Calvo anuncia que el govern espanyol demanarà una "última" pròrroga de l'estat d'alarma si té garantida la majoria

Cerdanyola del VallèsNo hi ha hagut anuncis –ni grans ni petits– del pla del govern espanyol per quan acabi la crisi sanitària, més enllà de les referències abstractes a la unitat i a l'esforç per "no deixar ningú enrere". Però la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha aprofitat la seva compareixença en l'anomenada Comissió per la Reconstrucció al Congrés per anunciar que l'executiu encara opta a aprovar una sisena pròrroga de l'estat d'alarma. Serien quinze dies més si troba socis que ho facin viable abans de dimecres de la setmana que ve. Si no els té, renunciarà a la pròrroga –ha explicat Calvo–, desvincularà de l'estat d'alarma bona part de les normes que s'han aprovat els últims dos mesos per garantir-ne la validesa almenys fins que acabi la desescalada i portarà al Congrés dels Diputats canvis "urgents" en la legislació "per poder respondre davant d'algun rebrot". No ha especificat si a través d'aquestes modificacions la Moncloa pretén poder seguir imposant restriccions als moviments de la ciutadania o limitant drets, com està autoritzada a fer amb l'estat d'alarma en vigor.

La sisena pròrroga seria l'"última", tot i que ja ho havia de ser la cinquena segons va explicar el president espanyol, Pedro Sánchez. L'acord al qual va arribar la setmana passada amb Cs li va acabar traient del cap que aquella pròrroga s'allargués un mes tal com pretenia. La que intentaran negociar ara amb Cs, però també amb ERC i el PNB, seria com les altres, de quinze dies, tot i que en algunes comunitats autònomes l'estat d'alarma es podria aixecar abans en funció de la seva situació.

Calvo ha insistit que l'estat d'alarma és l'eina adequada per completar la desescalada de l'Estat, però ni amb quinze dies arribarien a la "nova normalitat" les zones que van més endarrerides, com Madrid i Barcelona. Especialment si es mantingués la idea de deixar passar quinze dies entre una fase i una altra, que el mateix govern espanyol ja ha començat a qüestionar. En tot cas, les dificultats que ha tingut la Moncloa per tirar endavant les dues últimes pròrrogues fan albirar a Sánchez que aquest cop podria no arribar a obtenir els acords necessaris.

"Hem tingut la vivència d'haver d'aïllar un hotel a Canàries i una ciutat a Catalunya (quan l'estat d'alarma no estava activat) i la decisió finalment l'ha hagut de prendre un jutge", ha recordat la vicepresidenta. "No està a les nostres mans que això es faci ràpid", ha advertit, tot assenyalant, a més, que cap altra mesura té tant de "rigor democràtic" com el vot dels diputats al Congrés. Deixar les decisions en mans dels jutges seria, segons Calvo, perdre un temps preciós per actuar davant d'un possible rebrot.

Un pla B encara desconegut

El decret urgent que regulava els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) ja es va deslligar de l'estat d'alarma, i la seva vigència, de moment, arribarà fins al 30 de juny. Calvo no ha detallat si això és precisament el que volen fer amb la resta de normes que s'han estat aplicant, per exemple, per continuar limitant el dret a la lliure circulació de la ciutadania. L'executiu estatal ha negat rotundament fins ara que es pogués recórrer a cap llei diferent a la de l'estat d'alarma. Però això acabaria d'una plomada amb la desescalada per fases que ha previst el ministeri de Sanitat i que impedeix als ciutadans moure's fora de la seva regió sanitària fins que es completi la fase 3. Barcelona i l'àrea metropolitana i també Madrid encara estan en la fase 1 i, ara per ara, cap territori de l'Estat està més enllà de la 2.

Després d'haver-se acostumat als pactes d'última hora, Sánchez no les té totes i comença a enllestir un pla B del qual, de moment, no se sap ni tan sols si implicarà que el ministre Salvador Illa deixi de tenir el "comandament únic". Calvo ha manifestat simplement que la reforma de la legislació sanitària hauria d'implicar la "coordinació obligatòria" entre els diferents nivells administratius.

El PSOE, el PP, Cs i Vox veten la compareixença de Puigdemont

Abans de la compareixença de Calvo, JxCat havia intentat sense èxit que l'expresident de la Generalitat i actual eurodiputat, Carles Puigdemont, fos un dels futurs compareixents en la Comissió per a la Reconstrucció. La proposta no ha generat empatia entre els principals grups de la cambra. El PSOE s'ha alineat amb el PP, Cs i Vox per tombar la compareixença de Puigdemont, que sí que ha rebut el vot favorable d'Unides Podem, ERC, EH Bildu i el PNB –a més de JxCat–. Ara a JxCat se li ha demanat que plantegi un substitut. "El nostre substitut és Carles Puigdemont", ha sentenciat la portaveu del grup a Madrid, Laura Borràs, segons ha recollit l'ACN.