Caminar per conèixer: un periodista letó recorre a peu la Via Catalana per entendre el procés

BarcelonaAmb una motxilla, un bastó i una bandera letona arriba a la plaça del Born. Crits d’independència i moltes estelades. Una vintena de persones estan esperant l’Otto Ozols, el periodista i escriptor de Letònia que està recorrent els 400 quilòmetres de la Via Catalana a peu.

El periodista letó vol conèixer de prop el procés català i la seva gent. Per això, Ozols, abans d’arribar a Catalunya es va posar en contacte amb organitzacions com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i associacions de lleure. Aquestes entitats van mobilitzar desenes d’amics i voluntaris dels municipis on l’autor s’ha anat desplaçant. Els voluntaris l’han acompanyat durant trossos del recorregut per donar-li suport i ànims, i molts li han ofert allotjament o sopars. L'organització i coordinació dels voluntaris s'ha fet a través del blog de Miquel Strubell en què detalla els trams que ja hi ha gent apuntada i els que n'hi falta.

Ozols va començar el recorregut el dia 4 des d’Alcanar i ja ha passat per poblacions com l’Ametlla, Reus, Tarragona i Vilafranca del Penedès. Poc a poc, a través de les xarxes, l’’Storify’ i sobretot el 'hashtag' #OttoViaCat ha anat generant més interès, fins al punt que el letó ha fet sempre tot el recorregut acompanyat d’algú. "Impossible tenir una 'love story' -diu Ozols somrient-, no he estat ni un moment sol". L’escriptor està molt sorprès amb la rebuda que ha tingut la iniciativa. "Jo sabia que hi hauria alguns voluntaris que estarien repartits al llarg del camí, però quan vaig arribar a Amposta -on va passar la primera nit- vaig al·lucinar amb la quantitat de mitjans i gent que m’estava esperant". "Poder tenir contacte amb tanta gent et dona poder per seguir amb la iniciativa, és un intercanvi de bones energies i inspiració emocional", afegeix.

Otto Ozols ha viscut i ha cobert diverses Diades com a periodista. Va quedar especialment impactat per la Via Catalana, que va trobar la seva inspiració en la Via Bàltica de l’any 1989, una cadena humana que va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània en un recorregut de 560 quilòmetres. "He sentit el mateix que sentíem a Letònia fa 25 anys. He vist les mateixes expressions a la cara de la gent, quan parla de la independència", diu. Aquella cadena va servir per reivindicar la independència dels països bàltics de la Unió Soviètica. "Va ser un període difícil per als països bàltics i diversos catalans van venir a donar-nos suport. Per això, tenia el deute de retornar el suport als catalans i defensar en el seu procés", explica el periodista.

Després de l’experiència de viure la Via Catalana l’any 2013, va publicar un article al diari digital 'Latvians Online' i va dir: "Com a letó dic que seré un català fins que Catalunya sigui lliure i independent". Ozols és un autèntic fan del país -que el considera un "paradís preciós"- i dels catalans, que els defineix com a educats, flexibles, puntuals, precisos i amb molta capacitat organitzativa.

Durant el trajecte però, ha passat de tot. Des d’haver de caminar més de tres hores sota la pluja, participar en diversos castellers fins haver d’anar a l’hospital per molèsties al peu. Però res l’ha aturat. En total, són 18 etapes en 15 dies. Al dia, Ozols camina unes 7,5 hores de mitjana i fa entre 25 i 30 quilometres. Ara, a la seva esquena duu una motxilla plena d’històries, 250 quilòmetres, i nous amics. "Està sent una experiència increïble. He conegut a molt bona gent", diu. Algú, fins i tot li ha dedicat una cançó:

Encara li queden però 170 quilòmetres més per arribar a El Pertús el 22 d’abril d’aquest mes i poder ser a Barcelona el dia de Sant Jordi, "una gran tradició" que li agradaria exportar a Letònia i on possiblement hi signi alguns llibres. L’autor està fent un dietari a la seva pàgina personal de Facebook i diu que, amb tot això, quan torni, té la intenció d’escriure una publicació per als mitjans nacionals de Letònia.

Ozols té una reconeguda trajectòria com a autor. Ha publicat diversos articles sobre Catalunya i el seu anhel per la independència en anglès, i ha col·laborat en llibres sobre el procés català en alemany i català. El 2015 va publicar un llibre amb un capítol sobre el procés català.