Lesmes exposarà el malestar per l'absència de Felip VI a Barcelona

MadridFelip VI no acudirà aquest divendres a l'acte de lliurament dels despatxos judicials que cada any se celebra a Barcelona. Es tracta d'una absència remarcable perquè el rei era l'encarregat de presidir la cerimònia, però aquesta vegada no hi assistirà. Inicialment la Zarzuela havia comunicat que sí que ho faria, però després va rectificar, sense especificar a què es devia el canvi. La notícia no ha agradat a l'entorn judicial i, de fet, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, exposarà de forma oficial el malestar de l'òrgan al discurs que pronunciarà durant l'acte. Així ho ha acordat la Comissió Permanent del CGPJ celebrada aquest dijous que, per altra banda, ha descartat fer-ho a través d'un comunicat.

Al seu torn, la Moncloa és qui té l'última potestat per decidir-ho i aquest dimecres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va expressar que era una "bona decisió" i que l'havia pres "qui l'havia de prendre". No ha estat gaire més explícit aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que com a mínim sí que ha remarcat que s'ha fet una "ponderació de béns". "Hi ha moments que s'ha de sacrificar una cosa en pro d'una altra més segura", ha indicat.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no ha tingut problemes per reconèixer que la decisió l'ha pres l'executiu espanyol, i ha afirmat que "els motius només els pot dir el govern". "Però a mi se m'acut que potser algú va pensar que en un acte amb un component judicial molt important la setmana que potser es feia pública la sentència al president de la Generalitat no era la millor ocasió", ha anotat Iceta en una entrevista a TVE. El cert és que les últimes visites de Felip VI no han estat especialment amables per al cap de l'Estat.

L'última va ser amb motiu de la seva visita al monestir de Poblet aquest estiu, però d'altres de molt sonades van ser amb motiu de la inauguració del Mobile World Congress del 2018, pocs mesos després del seu discurs del 3 d'octubre de 2017 en què va legitimar la violència policial del referèndum. Aquell vespre del mes de febrer els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van haver de tallar la Via Laietana de Barcelona per múltiples bandes i van aïllar el Palau de la Música, on se celebrava el sopar d'inauguració. Felip VI també va despertar rebuig el 4 de novembre de l'any passat quan va assistir als Premis Princesa de Girona al Palau de Congressos de Barcelona i els CDR van mobilitzar-se a l'avinguda Diagonal.

"A la ment de tots hi ha una sèrie de circumstàncies i variables que podrien qüestionar coses. La principal obligació que té el govern és protegir les institucions, i la monarquia ho és, i hi ha un paquet de raons que han aconsellat prendre aquesta decisió, i està ben presa", ha reiterat aquest matí Campo en una entrevista a la SER. Tanmateix, ha puntualitzat que això no suposa la ruptura de la presència del rei en actes oficials. En la mateixa línia, Iceta ha defensat reforçar la presència del monarca i de les institucions de l'Estat a Catalunya, per bé que ha subratllat que cal pensar bé "què fer i quan".

El PP veu "humiliant" l'absència del rei a Barcelona

El PP, per la seva banda, considera que l'absència del rei demà a Barcelona és "vergonyosa i humiliant". Ho ha dit el secretari de justícia i interior del PP, Enrique López, que considera que "no hi ha cap raó" que ho justifiqui, i menys la seguretat. "Jo només hi trobo una raó: evitar la presència del cap de l'Estat a Catalunya, perquè no hi ha cap raó que justifiqui que el rei no hi acudeixi", ha dit López a Onda Madrid i Telecinco. El dirigent del PP també ha recalcat que el pretext dels problemes de seguretat "no se'l pot creure ningú", ja que el govern espanyol ha de garantir la seguretat del monarca en qualsevol circumstància i lloc.

Segons el seu punt de vista, l'absència només pot explicar-se perquè el govern espanyol vol "amagar" el rei perquè la seva presència a Catalunya "molesta", un gest que al govern li donarà un "pírric benefici" davant dels partits independentistes però que, en canvi, davant la resta d'Espanya suposa "humiliar el cap de l'Estat i el Poder Judicial".

També s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió el president de la Xunta i líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, que ha assegurat estar "perplex" davant de l'absència del rei Felip VI i ha lamentat que el govern espanyol "prohibís o aconsellés" al cap de l'Estat no anar a "una part del nostre país".

Cs demana que Campo expliqui els motius al Congrés

El diputat de Cs al Congrés Edmundo Bal ha criticat aquest dijous el fet que el govern espanyol hagi "prohibit" la presència del rei Felip VI al lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges, i ha advertit que el monarca és símbol de la unitat de l’Estat. Segons Bal, en el seu missatge del 3 d’octubre del 2017 el rei "va defensar la Constitució" i aquest fet provoca que els independentistes "l’ataquin". "Per això és responsabilitat del govern garantir que el Rei pugui anar a Catalunya quan vulgui a complir les seves obligacions de rang institucional", ha dit.

Paral·lelament, Cs ha presentat una bateria de preguntes parlamentàries per escrit dirigides al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, on li recorda que l’absència de Felip VI a l’acte "preocupa la ciutadania" i li demana que expliqui els motius pels què el monarca no assisteix a l’acte. Les explicacions que ha donat fins ara el ministre de Justícia, segons Cs, "no són suficients", i menys quan "els símbols nacionals adquireixen una especial rellevància a llocs de l’Estat com Catalunya, on el separatisme els elegeix com a diada perquè representen la unió i la llibertat de milions d’espanyols".