Les Canàries denunciaran l'Estat per l'arribada de migrants: “El govern espanyol ens ha deixat sols”

BarcelonaLa polèmica al voltant la política migratòria a les Canàries no s’atura i apuja el to aquest dilluns. El president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), ha anunciat que el seu govern denunciarà l’Estat per l’arribada de migrants a les illes: “Prendrem decisions al Consell de Govern. Establirem un procés jurídic contra l'Estat. Les Canàries han fet la tasca d’atendre els menors que arriben a les illes, però el govern d'Espanya ens ha deixat sols”, ha expressat a les xarxes socials.

Què es denunciarà exactament? El president autonòmic encara no ho ha detallat, però el que sí que ha denunciat el portaveu del govern autonòmic, Alfonso Cabello, és la situació de “desbordament total” a l’hora d’atendre els menors migrants. També ha censurat que el govern espanyol hagi “pressionat” les ONG perquè continuïn acollint-los tot i el “col·lapse” dels centres d’acollida: “Ara mateix tenim 5.283 menors, 944 més dels que podem acollir”, ha exposat. Cabello ha admès que la pressió que denuncia es concreta en la comunicació policial o de la Fiscalia en què se'ls demana acollir més menors.

Clavijo ha manifestat la seva voluntat de tenir un “debat intens” amb l’Estat, i ha afegit que adoptarà “les mesures que siguin necessàries per abordar la gestió migratòria i la situació dels nens i nenes no acompanyats que arriben a les Canàries”. També ha augurat que els mesos vinents seran “duríssims” pel que fa a l’arribada de barcasses a les illes.

Segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions i Frontex, des de principi d'any, 21.620 migrants han arribat irregularment a les Illes Canàries procedents de les costes de l'Àfrica occidental, un 154% més que el mateix període del 2023. El govern canari ho compara amb el model que ha desplegat la primera ministra Giorgia Meloni i les institucions europees a Itàlia, on les arribades s’han reduït un 62,5% en només un any, però s'han produït més d'un miler de desaparicions. A la ruta canària han desaparegut gairebé 700 persones aquest any intentant travessar l’Atlàntic.

Tot plegat arriba la setmana després d’una gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel Senegal, Gàmbia i Mauritània, amb la gestió dels fluxos migratoris com a principal tema a l’agenda. “Valoro els gestos com la gira del president Sánchez per països africans, però els gestos han d'anar acompanyats de l'acció política o no serviran de res”, ha valorat Clavijo, que considera que la seva autonomia està ara “suportant tota la pressió migratòria del sud d'Europa”.

La posició del PP

El primer a reaccionar a l’anunci per part del govern espanyol ha estat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, expresident de les Illes Canàries, a RNE: “Desconec el contingut d'aquest contenciós, no sé què es pledejarà [litigarà]. Si estem parlant dels menors, estem davant d'una competència autonòmica”, ha exposat. Torres creu que tot plegat no deixa de ser un “atac al govern d’Espanya” i que Clavijo pren aquesta decisió per “protegir el seu soci”. El govern canari és de coalició entre Coalició Canària i el PP. “Qui va votar en contra [de la llei d’estrangeria] és el PP. Si hagués votat a favor estaríem començant a derivar menors”, ha assegurat el ministre.

Cal recordar que el PP va avalar el repartiment 400 menors entre les comunitats autònomes a finals de juny –motiu pel qual Vox va trencar els governs autonòmics que compartien–, però que es tractava d’un acord concret i limitat a aquesta xifra d’infants i joves. A finals de juliol, el PP va tombar a la reforma de la llei d’estrangeria, juntament amb Vox i Junts. La nova normativa volia fixar una distribució obligatòria quan les places d’acollida de les Canàries, Ceuta i Melilla estiguin al 150% d’ocupació.