’aquests membres i exmembres de base creuen que si no fos per la crisi interna, malgrat el covid, s’aconseguirien els avals. D’altres consideren, en la mateixa línia que la direcció, que la pandèmia és la que ho fa “gairebé impossible”. Ara bé, tots coincideixen en criticar que “els estatuts del partit compliquen la creació d’una junta alternativa” i apunten que això provoca, en alguns, “falta d’il·lusió, perquè no es veu factible una oposició capaç de canviar la directiva i que el partit faci un gir de 180 graus”. “El Pacma sempre ha tingut molt de múscul a Catalunya, i si ara no aconsegueix ni presentar-hi candidatura, serà un cop molt dur”, afegeix un altre exafiliat.