Dirigents de JxCat pressionen Puigdemont perquè sigui el cap de llista a les eleccions

BarcelonaAquest dilluns s'ha obert el termini, de només 48 hores, per optar a ser el presidenciable de JxCat a les pròximes eleccions al Parlament. ¿L'expresident Carles Puigdemont ho serà? Aquesta és una pregunta sense resposta oficial i, per això, en les últimes hores s'han intensificat els moviments perquè faci el pas. L'eurodiputat no ha traslladat una decisió a la direcció de Junts, però, segons ha pogut saber l'ARA, diversos membres de l'executiva han signat una carta demanant-li que encapçali la candidatura als comicis del 14 de febrer. En la missiva s'admet que no pot ser el president "efectiu" arran de l'experiència d'aquest mandat, però sí que se li demana que es presenti a les eleccions per revalidar que és el president "legítim" de Catalunya.

Durant el cap de setmana aquest text s'ha anat enviant a diversos membres de la direcció, però no s'ha tractat en la reunió que s'ha mantingut aquest dilluns. Fonts de Junts aclareixen que no es tracta de cap petició de la cúpula del partit a l'expresident –no s'ha aprovat per part de l'executiva–, sinó d'una "iniciativa individual" a la qual s'han sumat diversos dirigents que ho han cregut convenient. Se suma a altres manifestos que han aparegut també en els últims dies de manera pública: ahir dilluns el vespre un corrent intern de Junts, Reunim-nos, va reclamar també a l'expresident que sigui el cap de llista i que, a més, trïi el seu equip malgrat que s'ha aprovat un reglament de primàries que obliga a tots els aspirants a diputats a presentar-se en un procés d'elecció.

¿Vol dir això que Puigdemont faci el pas per presentar-se a les primàries? Fonts del seu entorn asseguren que l'expresident no serà l'equivalent al candidat d'Esquerra, Pere Aragonès, en aquestes eleccions ni el presidenciable a pilotar la Generalitat "autonòmica". És per això que interpreten la missiva com una maniobra d'última. Les mateixes fonts insisteixen que les primàries han de servir per escollir el candidat a la presidència del Govern i que Puigdemont ja té reservat un encaix a la candidatura que no és aquest. En els últims dies s'ha parlat sobre diverses opcions: que sigui un cap de llista simbòlic i faci tàndem amb el candidat efectiu, que sigui número u a Girona o algun altre tipus de presència que deixi clar que no és ell qui opta a presidir la Generalitat. Fins i tot, que tanqui la candidatura.

I és que Puigdemont ja va deixar clar per les eleccions europees que la seva prioritat era ser europarlamentari i, per això, va deixar l'acta de diputat al Parlament quan va prendre possessió a Brussel·les. De fet, va afirmar durant la campanya que a la cambra catalana s'havia sentit "suspès i bloquejat" i va acusar l'Estat de vetar la restitució. En aquest sentit, encara que decidís ara presentar-se a les eleccions del 14 de febrer a Catalunya, no està previst que deixi l'acta d'eurodiputat per prendre possessió al Parlament: mantenir les dues actes és incompatible i perdria la immunitat que li permet viatjar per tot Europa menys a Espanya.

Si Puigdemont es presentés a les primàries per ser el candidat efectiu, es produeixen problemes en el relat de JxCat: la majoria de fonts assumeixen que no poden recórrer al mateix discurs de les eleccions del 2017 i defensen que el més clar és triar per primàries el candidat efectiu més enllà de Puigdemont. Defensen la "bifurcació", de manera que l'expresident mantingui el lideratge com a "president legítim" a l'exili i que hi hagi una persona de referència a Catalunya candidata a pilotar la Generalitat.

