La campanya basca mira Catalunya de reüll
Periodista“Pot semblar que els catalans han passat per davant dels bascos amb el seu procés independentista, però només és un miratge. Els bascos tenim Hisenda pròpia, recaptem i la nostra quota de solidaritat és als antípodes de l’espoli fiscal que Catalunya denuncia. A més, per anar cap a la independència no hauríem de tocar la legalitat vigent, perquè tenim la reserva de drets a la disposició addicional primera de la Constitució i a l’Estatut de Gernika”.
Amb aquesta reflexió un dels més alts dirigents del PNB resumia en privat la seva posició davant les queixes que els seus socis catalans els han anat formulant per la seva tebior amb el procés català. El PNB ha sigut sempre soci d’UDC, és a dir, el centredreta del nacionalisme català, que a més a més ara està en hores baixes. Però també va ser al costat de CiU en la Declaració de Barcelona del 1998. Tot apuntava que tants anys de basquitis catalana es traduiria en una catalanitis basca. No ha sigut així i d’aquí la decepció.
El desenvolupament dels drets forals històrics és constitucional, i ha sigut teòricament molt reflexionat, entre d’altres per Ernest Lluch, Miguel Herrero de Miñón i Jesús Eguiguren. Si el País Basc iniciés una marxa cap a la independència no li podrien tirar tan fàcilment al damunt la Brigada Aranzadi, tots els colors del negre de les togues i l’entrellat dels tribunals de totes les audiències.
A més a més, el PNB ho té tot a favor per guanyar les eleccions, i les enquestes que encarreguen -ells i l’oposició- confirmen la victòria. A les eleccions del 2012, Euskadi venia d’una legislació estranya, amb un president socialista gràcies al suport del PP i a l’absència de l’esquerra abertzale de la cambra de Vitòria per imperatiu legal de la llei de partits, que Joseba Permach s’ha encarregat de recordar que va ser aprovada amb els vots de CiU, que ara en rep l’aplicació.
El parèntesi de López
Aquell govern presidit per Patxi López va fer molt poca cosa i va crispar la majoria nacionalista amb mesures com ara treure Navarra del mapa del temps de la televisió pública. Aquests quatre últims anys tot s’ha anat posant a lloc, torna a ploure a la vall del Baztan. Però sobretot tenen la taxa d’atur més baixa de l’Estat, el 12,5%, i l’índex OCDE de benestar més alt.
Euskadi rutlla. La indústria turística registra temporades pràcticament anuals amb la capacitat hotelera a rebentar, i si convoquen el paisatge i el Guggenheim i el Festival de Cine de Sant Sebastià, també ho fa una gastronomia envejable, que concentra el màxim nombre d’estrelles Michelin per territori i habitant. La siderúrgia que va resistir la reconversió industrial segueix regnant en la fabricació de maquinària i ferrocarrils, i la CAF de Beasain és una empresa puntera mundial.
El PNB, doncs, s’estima més una relació de bolero amb Catalunya: “ Contigo en la distancia ”. L’esquerra abertzale es compromet més amb el procés català, i quan Arnaldo Otegi desembarca a Catalunya en sortir de la presó ho fa per la via del pacte JxSí-CUP i té paraules d’afecte i solidaritat.
Ara, l’esquerra abertzale no es pot plantejar el sorpasso al PNB, que hauria sigut plausible sense Podem Euskadi i amb Otegi encapçalant la candidatura. Faran prou si, com diuen els seus estrategs, recuperen el seu “lloc de sempre”, és a dir: el segon. Un lloc que no consideren idoni per pactar una coalició independentista amb el PNB, perquè ja la van temptejar el 1998, amb l’alto el foc de Lizarra-Garazi, i van sortir-ne escaldats. “Difícilment tornarem a pactar amb el Partido de los Negocios Vascos -així va batejar irònicament Otegi el PNB- si no tenim més vots que ells i no hi ha una majoria social mobilitzada com a Catalunya”.
Cinc anys sense ETA
La campanya basca comença, doncs, mirant Catalunya, però de reüll. Euskadi va bé -molt millor que Espanya i que Catalunya-, s’hi viu bé, hi ha pau social, ETA fa cinc anys que no actua i el mapa polític és estable. Quan tot va bé és millor no tocar res, i encara més no importar incerteses, inestabilitat i trasbalsos.
Urkullu aspira a repetir governant amb geometria variable, amb un PSE disposat a donar-li suport des de fora com a mal menor. Un dirigent socialista ho formulava així: “Vam fer president Ardanza quan Jáuregui li havia guanyat les eleccions perquè era la millor solució possible de cara a l’estabilitat. I el pacte de legislatura PNB-PSE va durar 14 anys, cosa que va obrir la regeneració econòmica. Ara toca donar suport a Urkullu, que s’assembla més a Ardanza que a Ibarretxe”.
A l’esquerra independentista li reca la inhabilitació d’Otegi, però també li fa peça l’hemicicle que probablement sortirà el 25 de setembre. Tindran el patrimoni de l’oposició nacionalista, temps per poder acabar de tancar ETA -lliurament d’armes i solució per als presos- i Otegi per situar-se, llavor sí, en la pole dels comicis del 2020. L’última oportunitat per ser lehendakari, perquè “ las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una oportunidad sobre la tierra ”.
Urkullu defensa
la via del pacte
per a la consulta
El lehendakari i candidat del PNB, Iñigo Urkullu, va reclamar ahir des de Radio Vitoria que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, vagi més enllà de “les grans manifestacions” i aposti per la “voluntat d’entesa”. Per a Urkullu, la proposta d’un referèndum “legal i pactat” de Puigdemont és “molt important”. El líder del PNB també va assegurar que darrere la manifestació de diumenge s’hi amaga “una queixa per la falta de sentit d’estat dels governs espanyols”.