El camí cap al 21-D, minat per les querelles

PeriodistaMariano Rajoy ha aconseguit cert consens en la valoració que va fer una jugada lúcida en la seva primera aparició divendres passat convocant eleccions autonòmiques per al dijous 21 de desembre. La decisió de treure’s l’assumpte de Catalunya de sobre com si fos la pedra a l’esquena de Sísif, però, dependrà dels resultats del 21 de desembre. El que ha sigut un acte d’audàcia podria fàcilment convertir-se en el contrari.

I, precisament, per un fet: amb les dues querelles presentades ahir pel fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, amb esborrany de José Miguel de la Rosa, cap de la secretaria tècnica de la fiscalia, s’assegura que els 50 dies que falten fins a les eleccions estaran dominats per les accions penals. L’arxiu intern amb què van treballar Maza i De la Rosa es titulava Más dura será la caída.

L’Audiència Nacional ha citat tretze membres del Govern -incloent-hi el dimitit Santi Vila-, que estan citats a declarar quan s’admeti a tràmit la querella per sedició i rebel·lió a l’Audiència Nacional, un pas que probablement serà efectiu avui. I, en paral·lel, Carme Forcadell, presidenta del Parlament i cinc membres més de la mesa, desfilaran per la sala segona del Suprem.

El fiscal general Maza ha presentat la querella davant el jutjat de guàrdia de l’Audiència Nacional, que ahir assumia la jutge Carmen Lamela, que també porta la causa per sedició contra l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana, i que és qui ha enviat a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament.

Connexió

La jutge decidirà avui, segons fonts de l’Audiència Nacional, si assumeix també la investigació per rebel·lió i sedició o si, en la seva qualitat de jutge de guàrdia, la remet a repartiment perquè caigui en un altre jutjat.

Atès que es tracta d’actes de preparació del referèndum de l’1 d’octubre i tenint en compte que la Fiscalia de l’Audiència Nacional s’afanya aquests dies a ampliar la denúncia de la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia a la jornada de l’1 d’octubre, la jutge Lamela pot, per connexió i antecedents, incorporar-la a la investigació que ella mateixa està portant.

El delicte de rebel·lió que invoca Maza no se sosté, jurídicament parlant. Els esforços de la querella per remuntar-se al 23 de febrer del 1981 fan més palès l’esforç per fer encaixar sòlidament el tipus penal, en comparar l’alçament armat -l’intent de cop d’estat del coronel Tejero amb metralletes al Congrés de Diputats i traient els tancs a València- amb el pla per aconseguir la independència de Catalunya. Maza i els seus venen a dir que és el mateix presentar-se amb armes i tancs -23 de febrer del 1981- que una hipotètica violència per part dels que van organitzar la independència... que no es va produir.

Però, més enllà dels aspectes penals, la instrucció de les dues causes, com s’ha apuntat, sembrarà el camí de les eleccions del 21 de desembre amb les notícies judicials, a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Serà, doncs -molt lluny d’una “normalització”-, un escenari de xocs diaris. Així, el destí sembla que ofereix nous enfrontaments. Encara que el 155 sigui “un 155 tolerat”.

Puigdemont, els partits i les associacions van decidir cap a les dues de la matinada del dijous 26 al divendres 27 d’octubre que estaven d’acord -fruit de les negociacions en què va intervenir el lehendakari, Iñigo Urkullu, i els contactes amb Jorge Moragas, director de gabinet de Mariano Rajoy- a convocar eleccions autonòmiques “normalitzades”, com totes les que s’havien celebrat des del 1978.

Junqueras va apuntar que hauria de consultar-ho amb la seva executiva, però, no obstant això, de seguida va proposar firmar el decret de dissolució del Parlament i convocatòria de les eleccions. Però, es va dir, ¿firmar el decret a les dues de la matinada? Seria millor fer-ho al matí. Va ser aquesta dilació la que va provocar que es capgirés la situació amb Junts pel Sí, i la gent a la porta del Palau brandant la independència el que va fer que es girés la truita. ¿I la falta de garanties sobre la no aplicació del 155? Aquestes garanties no van existir perquè Rajoy no va voler donar-les. Però, en canviar la situació, en les reunions del matí del divendres 27 es van convertir en l’excusa.

Avui la sala d’admissió del Tribunal Suprem dictarà l’acte d’admissió de la querella contra Forcadell i la mesa del Parlament i nomenarà magistrat instructor. I a l’Audiència Nacional la jutge Lamela dirà si es queda la querella contra Puigdemont i els 13 consellers o l’envia a repartiment. Tot, camí del 21-D.

Viatge a Brussel·les

La sortida de Puigdemont a Marsella amb destinació a Bèlgica –operació clandestina fins i tot per el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, que va parlar amb el seu client diumenge passat, i dirigents del PDECat– és un greu error estratègic per a la seva defensa penal –a part del cost polític que suposa– per dues raons.

Si aconseguís –el que és molt difícil tenint en compte la crisi que ja ha aflorat en el Govern del primer ministre Charles Michel– romandre a Brussel·les i "resistir" la querella s'arriscaria al cap de cert temps a ser empresonat allà.

I si opta per tornar en les pròximes hores a Espanya, hauria confessat que el seu retorn és el resultat del fracàs de la seva recerca d'aixopluc en un altre país, és a dir, que el van informar de les escasses possibilitats d'aconseguir la protecció belga. Hi hauria intentat, doncs, sostreure's a l'acció de la justícia espanyola sense èxit.

Per tant, la justificació d'una mesura cautelar de presó preventiva, estaria servida, tot i que tàcticament Maza encara no l'ha sol·licitat.