Anna Grau: la candidata de Ciutadans que va caure del cavall del catalanisme al Liceu
Perfil de la número 2 a la llista de Cs per Barcelona
Com a moderadora de l’últim debat de commemoració de la manifestació del 8-O de Societat Civil Catalana (SCC), Anna Grau (Girona, 1967) va fer algunes crítiques en un to cordial als líders del PSC, PP i Ciutadans que s’hi trobaven. Aleshores, la que acaba de fitxar com a número dos de Cs després de la marxa de Lorena Roldán al PP, li va dir al seu futur cap de llista: “Al senyor Carrizosa, Mudanzas Gil, per què hi ha hagut una certa desbandada [al partit]?” Alguns dels presents recorden mesos després la seva desimboltura, poc habitual en actes polítics més o menys encotillats. Aquest caràcter “impetuós” que aplaudeixen, però, també fa dubtar algunes veus que pugui encaixar del tot en la tradició vertical del partit, amb Carrizosa com a màxim exponent a Catalunya.
“Em venen a buscar per com penso i com m’explico; per tant, no crec que sigui un problema”, respon la periodista i escriptora, convençuda d’haver fet el pas a Cs. De fet, en el moment del debat Grau ja era afiliada al partit -es va fer militant l’endemà de la patacada al 10-N-. Com a membre de la junta de SCC, diversos companys en recorden la “creativitat”. Va tenir la idea, recorda una veu, de plantejar uns Jocs Olímpics entre Barcelona i Madrid per “reteixir els ponts”. També va proposar, en una pluja d’idees, organitzar tertúlies en un AVE entre Barcelona i Madrid, malgrat que això no es va arribar a fer. “Visca la Catalunya Inseparable”, va sentenciar Grau en un article recent a Revista de Libros, en què revela que va ser al Liceu, veient com el públic cantava Els segadors -assegura que a proposta del llavors president del Barça, Joan Laporta-, quan va tenir un “moment epifànic” i va “caure del cavall” del catalanisme definitivament.