Alhora, davant d'aquest esquema també apareix la por entre alguns dirigents. Sense Puigdemont de presidenciable temen que JxCat no reuneixi prou suport per repetir la victòria davant d'Esquerra d'ara fa tres anys –tot i que per darrere de Ciutadans, que va guanyar els comicis convocats pel 155–. Ara bé, algunes fonts interpreten que aquesta por reflecteix interessos "personals": opinen que els que més pressionen Puigdemont perquè es torni a presentar i no es defineixi un candidat efectiu ho fan perquè temen perdre influència i poder de decisió respecte a un nou dirigent empoderat a Catalunya.

El primer a fer el pas

Enmig de la pressió a Puigdemont i la voluntat de triar un candidat efectiu, el primer a fer el pas endavant ha sigut el conseller de Territori, Damià Calvet. Aquest matí ho ha traslladat a l'executiva i després ho ha fet públic a Twitter, amb el lema "Decidir és prendre partit". Ara bé, en el seu anunci hi ha afegit un matís: "Si el president Puigdemont formalitza la seva candidatura, m'hi sumaré i serà la meva".

Calvet és l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat i mà dreta de l'exconseller empresonat Josep Rull. Compta amb el seu suport per fer aquest pas i també amb el de l'exconseller de Presidència Jordi Turull. De fet, Calvet ja feia temps que havia dit que si hi havia primàries a JxCat s'hi presentaria, tal com també ho va afirmar la diputada al Congrés, Laura Borràs. La portaveu a Madrid, però, a diferència del conseller, no ha dit res aquest dilluns. A la reunió de direcció ha mantingut silenci quan Calvet ha informat de la seva decisió i el seu entorn assegura que està meditant què fer.

En la mateixa situació està el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, que ha reflexionat al llarg del cap de setmana si fer el pas. I també el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que, segons les fonts consultades, en les últimes hores també ho ha tingut sobre la taula –s'hauria de fer simpatitzant per fer el pas, ja que actualment és independent.

Entre els aspirants a candidats efectius, el més popular entre les bases més enllà de Puigdemont continua sent Borràs, malgrat que en recelen diversos membres de l'executiva. Alguns consideren que el seu punt feble és la causa oberta que té al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Creuen que això obligaria JxCat a tenir un relleu a punt en cas que fos inhabilitada, malgrat que admeten que és la candidata que, d'entrada, té més tirada electoral, ja que va permetre a Junts augmentar lleugerament el suport a les últimes eleccions espanyoles.

En la roda de premsa d'aquest dilluns, la portaveu del partit, Elsa Artadi, ha optat pel silenci davant dels últims moviments en relació a les primàries. No ha volgut avançar ni el paper que tindrà l'expresident Carles Puigdemont ni qui ha presentat candidatura per ser presidenciable. Tanmateix, la portaveu sí que ha explicat quins seran els membres de la sindicatura electoral i els que, per tant, no optaran a ser diputats al Parlament la pròxima legislatura. Es tracta de la diputada a Madrid Míriam Nogueras, l'exdiputada d'ERC Maria Àngels Cabassés, l'exmembre de CDC i empresari Joan Oliveras i l'actual diputat al Parlament Toni Morral, que no repetiria.

Elecció dels càrrecs territorials

En paral·lel a la definició de la candidatura a la Generalitat, JxCat avança en la construcció interna del partit. Aquest cap de setmana s'han escollit els coordinadors comarcals i de vegueria, el primer pas per constituir els òrgans territorials de la formació inaugurada aquest 25 de juliol. Entre els nous barons territorials de Junts hi ha Joan Ramon Casals, excap de gabinet del president, Quim Torra, com a coordinador de la vegueria de comarques de Barcelona; la periodista Pilar Calvo com a coordinadora de la federació de Barcelona ciutat; el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós, a Tarragona; l'encarregada d'Hisenda a l'Ajuntament de Girona, Maria Àngels Planas, com a coordinadora d'aquesta vegueria; Montserrat Villaró a l'Alt Pirineu i Aran; Annabel Marcos, secretària de funció pública de la Generalitat, per a les Terres de l'Ebre; Montserrat Girbau a la Catalunya Central, i Xènia Guàrdia per al Penedès.