Camí d’un nou xoc al Parlament

BarcelonaFaltava una hora perquè comencés el ple del Parlament del 6 de setembre quan JxSí i la CUP van demanar que la mesa admetés a tràmit la llei del referèndum. Feia un mes que s’ajornava aquesta decisió. Des d’aquell moment, 12 hores de retrets a dins i a fora l’hemicicle que van acabar amb la convocatòria de l’1-O. Per als independentistes, aquella era l’única manera d’aprovar la llei abans de l’eventual veto del Tribunal Constitucional (TC). Per als constitucionalistes, una “astúcia” que va violentar la convivència a la cambra. Ahir la mesa del Parlament va ajornar la decisió sobre la delegació de vot dels diputats a Brussel·les. Puigdemont va retirar la seva delegació de vot i va obrir la porta a tornar per ser investit, tot i que ell mateix ja ho ha descartat. Dos moviments estratègics que el sobiranisme planteja amb la mateixa intenció que la d’aquell 6 de setembre -evitar una acció preventiva del TC- i que poden provocar que el ple es desenvolupi de forma similar: entre entrebancs, propostes de reconsideració, i tensió.

Evitar el TC

Com el 6 de setembre, la intenció del sobiranisme és jugar amb el calendari i minimitzar les possibilitats que el TC suspengui la investidura abans de la votació. Una estratègia que passa per decidir com més tard millor la delegació dels vots i mantenir la incògnita sobre el retorn de Puigdemont.

Junts per Catalunya afirma que la investidura a distància és reglamentària. ERC, però, no n’acaba d’estar convençuda. Fonts del partit avisen que una suspensió a posteriori del TC podria provocar un bloqueig tant del Parlament com del Govern que prorrogaria indefinidament l’aplicació del 155. Les negociacions continuen i cada dia que passa sembla més a prop la repetició del xoc del 6 de setembre

En canvi, el govern espanyol i els grups de l’oposició ho tenen clar: donen per fet que el Constitucional anul·laria una investidura a distància, però volen evitar que s’arribi a votar a l’hemicicle. Ahir José Luis Ayllón, nou cap de gabinet de Mariano Rajoy, va reconèixer que, ara per ara, no poden impugnar cap decisió del Parlament, precisament perquè encara no se n’ha pres cap. L’únic document que ha signat el president de la cambra, Roger Torrent, és el nomenament de Puigdemont com a candidat a la investidura, en què no es detalla com es farà. De fet, un dels moviments clau d’ahir va ser que Puigdemont retirés la sol·licitud de delegació de vot que havia presentat feia uns dies. El PSC ja havia anunciat que la faria servir per demanar a Torrent que canviés de candidat i també per presentar un recurs al TC. Si delegava el vot, quedava clar que no tenia intenció d’assistir al Parlament. Fonts sobiranistes consultades per l’ARA confirmen que el moviment és estratègic. Ara és més creïble esgrimir la possibilitat d’un retorn a última hora, malgrat els múltiples indicis que fan pensar el contrari. Per comprovar que és una decisió estratègica només cal fixar-se que els altres quatre diputats a Brussel·les mantenen la petició de delegació del vot. Si la mesa les acaba acceptant, torna a permetre les dels diputats a la presó, i ERC i la CUP voten a favor seu, no caldrà que Puigdemont voti per garantir la majoria absoluta.

La mesa es tornarà a reunir demà i s’hi afegiran representants de tots els partits per debatre sobre la delegació de vot dels diputats a l’exili. No hi ha, però, cap garantia que sigui demà quan es prengui una decisió, i aquesta qüestió depèn, com la resta, de la data en què Torrent acabi fixant el ple. El president del Parlament encara no havia fet pública ahir la data del debat d’investidura. En parlarà abans amb Puigdemont quan avui es reuneixin tots dos a Brussel·les.