El Congrés avala entre retrets els candidats al TC vinculats al PP

MadridHaver aconseguit desencallar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) no servirà perquè l'organisme es desprengui de la seva imatge polititzada. Tot el contrari, encara s'agreujarà. Especialment després de l'elecció que ha fet el PP dels dos magistrats conservadors, Enrique Arnaldo Alcubilla i Concepción Espejel, als quals els envolten vincles explícits amb el partit que dirigeix actualment Pablo Casado i, fins i tot, amb casos de corrupció. Aquest dimarts, tots dos han passat pel Congrés per comparèixer davant la comissió consultiva de nomenaments per defensar la seva trajectòria, però també per intentar rebaixar qualsevol vincle amb el PP. Allà s'han trobat amb les crítiques dels grups de l'oposició, però també dels partits que han pactat els seus nomenaments: PSOE i Unides Podem. De fet, els dos socis de govern han intentat desentendre's de la tria del PP.

En els últims dies han aflorat punts negres, especialment en la trajectòria d'Arnaldo, que han posat en dubte que el seu perfil sigui l'idoni -precisament això és el que es votava en la comissió del Congrés- per formar part del TC. Ha tornat a la llum pública, per exemple, la seva imputació en el cas Palma Arena, que implicava l'expresident del PP a les Illes Balears Jaume Matas. "Vaig ser exonerat i m'agradaria ser tractat com a tal", s'ha defensat Arnaldo. I també haver aparegut al sumari del cas Lezo, que involucra el PP de Madrid en una trama corrupta relacionada amb la gestió de l'empresa pública del Canal d'Isabel II. En unes gravacions, publicades per alguns mitjans de comunicació com Público, Arnaldo explica que s'estava "movent" per aconseguir col·locar fiscals afins que afavorissin l'expresident madrileny Ignacio González. "No em pronunciaré sobre la revelació de documentació d'un procés que està arxivat des de fa temps; uns documents pels quals no em van preguntar", s'ha limitat a dir Arnaldo.

El magistrat ha defensat el seu dret a la presumpció d'innocència i ha assegurat que el seu passat no és incompatible amb exercir el seu càrrec amb "imparcialitat". De fet, ha subratllat que no ha "militat" mai en cap partit polític i ha tret ferro al fet d'haver participat en diverses xerrades organitzades per la FAES, la fundació vinculada al PP. "Eren debats oberts i plurals, basats en l'acostament a qüestions des del punt de vista tècnic i jurídic", s'ha justificat. "Mai he rebut cap instrucció de cap partit, no l'acceptaria ni l'acceptaré", ha afegit.

Crítiques dels socialistes

Amb aquestes paraules, Enrique Arnaldo Alcubilla ha intentat convèncer els diputats que havien qüestionat el seu perfil. El diputat socialista Odón Elorza ha estat dels més contundents. "La seva candidatura genera desconfiança", li ha etzibat només començar. "No qüestionem que compleixi els requisits pels seus mèrits, però el que està en joc és la recuperació de la confiança en el funcionament del TC", ha afirmat.

El govern ha deixat en mans dels partits les crítiques a l'acord que van arribar amb els populars, perquè la portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Rodríguez, s'ha limitat a dir que els socialistes només es fan "càrrec dels seus nomenaments i no dels nomenaments d'altres partits". Sense entrar en el passat d'Arnaldo, Rodríguez ha justificat haver avalat els magistrats proposats pel PP per un "interès major" que era la renovació dels òrgans constitucionals. En canvi, el portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha admès que el nomenament no els agradava, però en una entrevista a RNE ha intentat justificar-lo dient que els populars també s'han hagut "d'empassar el gripau" que hi hagi magistrats progressistes en aquest òrgan.

Espejel defensa la seva "imparcialitat"

Ciutadans i Vox també han criticat Arnaldo, però s'han centrat sobretot en carregar contra el sistema de repartiment de càrrecs. De fet, com a protesta, després de la intervenció del magistrat han abandonat la comissió. ERC i el PNB no hi han participat, mentre que Junts ha carregat contra la politització de la justícia. També pel cas de l'altra magistrada proposada pel PP, Concepción Espejel. De la seva trajectòria, en destaca el vot particular que va emetre en la sentència absolutòria contra el major Josep Lluís Trapero. Espejel no creu que això sigui un problema que li impedeixi pronunciar-se sobre els recursos que els líders independentistes han presentat al TC.

"No tinc un perfil polític, sinó tècnic. Sempre he resolt amb un criteri d'imparcialitat", s'ha refermat, després de negar haver rebut cap indicació de cap partit. Espejel també va ser apartada del tribunal que jutjava la trama Gürtel el 2015 per la seva proximitat al PP, tot i que ella, aquest dimarts, ha negat que fos per això, sinó que va ser pel fet d'haver estat nomenada pel Senat a proposta del PP com a vocal del CGPJ i després haver-se incorporat a la sala segona de l'Audiència Nacional. Una seqüència que podia traslladar una "aparença" de falta d'imparcialitat, ha dit. A més, Espejel ha negat cap "amistat" amb l'exministra María Dolores de Cospedal: "És molt fàcil muntar una campanya de desprestigi per part d'un sector dels mitjans".

Les crítiques a Espejel i Arnaldo han contrastat amb els elogis que han rebut Inmaculada Montalbán i Juan Ramón Sáez Valcárcel (proposats pel PSOE), el magistrat que va redactar la sentència absolutòria de Trapero, per part de la majoria dels diputats que eren presents a la comissió. Tots quatre han acabat rebent els vots favorables de PSOE, PP i Unides Podem i l'abstenció del grup Plural, on hi ha Junts.

Els magistrats del Tribunal de Comptes

El Congrés també ha avalat els nomenaments dels sis nous juristes que entraran al Tribunal de Comptes –el 10 de novembre compareixeran els altres sis nous membres al Senat–. Tots han coincidit a defensar la funció de l'òrgan fiscalitzador i, davant les crítiques del diputat de Junts Josep Pagès per la causa oberta contra l'acció exterior de la Generalitat, Enriqueta Chicano, una de les dues magistrades que repetirà al tribunal, a proposta del PSOE, ha negat qualsevol "abús de dret en el control de la despesa pública en qualsevol de les seves facetes i àmbits territorials".