La candidatura dels Jocs d'Hivern del 2030, contra les cordes
La incògnita es podria resoldre aquesta mateixa setmana amb la renúncia per part del COE
BarcelonaMesos i mesos de negociacions i de polèmica estan a punt de resoldre's i tot apunta que ho faran amb desacord. La candidatura dels Jocs Olímpics del 2030 està contra les cordes i, segons ha pogut saber l'ARA, aquesta mateixa setmana el Comitè Olímpic Espanyol (COE) podria fer marxa enrere i anunciar que renuncia a presentar-la. Diverses fonts implicades en el desenllaç –des de Madrid i també des de Catalunya– expliquen que el punt final és imminent i que es podria visibilitzar amb una reunió a Barcelona entre representants de la Generalitat i del COE, que han continuat mostrant sintonia malgrat les desavinences amb l'Aragó. La tensió amb el govern de Javier Lambán és, de fet, el detonant del fracàs de la candidatura del 2030. Malgrat que el COE es va mostrar predisposat a treballar amb Catalunya en solitari, el govern espanyol sempre ha estat reticent a aquesta possibilitat: a la Moncloa no li interessa una disputa política entre territoris que pugui ser interpretada com un tracte de favor a la Generalitat. El mateix Lambán ja ho ha deixat caure en alguna ocasió i és terreny adobat per a la crítica des de la dreta a poc més d'un any de les eleccions generals –i amb les andaluses, les municipals i autonòmiques pel mig.
Fonts de l'executiu espanyol auguren que el projecte "morirà" malgrat els esforços del president del COE, Alejandro Blanco, per salvar-lo. "Cada dia que passa la imatge que es dona al Comitè Olímpic Internacional (COI) és pitjor i es reforça la idea que hi ha altres candidatures tècnicament molt sòlides i més serioses", destaquen. És el cas de Sapporo (Japó), de Salt Lake City (Estats Units) i de Vancouver (Canadà). Fa setmanes que es treballa amb l'Aragó al marge i amb Lambán criticant obertament no només la candidatura sinó a qui l'ha de presentar. El president aragonès ha arribat a demanar la dimissió de Blanco, que és el principal derrotat de tot aquest conflicte.
A finals de maig el màxim dirigent del COE rebutjava de manera contundent la possibilitat de no presentar la candidatura: "No podem perdre la posició que tenim davant del COI. Ni el prestigi. Hem enviat una carta dient que volem organitzar uns Jocs i no podem renunciar-hi". Només uns dies després, però, ja obria la porta en una entrevista a Catalunya Ràdio a ajornar-la. "Si no hi ha un projecte presentable anirem a la següent candidatura", expressava pensant en la del 2034. Fonts del COE insisteixen que intentaran un acord "fins al final", però reconeixen que la decisió s'ha de prendre de manera immediata.
La puntada endavant sembla la sortida més viable. Fonts de la Generalitat reconeixen les dificultats per travar una candidatura amb l'Aragó en contra, tot i que insisteixen que encara no se'ls ha comunicat de manera oficial que ja s'estigui pensant en el 2034. No hi ha missatge oficial, però sí oficiós. Segons fonts coneixedores de la situació del projecte olímpic, el COE ja ha fet saber al Govern que descartarà la candidatura del 2030 si només la impulsa la Generalitat. I, ara per ara, només la impulsa la Generalitat.
Una negociació complicada
Que la negociació seria complicada es va poder intuir al gener, quan Lambán va plantar Pere Aragonès en la reunió prevista a Balaguer, a mig camí entre Barcelona i Saragossa. Aleshores, la Generalitat ja va criticar la "irresponsabilitat" del president de l'Aragó, però ningú es va aixecar de la taula. Dos mesos després semblava que arribava el desllorigador amb un acord tècnic per repartir les proves: obviant modalitats com els salts, l'skeleton o el bobsleigh,que es disputarien fora de l'Estat, a l'Aragó se celebrarien les proves de biatló, esquí de fons, cúrling, patinatge artístic i velocitat, mentre que Catalunya es quedaria les d'esquí de muntanya, hoquei gel, descens, eslàlom, snow i freestyle i esquí alpí. No va passar gaire temps fins que Lambán es va desdir de l'acord, el temps suficient per rebre les queixes de les estacions aragoneses que s'havien quedat fora del repartiment.
Últimament, l'Aragó ha intentat desdoblar les proves d'esquí per sexes per rebre'n una part, però Catalunya s'hi ha oposat al·legant que ja hi havia un acord tancat. El mateix Blanco ha recordat que les reunions estan gravades –perquè els dos governs van acceptar que se'ls enregistrés– i ha insinuat que a la part aragonesa no li faria gaire gràcia que es fessin públics els àudios. Sigui com sigui, no ha estat possible arribar a un acord i això que fa només uns dies que el president del COI, Thomas Bach, va visitar Madrid per entrevistar-se amb Blanco, a qui va demanar que "arreglés" els problemes de la candidatura.
Vist que no hi havia res tancat i, malgrat que ja s'ha començat a emetre una part de la campanya publicitària a favor dels Jocs, la Generalitat va decidir ajornar les dues consultes previstes per al juliol. El Govern insistia fins ara que la decisió sobre presentar o no la candidatura dependria de la voluntat dels ciutadans. Sembla que, de moment, dependrà de la manca de sintonia política.